ramada
ramada
- ca ramada, n f
- es manada, n f
- es manada de aves, n f
- es parvada, n f
- fr cheptel, n m
- fr cheptel de volailles, n m
- fr troupeau, n m
- fr troupeau de volailles, n m
- it allevamento avicolo, n m
- it allevamento di pollame, n m
- it allevamento di volatili, n m
- it branco, n m
- pt bando, n m
- en flock, n
- en poultry flock, n
- de Geflügelherde, n f
- de Herde, n f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Conjunt d'aviram criat en la mateixa unitat de producció que es troba en el mateix estat sanitari i immunològic i constitueix una unitat epidemiològica.
Nota
- En el cas de l'aviram estabulat, la ramada comparteix la mateixa cubicació d'aire.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ramada
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma ramada.
Criteris aplicats
·És una alternativa catalana al manlleu del castellà manada, que es comença a introduir en l'àmbit.
·És una denominació lingüísticament adequada, creada per especialització semàntica de la mateixa forma recollida als diccionaris catalans com a sinònim de ramat amb el sentit "Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats", segons el diccionari normatiu, i, per extensió, "Multitud d'animals en general", segons el Diccionari català-valencià-balear (1). El fet que sigui una forma molt menys usada que ramat, però, fa que no tingui una restricció tan forta que la limiti als quadrúpedes i, per tant, que sigui una designació més adient.
·La relativa similitud amb el castellanisme manada, que és la solució preferida pels especialistes, fa pensar que és una forma amb possibilitats d'implantació.
Formes desestimades
-manada: És un manlleu del castellà innecessari. En català manada (derivat de mà) és només, segons el diccionari normatiu, "Quantitat d'una cosa, com ara herba, espigues, etc., que cap en una mà" i "Acció feta amb la mà, cop donat amb la mà". Amb el sentit de 'grup d'animals', manada es documenta en alguns textos catalans, però presenta un àmbit geogràfic molt reduït i no és una forma avalada normativament. (2)
-bandada: Segons el diccionari normatiu, aquesta forma designa un "Vol d'ocells", és a dir, un "Conjunt d'ocells que volen plegats". Com que el gruix de l'aviram el formen les gallines, que no volen, no sembla una denominació idònia. És cert que en altres fonts es defineix d'una manera més àmplia, referit a un conjunt d'animals de la mateixa espècie que van plegats, (3) però al Corpus textual (4) no apareixen bandades d'aviram de cap mena i en textos d'internet es troben molt poques ocurrències d'aquesta forma relacionades amb l'aviram, probablement perquè el mot també remet, en certa manera, a un grup d'animals lliures.
-ramat: Aquesta forma seria una solució possible i és lingüísticament adequada, ja que es fa servir arreu per a designar un grup d'animals, incloent-hi també l'aviram (s'ha trobat formant part de mots complexos, com ara ramat d'oques, ramat d'ànecs, ramat de gallines, ramat d'aviram, etc.). Malgrat tot, té l'inconvenient, a diferència de ramada (forma menys habitual en el llenguatge corrent), que sovint s'associa als quadrúpedes i, per aquest motiu, no agrada als especialistes.
-lot: Aquesta forma era la denominació utilitzada anteriorment per a designar el concepte, però arran d'uns canvis legislatius recents ha passat a designar la fracció d'una ramada que es trasllada a una altra explotació o a l'escorxador. No és, per tant, una bona solució.
-guarda; rabera: Aquestes formes són geosinònims de ramat (guarda és pròpia del mallorquí i rabera, del valencià) i sovint s'associen, per tant, a animals quadrúpedes.
(1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>
(2) S'ha recollit, concretament, a Sant Josep de sa Talaia (illa d'Eivissa), Eivissa, la Font de la Figuera (la Costera) i Alacant) i té el mateix significat que ramat. (Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>)
(3) Vegeu, per exemple, Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2024. <www.diccionari.cat/>
(4) Institut d'Estudis Catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2008]. <ctilc.iec.cat/>
[Acta 725, 16 de setembre de 2024]
