Neoloteca

ca ram de paleta, n m
es albañilería
fr maçonnerie
en masonry

Construcció

Definició

Branca de la construcció que comprèn les feines que fan els paletes.

ca ram de vidrier, n m
es vidriería

Construcció

Definició

Branca de la construcció que comprèn les feines que fan els vidriers.

ca ramada, n f
es manada, n f
es manada de aves, n f
es parvada, n f
fr cheptel, n m
fr cheptel de volailles, n m
fr troupeau, n m
fr troupeau de volailles, n m
it allevamento avicolo, n m
it allevamento di pollame, n m
it allevamento di volatili, n m
it branco, n m
pt bando, n m
en flock, n
en poultry flock, n
de Geflügelherde, n f
de Herde, n f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició

Conjunt d'aviram criat en la mateixa unitat de producció que es troba en el mateix estat sanitari i immunològic i constitueix una unitat epidemiològica.

Nota

En el cas de l'aviram estabulat, la ramada comparteix la mateixa cubicació d'aire.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ramada

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma ramada.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana al manlleu del castellà manada, que es comença a introduir en l'àmbit.

·És una denominació lingüísticament adequada, creada per especialització semàntica de la mateixa forma recollida als diccionaris catalans com a sinònim de ramat amb el sentit "Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats", segons el diccionari normatiu, i, per extensió, "Multitud d'animals en general", segons el Diccionari català-valencià-balear (1). El fet que sigui una forma molt menys usada que ramat, però, fa que no tingui una restricció tan forta que la limiti als quadrúpedes i, per tant, que sigui una designació més adient.

·La relativa similitud amb el castellanisme manada, que és la solució preferida pels especialistes, fa pensar que és una forma amb possibilitats d'implantació.

Formes desestimades

-manada: És un manlleu del castellà innecessari. En català manada (derivat de mà) és només, segons el diccionari normatiu, "Quantitat d'una cosa, com ara herba, espigues, etc., que cap en una mà" i "Acció feta amb la mà, cop donat amb la mà". Amb el sentit de 'grup d'animals', manada es documenta en alguns textos catalans, però presenta un àmbit geogràfic molt reduït i no és una forma avalada normativament. (2)

-bandada: Segons el diccionari normatiu, aquesta forma designa un "Vol d'ocells", és a dir, un "Conjunt d'ocells que volen plegats". Com que el gruix de l'aviram el formen les gallines, que no volen, no sembla una denominació idònia. És cert que en altres fonts es defineix d'una manera més àmplia, referit a un conjunt d'animals de la mateixa espècie que van plegats, (3) però al Corpus textual (4) no apareixen bandades d'aviram de cap mena i en textos d'internet es troben molt poques ocurrències d'aquesta forma relacionades amb l'aviram, probablement perquè el mot també remet, en certa manera, a un grup d'animals lliures.

-ramat: Aquesta forma seria una solució possible i és lingüísticament adequada, ja que es fa servir arreu per a designar un grup d'animals, incloent-hi també l'aviram (s'ha trobat formant part de mots complexos, com ara ramat d'oques, ramat d'ànecs, ramat de gallines, ramat d'aviram, etc.). Malgrat tot, té l'inconvenient, a diferència de ramada (forma menys habitual en el llenguatge corrent), que sovint s'associa als quadrúpedes i, per aquest motiu, no agrada als especialistes.

-lot: Aquesta forma era la denominació utilitzada anteriorment per a designar el concepte, però arran d'uns canvis legislatius recents ha passat a designar la fracció d'una ramada que es trasllada a una altra explotació o a l'escorxador. No és, per tant, una bona solució.

-guarda; rabera: Aquestes formes són geosinònims de ramat (guarda és pròpia del mallorquí i rabera, del valencià) i sovint s'associen, per tant, a animals quadrúpedes.

(1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>

(2) S'ha recollit, concretament, a Sant Josep de sa Talaia (illa d'Eivissa), Eivissa, la Font de la Figuera (la Costera) i Alacant) i té el mateix significat que ramat. (Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>)

(3) Vegeu, per exemple, Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2024. <www.diccionari.cat/>

(4) Institut d'Estudis Catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2008]. <ctilc.iec.cat/>

[Acta 725, 16 de setembre de 2024]

ca ramaderia ecològica, n f
ca ramaderia biològica, n f sin. compl.
es ganadería biológica, n f
es ganadería ecológica, n f
fr élevage bio, n m
fr élevage biologique, n m
it allevamento biologico, n m
pt pecuária biológica, n f
pt pecuária orgânica, n f
en organic animal husbandry, n
en organic husbandry, n
de biologische Tierhaltung, n f
de ökologische Tierhaltung, n f

Ramaderia > Explotació animal, Alimentació

Definició

Ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica, idealment de la mateixa explotació, i un espai adequat pel que fa a les dimensions, la ventilació, la claror i l'accés a l'aire lliure, i que assegura la seva salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de les races i les estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi, aconseguir una gestió sostenible i garantir el benestar dels animals.

Nota

1. Els productes alimentaris procedents de la ramaderia ecològica, juntament amb els procedents de l'agricultura ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca ramaderia ecològica, n f
ca ramaderia biològica, n f sin. compl.
es ganadería biológica, n f
es ganadería ecológica, n f
fr élevage bio, n m
fr élevage biologique, n m
it allevamento biologico, n m
pt pecuária biológica, n f
pt pecuária orgânica, n f
en organic animal husbandry, n
en organic husbandry, n
de biologische Tierhaltung, n f
de ökologische Tierhaltung, n f

Ramaderia > Explotació animal, Alimentació

Definició

Ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica, idealment de la mateixa explotació, i un espai adequat pel que fa a les dimensions, la ventilació, la claror i l'accés a l'aire lliure, i que assegura la seva salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de les races i les estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi, aconseguir una gestió sostenible i garantir el benestar dels animals.

Nota

1. Els productes alimentaris procedents de la ramaderia ecològica, juntament amb els procedents de l'agricultura ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca ramen, n m
es ramen, n m
fr ramen, n m
it ramen, n m
pt ramen, n m
en ramen, n
de japanische Nudelsuppe, n f
de Ramen, n pl
ja rāmen, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del japonès**

Definició

Plat d'origen japonès consistent en una sopa de carn, peix o verdures amb fideus ramen.

Nota

La forma japonesa rāmen prové del xinès lāmiàn, i significa 'fideu estirat', de lā 'estirar, allargar' i miàn 'fideu'. El nom dels fideus (ramen) ha passat a designar també la sopa en què s'utilitzen.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ramen

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma ramen.

Criteris aplicats

·És la denominació japonesa originària transcrita, que designa en aquesta llengua els fideus amb què es fa aquesta sopa i la sopa mateix.

·S'adapta sense problemes al sistema fonètic i gràfic del català.

·El manlleu és ja una forma àmpliament coneguda i documentada en català. S'utilitza amb normalitat en cartes de restaurants i, en general, en l'àmbit de la cuina japonesa, molt estesa darrerament als països occidentals.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, que ja es documenta fins i tot en fonts lexicogràfiques.

[Acta 718, 4 de març de 2024]

ca ramfàstids, n m pl
nc Ramphastidae

Zoologia > Ocells

Definició

Família d'ocells de l'ordre dels piciformes.

ca ramificació col·lateral axonal, n f
es colateralización
fr bourgeonnement axonal collatéral
fr collatéralisation axonale
fr sprouting
en axon collateral sprouting
en axonal collateralization
en collateral sprouting
en collateralization

Ciències de la salut > Neurologia

Definició

Procés mitjançant el qual un axó emet diferents cons de creixement de forma col·lateral que, en allargar-se, constitueixen noves projeccions axonals.

Nota

La ramificació col·lateral axonal cap a regions o òrgans denervats és un dels mecanismes de recuperació funcional després de lesions del sistema nerviós perifèric.

ca ramin, n m
es ramin, n m
es ramín, n m
fr ramin, n m
it ramin, n m
en ramin, n
de Ramin, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent del sud-est asiàtic, especialment d'Indonèsia i Malàisia, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Gonystylus (família de les timeleàcies), principalment de l'espècie Gonystylus bancanus, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen i l'albeca grogosos, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, fusteria interior i exterior, i en ebenisteria.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ramin:

S'aprova la denominació ramin, manlleu d'origen malai vehiculat a través de l'anglès, pels motius següents:

·és una de les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové, per als quals no s'han documentat denominacions catalanes genuïnes;

·ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor;

·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

ca rampa de salts, n f
es big jump
fr big jump
en big jump

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definició

Rampa curta situada al final d'un pla inclinat, que permet de fer salts d'una longitud i una altura considerables.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició