Diccionari nàutic

Peça rodona de fusta que emplena el forat de les femelles del timó, i que es duu de prevenció a bord per a construir els nous mascles, en cas que faltés aquesta màquina.

Forma de fusta, de la figura i grandària dels embornals, que serveix de motlle per a construir els canons de plom amb que aquests es folren.

Peça que anava col·locada a banda i banda del tallamar, per sota el bauprès, des d'on els mariners feien les seves evacuacions.

Eina semblant al cisell emprada per a gravar, especialment metall o pedra.

Conjunt de dues cordes que van lligades a la punta del car i que tenen per objecte dirigir la vela cap a un cantó o cap a un altre, fent dins la barca un ofici semblant al de les regnes d'una cavalcadura.

Orsada o arribada violenta i sobtada que dóna el vaixell, per falta d'equilibri en l'aparell que duu marejat, a causa de la maror, o per la combinació d'aquestes coses en tot o en part.

Vaixell emprat als segles XII i XIII, de molta mànega i dos o tres pals.

Persona que treballa submergida dins l'aigua, proveïda o no d'escafandre.

Goleta holandesa de dos pals i gran port.

Barreta que, moguda per l'acció d'un ressort o de la gravetat, assenyala les hores, els minuts o els segons en l'esfera d'un rellotge.