Diccionari nàutic

Volta esmortida que es fa amb l'extrem de l'acollador en el ganxo de l'aparell amb el qual està tesat un obenc, un estai o d'altres caps.

Mètode de respiració artificial que consisteix a insuflar aire expirat pel socorrista directament a la boca del pacient.

Extrem de les peces d'arboradura.

Anell de fusta que es clava a la coberta, del mateix diàmetre que l'enfogonament dels pals, per a evitar que s'hi introdueixi aigua.

Entrada, especialment d'un golf, d'un estret, d'un port o d'un canal.

Presa d'aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada al vaixell i a la qual poden ésser connectades les mànegues d'aigua per a l'extinció d'incendis.

Embocadura d'un riu.

Obertura existent entre dos taulons, que havien d'estar units a topall, per manca de fusta, o per una altra causa.

Entrada d'una almadrava.

Forat o trau per on surt la fulla d'una eina de la família dels ribots i per on entren els encenalls.