Diccionari nàutic

Veler molt ràpid dels segles XVIII i XIX.

Obertura més o menys profunda que es produeix en una peça de fusta, que va de cap a cap.

Barreta rodona de fusta, més o menys llarga, que els mestres d'aixa empren especialment per a assegurar la soleta de l'obra morta, ajustar juntes o amarrar caps de maniobra.

Valva o closca d'alguns mol·luscs.

Contingut de clor de l'aigua de mar, expressat en grams de clor per quilogram d'aigua.

Pigment verd contingut en les fulles de les plantes i les algues.

Propietat de l'aigua de mar corresponent a la clorinitat, expressada en g/l a una temperatura de 20 ºC.

Sal comuna que s'obté evaporant l'aigua de mar.

Cobertura dura o estructura de suport de molts invertebrats.

Horitzó ple de núvols clars i grisos que es reflecteixen damunt l'aigua de mar i que donen a l'atmosfera un conjunt de to grisenc i trist.