Diccionari nàutic

Canal de fusta col·locat a la proa del buc, gairebé horitzontalment, per a evitar que les aigües abocades n'embrutin el costat.

Depressió llarga i estreta de fons sorrenc o fangós que es troba entremig d'un fons rocós a la mar o a un riu.

Canal format per uns llistons clavats en coberta i destinats a conduir a l'embornal les aigües que exhaureixin les bombes o procedents d'una altra part.

Paratge navegable que segueixen els vaixells per a remuntar i baixar per un riu.

Que por ser canalitzat.

Acció i efecte de canalitzar.

Conjunt de canals i d'instal·lacions accessòries d'un riu o d'una conca hidrogràfica.

Fer navegable el curs d'un riu.

Solcar de canals un país.

Embarcació dels segles XVIII i XIX d'aparell llatí que transportava mercaderies entre les costes del Mediterrani i les Illes Canàries.