Neoloteca

ca pinçar, v tr
ca ajuntar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
ca tancar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
es acercar los dedos [en/sobre], v prep
es cerrar los dedos [en/sobre], v prep
es juntar los dedos [en/sobre], v prep
es pellizcar, v tr
fr fermer les doigts [sur], v prep
fr pincer, v tr
fr rapprocher les doigts [sur], v prep
en pinch close, to, v tr
en pinch fingers [on], to, v prep
en pinch fingers together [on], to, v prep
en pinch, to, v tr
en squeeze, to, v tr

Informàtica

Definició

Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de reunir-los sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.

Nota

Generalment es pinça per empetitir o allunyar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.).
L'equivalent anglès to pinch se sol utilitzar quan l'acció es fa amb dos dits, i to squeeze, quan es fa amb cinc dits. L'equivalent anglès to pinch close és propi del sistema operatiu d'Apple.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de l'àmbit de la informàtica refertis a gestos tàctils:

·les denominacions aprovades coincideixen majoritàriament amb les formes preferides pels usuaris (fer un toc, fer un doble toc, mantenir pressionat -ada, fregar, etc.); només s'ha optat per altres solucions en els casos en què s'ha considerat que la forma proposada no responia exactament al concepte definit: per exemple, s'ha preferit pinçar en comptes de reduir, perquè reduir no fa referència a l'acció que es fa amb els dits (to pinch, en anglès), sinó al resultat d'aquesta acció; puntualment, també s'ha fet alguna petita variació respecte de la forma amb més suport per motius estrictament lingüístics: per exemple, s'ha preferit fer girar en comptes de girar per motius de precisió;

·en tots els casos, les formes aprovades són lingüísticament adequades i descriuen amb transparència els respectius conceptes;

·majoritàriament segueixen també el paral·lelisme de la resta de llengües;

·atès que els conceptes denominats són força generals i d'àmplia difusió, la sinonímia s'ha considerat pertinent en alguns casos, especialment en aquells en què hi havia clarament dues o més formes possibles i ja amb un cert ús.

El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'aprovació d'aquestes denominacions i la recomanació que siguin les utilitzades normalment no ha d'impedir que en determinats contextos sigui possible també l'ús de formes alternatives no consignades aquí, sobretot tenint en compte el caràcter d'àmplia difusió dels termes, la relació que mantenen amb la llengua general o, fins i tot, el caràcter canviant o inestable que poden tenir els conceptes.

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme pinçar:

La forma pessigar, que també s'ha valorat perquè és semànticament motivada, s'ha descartat en favor de pinçar perquè aquesta segona forma permet crear la designació paral·lela despinçar per a designar l'acció relacionada de tocar la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de separar-los (en anglès, to spread fingers o to splay fingers). Tot i que de pessigar podria també derivar-se despessigar, aquesta forma no es documenta enlloc i resulta estranya; despinçar, en canvi, ja té ús en alguns àmbits amb el sentit de 'deixar de pinçar' (en medicina, per exemple, despinçar una artèria, despinçar una vèrtebra, etc.).

El verb pinçar pot considerar-se adequat en aquest context per extensió del significat que li atorga el diccionari normatiu i tenint en compte també les definicions amb què es recull en altres diccionaris de referència. Així, segons el diccionari normatiu, pinçar és: "Agafar amb pinces o amb un altre instrument a tall de pinces" (en aquest cas, podria considerar-se que, en certa manera, els dits també agafen la pantalla fent de pinces). I el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1) el recull, entre d'altres, amb les definicions següents: "Estrènyer [una peça de vestir, un tros d'una peça de vestir] amb una pinça"; "Agafar [alguna cosa] [amb els dits] posant-los de manera semblant a una pinça"; "Pessigar".

Com a sinònims complementaris de pinçar, però amb estructura sintàctica preposicional, s'aproven també les formes verbals ajuntar els dits i tancar els dits. Aquestes formes són anàlogues a les designacions en altres llengües i paral·leles a les formes separar els dits i obrir els dits, utilitzades per a denominar (al costat de despinçar) un concepte molt relacionat.

Les formes reduir, disminuir i empetitir, finalment, que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè no fan referència a l'acció que es fa amb els dits sobre la pantalla sinó al resultat d'aquesta acció. Estrictament, designen, per tant, un altre concepte.

(1)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iecat.net/ddlc/>

ca akmon, n m
es akmon
es akmón
fr akmon
en akmon

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició

Peça de formigó emprada en la construcció d'esculleres que té la forma de dues T prismàtiques unides per la base, l'una girada 90 graus respecte a l'altra.

ca ako, n m
es ako
fr ako
en antiaris
de Ako

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent de l'Àfrica i l'Àsia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antiaris (família de les moràcies), lleugera, tova, de fibra entrellaçada i amb una olor característica que desapareix un cop seca, amb el duramen de color blanc grogós, l'albeca no diferenciada i vetes de color coure, emprada en fusteria interior i en la fabricació de mobles, envasos, embalatges i caixes.

Nota

L'ako s'obté principalment de les espècies africanes Antiaris africana i Antiaris weltwitschii, i de l'espècie asiàtica Antiaris toxicaria. Segons algunes fonts, les variants africana i weltwitschii són subespècies de l'espècie Antiaris toxicaria.

ca al detall, adj
ca detallista, adj
ca minorista, adj
ca a la menuda, adj sin. compl.
ca menudista, adj sin. compl.
es al detalle, adj
es al por menor, adj
es detallista, adj
es minorista, adj
fr de détail, adj
it al dettaglio, adj
it al minuto, adj
pt de varejo, adj
pt retalhista, adj
pt varejista, adj
en retail, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

Definició

Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a al detall:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

Quant a detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

Quant a minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

Quant a la menuda:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

Quant a menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca a l'engròs, adj
ca majorista, adj
ca al major, adj sin. compl.
ca en gros, adj sin. compl.
es al por mayor, adj
es mayorista, adj
fr de gros, adj
en wholesale, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

Definició

Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

Criteris aplicats

Quant a la forma a l'engròs:

·És l'única denominació normativa actualment.

·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a majorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

Quant a al major:

·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

Finalment, pel que fa a en gros:

·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

(1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca ala, n m, f
ca aler | alera, n m, f
es ala
es alero
fr ailier
fr avant
en forward

Esport > Esports de pilota > Bàsquet

Definició

Jugador que, en la fase d'atac, se situa a les zones laterals de la pista de joc.

ca parapent, n m
ca ala de pendent, n f sin. compl.
es parapente
fr parapente
it parapendio
en paraglide
de Gleitschirm
de Gleitsegel
de Paragleiter

Esport > Esports d'aventura

Definició

Planador constituït per una vela corba rectangular, sense armadura, i un talabard per al pilot, que permet l'enlairament des d'un lloc elevat.

ca parapent, n m
ca ala de pendent, n f sin. compl.
es parapente
fr parapente
fr parapentisme
it parapendio
en paragliding
de Gleitschirmfliegen
de Gleitsegeln
de Paragliding

Esport > Esports d'aventura

Definició

Modalitat de vol lliure practicada amb un parapent.

ca ala obert | ala oberta, n m, f
es ala abierto
fr ailier éloigné
fr ailier espacé
en SE
en split end

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició

Receptor situat generalment a tocar de la línia de scrimmage i lluny dels extrems de la línia ofensiva.

ca ala tancat | ala tancada, n m, f
ca tight-end [en], n m, f sin. compl.
es ala cerrado
fr ailier rapproché
en TE
en tight end

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició

Jugador atacant que té la funció principal de rebre passades i de bloquejar defensors quan el joc ho requereix, que se sol situar a tocar de la línia de scrimmage i a l'extrem de la línia ofensiva.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició