tret de selecció
tret de selecció
- ca tret de selecció, n m
- es rasgo de selección
- fr trait de sélection
- en selectional feature
Definició
En la teoria estàndard, tret contextual que delimita les propietats semàntiques de les categories sintàctiques amb què es pot combinar una determinada unitat lèxica.
Nota
- El verb parlar, per exemple, exigeix que el sintagma nominal subjecte tinga el tret [+humà], cosa que explica l'agramaticalitat d'oracions del tipus *La taula parlà de Lluís.
tret de subcategorització estricta
tret de subcategorització estricta
- ca tret de subcategorització estricta, n m
- es rasgo de subcategorización estricta
- fr trait de sous-catégorisation stricte
- en strict subcategorization feature
Definició
En la teoria estàndard, tret contextual, introduït per mitjà de les regles de subcategorització, que delimita el tipus de categories sintàctiques amb què es pot combinar una determinada unitat lèxica.
Nota
- El verb parlar, per exemple, presenta el tret de subcategorització [+ __ SP], segons el qual aquest verb exigeix un sintagma preposicional com a complement.
tret distintiu
tret distintiu
- ca tret distintiu, n m
- es rasgo distintivo
- fr trait distinctif
- en distinctive feature
Definició
Tret fonològic que assegura la diferenciació entre els fonemes o les seqüències de fonemes d'una llengua.
Nota
- Així, el tret de sonoritat és pertinent en la realització de la consonant velar en gas, ja que la realització sorda, cas, altera el significat del terme. Roman Jakobson i Morris Halle van proposar una llista de dotze oposicions binàries de trets distintius capaços de definir fonològicament totes les llengües existents. Vuit oposicions basades en trets de sonoritat (vocàlic / no vocàlic, consonàntic / no consonàntic, nasal/oral, dens/difús, continu/interrupte, estrident/mat, glotalitzat/infraglotal, sonor/sord); una, en trets de prominència (tens/lax), i tres, en trets de tonalitat (greu/agut, bemol·litzat / no bemol·litzat, sostingut / no sostingut).
tret emotiu
tret emotiu
- ca tret expressiu, n m
- ca tret emotiu, n m sin. compl.
- es rasgo expresivo
- fr trait expressif
- en expressive feature
Definició
Tret prosòdic, fonològic, morfològic o sintàctic amb què es destaca emfàticament una part de l'enunciat.
tret expressiu
tret expressiu
- ca tret expressiu, n m
- ca tret emotiu, n m sin. compl.
- es rasgo expresivo
- fr trait expressif
- en expressive feature
Definició
Tret prosòdic, fonològic, morfològic o sintàctic amb què es destaca emfàticament una part de l'enunciat.
tret inherent
tret inherent
- ca tret inherent, n m
- es rasgo inherente
- fr trait inhérent
- en inherent feature
Definició
En la teoria estàndard, tret d'una unitat lèxica independent del context en què pot utilitzar-se.
Nota
- Són inherents els trets que delimiten la categoria sintàctica, les propietats semàntiques i les propietats morfològiques d'una unitat lèxica. S'oposa a tret contextual.
tret irrellevant
tret irrellevant
- ca tret redundant, n m
- ca tret irrellevant, n m sin. compl.
- ca tret no distintiu, n m sin. compl.
- ca tret no pertinent, n m sin. compl.
- es rasgo redundante
- fr trait redondant
- en redundant feature
Definició
Tret no distintiu o innecessari en algun context d'aparició.
Nota
- El tret [+animat], per exemple, resulta redundant respecte al tret [+humà].
tret no distintiu
tret no distintiu
- ca tret redundant, n m
- ca tret irrellevant, n m sin. compl.
- ca tret no distintiu, n m sin. compl.
- ca tret no pertinent, n m sin. compl.
- es rasgo redundante
- fr trait redondant
- en redundant feature
Definició
Tret no distintiu o innecessari en algun context d'aparició.
Nota
- El tret [+animat], per exemple, resulta redundant respecte al tret [+humà].
tret no pertinent
tret no pertinent
- ca tret redundant, n m
- ca tret irrellevant, n m sin. compl.
- ca tret no distintiu, n m sin. compl.
- ca tret no pertinent, n m sin. compl.
- es rasgo redundante
- fr trait redondant
- en redundant feature
Definició
Tret no distintiu o innecessari en algun context d'aparició.
Nota
- El tret [+animat], per exemple, resulta redundant respecte al tret [+humà].
tret paralingüístic
tret paralingüístic
- ca tret paralingüístic, n m
- es rasgo paralingüístico
- fr trait paralinguistique
- en paralinguistic feature
Definició
Tret fònic o no fònic observable en la parla d'una llengua amb funció psiquicoexpressiva, representativa i apel·lativa.
Nota
- Entre els fònics es troben tots els trets que no pertanyen al sistema de les oposicions fonològiques distintives, com el grau d'intensitat, l'altura tonal, el temps de parla, les pauses, etc., i entre els no fònics, tots els relacionats amb moviments voluntaris i involuntaris facials i corporals.
