Back to top

pinçar - Neoloteca

Presentació
  • ca  pinçar, v tr
  • ca  ajuntar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
  • ca  tancar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
  • es  acercar los dedos [en/sobre], v prep
  • es  cerrar los dedos [en/sobre], v prep
  • es  juntar los dedos [en/sobre], v prep
  • es  pellizcar, v tr
  • fr  fermer les doigts [sur], v prep
  • fr  pincer, v tr
  • fr  rapprocher les doigts [sur], v prep
  • en  pinch close, to, v tr
  • en  pinch fingers [on], to, v prep
  • en  pinch fingers together [on], to, v prep
  • en  pinch, to, v tr
  • en  squeeze, to, v tr

Informàtica

Definició
Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de reunir-los sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.

Nota

  • Generalment es pinça per empetitir o allunyar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.).
  • L'equivalent anglès to pinch se sol utilitzar quan l'acció es fa amb dos dits, i to squeeze, quan es fa amb cinc dits. L'equivalent anglès to pinch close és propi del sistema operatiu d'Apple.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de l'àmbit de la informàtica refertis a gestos tàctils:

    ·les denominacions aprovades coincideixen majoritàriament amb les formes preferides pels usuaris (fer un toc, fer un doble toc, mantenir pressionat -ada, fregar, etc.); només s'ha optat per altres solucions en els casos en què s'ha considerat que la forma proposada no responia exactament al concepte definit: per exemple, s'ha preferit pinçar en comptes de reduir, perquè reduir no fa referència a l'acció que es fa amb els dits (to pinch, en anglès), sinó al resultat d'aquesta acció; puntualment, també s'ha fet alguna petita variació respecte de la forma amb més suport per motius estrictament lingüístics: per exemple, s'ha preferit fer girar en comptes de girar per motius de precisió;

    ·en tots els casos, les formes aprovades són lingüísticament adequades i descriuen amb transparència els respectius conceptes;

    ·majoritàriament segueixen també el paral·lelisme de la resta de llengües;

    ·atès que els conceptes denominats són força generals i d'àmplia difusió, la sinonímia s'ha considerat pertinent en alguns casos, especialment en aquells en què hi havia clarament dues o més formes possibles i ja amb un cert ús.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'aprovació d'aquestes denominacions i la recomanació que siguin les utilitzades normalment no ha d'impedir que en determinats contextos sigui possible també l'ús de formes alternatives no consignades aquí, sobretot tenint en compte el caràcter d'àmplia difusió dels termes, la relació que mantenen amb la llengua general o, fins i tot, el caràcter canviant o inestable que poden tenir els conceptes.

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme pinçar:

    La forma pessigar, que també s'ha valorat perquè és semànticament motivada, s'ha descartat en favor de pinçar perquè aquesta segona forma permet crear la designació paral·lela despinçar per a designar l'acció relacionada de tocar la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de separar-los (en anglès, to spread fingers o to splay fingers). Tot i que de pessigar podria també derivar-se despessigar, aquesta forma no es documenta enlloc i resulta estranya; despinçar, en canvi, ja té ús en alguns àmbits amb el sentit de 'deixar de pinçar' (en medicina, per exemple, despinçar una artèria, despinçar una vèrtebra, etc.).

    El verb pinçar pot considerar-se adequat en aquest context per extensió del significat que li atorga el diccionari normatiu i tenint en compte també les definicions amb què es recull en altres diccionaris de referència. Així, segons el diccionari normatiu, pinçar és: "Agafar amb pinces o amb un altre instrument a tall de pinces" (en aquest cas, podria considerar-se que, en certa manera, els dits també agafen la pantalla fent de pinces). I el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1) el recull, entre d'altres, amb les definicions següents: "Estrènyer [una peça de vestir, un tros d'una peça de vestir] amb una pinça"; "Agafar [alguna cosa] [amb els dits] posant-los de manera semblant a una pinça"; "Pessigar".

    Com a sinònims complementaris de pinçar, però amb estructura sintàctica preposicional, s'aproven també les formes verbals ajuntar els dits i tancar els dits. Aquestes formes són anàlogues a les designacions en altres llengües i paral·leles a les formes separar els dits i obrir els dits, utilitzades per a denominar (al costat de despinçar) un concepte molt relacionat.

    Les formes reduir, disminuir i empetitir, finalment, que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè no fan referència a l'acció que es fa amb els dits sobre la pantalla sinó al resultat d'aquesta acció. Estrictament, designen, per tant, un altre concepte.

    (1)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iecat.net/ddlc/&gt;