verbalització
verbalització
- ca verbalització, n f
- es verbalización
- fr verbalisation
- en verbalization
Definició
Expressió d'un contingut mental per mitjà del llenguatge.
veu
veu
- ca veu, n f
- es voz
- fr voix
- en voice
Definició
En fonètica, so que es produeix a causa de la vibració de les cordes vocals sota la pressió de l'aire expirat.
veu
veu
- ca veu, n f
- ca diàtesi, n f sin. compl.
- es diátesis
- es voz
- fr diathèse
- fr voix
- en diathesis
- en voice
Definició
En morfologia i sintaxi, categoria gramatical del verb que indica la relació gramatical que s'estableix entre el verb, el subjecte i el complement directe.
Nota
- Segons el tipus de relació, la veu pot ser activa, mitjana o passiva.
veu activa
veu activa
- ca veu activa, n f
- es voz activa
- fr voix active
- en active voice
Definició
Veu en què el subjecte gramatical s'identifica amb l'argument agent i el complement directe amb l'argument pacient, com en l'oració Els parlamentaris han aprovat la llei.
Nota
- La veu activa és no marcada respecte a la passiva.
veu mediopassiva
veu mediopassiva
- ca veu mitjana, n f
- ca veu mediopassiva, n f sin. compl.
- es voz media
- fr voix moyenne
- en middle voice
Definició
Veu en què el subjecte pot ser caracteritzat alhora com a agent o pacient o té trets d'ambdós.
Nota
- La veu mitjana s'expressa per mitjà de la flexió verbal en llengües com el grec antic o l'hebreu bíblic. En les llengües romàniques es troben certs paral·lelismes en les construccions amb les formes reflexives o pronominals d'alguns verbs, com ara en Pere s'afaita, en què l'acció d'afaitar-se és realitzada per una persona i recau en ella mateixa.
veu mitjana
veu mitjana
- ca veu mitjana, n f
- es voz media
- fr voix moyenne
- en middle voice
Definició
Veu diferent de l'activa i de la passiva que presenten llengües com el grec antic o el suec.
Nota
- Amb la veu mitjana es poden expressar, per exemple, situacions en què el subjecte designa l'entitat que es veu afectada pel procés verbal però sense que hi participe cap agent extern. En català tindrien aquest valor oracions pronominals com ara Els vidres d'aquestes ulleres es netegen bé, Les ulleres s'han trencat amb la caiguda.
veu mitjana
veu mitjana
- ca veu mitjana, n f
- ca veu mediopassiva, n f sin. compl.
- es voz media
- fr voix moyenne
- en middle voice
Definició
Veu en què el subjecte pot ser caracteritzat alhora com a agent o pacient o té trets d'ambdós.
Nota
- La veu mitjana s'expressa per mitjà de la flexió verbal en llengües com el grec antic o l'hebreu bíblic. En les llengües romàniques es troben certs paral·lelismes en les construccions amb les formes reflexives o pronominals d'alguns verbs, com ara en Pere s'afaita, en què l'acció d'afaitar-se és realitzada per una persona i recau en ella mateixa.
veu passiva
veu passiva
- ca veu passiva, n f
- es voz pasiva
- fr voix passive
- en passive voice
Definició
Veu en què el subjecte gramatical és semànticament el pacient de l'acció designada pel verb i en què l'agent pot aparéixer de manera optativa com a adjunt introduït per la preposició per.
Nota
- En les llengües romàniques la veu passiva té un caràcter perifràstic i es construeix amb l'auxiliar ser i el participi d'un verb transitiu, com en l'oració La llei ha sigut aprovada pels parlamentaris. La veu passiva presenta fortes restriccions sintàctiques, ja que únicament l'admeten els verbs transitius que seleccionen un subjecte clarament agent. Resulten anòmales, per tant, oracions del tipus *La lliçó és sabuda per Joan, ja que saber selecciona un subjecte experimentador. Des d'un punt de vista funcional, la veu passiva generalment s'utilitza per a tematitzar l'argument pacient, per a focalitzar l'argument agent o per a deixar en un segon pla el caràcter agentiu de l'oració. En les llengües romàniques, però, l'ús de la passiva està sotmés a fortes restriccions i les funcions estilístiques o emfàtiques anteriors són desenvolupades normalment mitjançant canvis en l'ordre oracional no marcat (La llei, l'han aprovada els parlamentaris) o mitjançant construccions de passiva reflexa (S'ha aprovat la llei).
vibració doble
vibració doble
- ca cicle, n m
- ca període, n m sin. compl.
- ca vibració doble, n m sin. compl.
- es ciclo
- fr cycle
- en cycle
Definició
En fonètica, unitat de mesura de la freqüència d'un so.
Nota
- Correspon a l'interval de temps que enregistra un oscil·lògraf de cresta a cresta de les ones, o entres dos punts corresponents del traçat de les ones.
vibrantització
vibrantització
- ca vibrantització, n f
- es vibrantización
- fr vibrantisation
- en vibrantization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no vibrant esdevé vibrant a causa de l'assimilació a una altra articulació vibrant contigua.
Nota
- La fricativa /s/, per exemple, es vibrantitza opcionalment en seqüències com ara dos regnes.
