Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  ontogènia, n f
  • es  ontogenia
  • fr  ontogénie
  • en  ontogeny

Definició
Branca de la psicolingüística que estudia l'adquisició del llenguatge per part dels infants i l'evolució dels hàbits lingüístics d'un parlant al llarg de la seua vida.
  • ca  opacitat, n f
  • es  opacidad
  • fr  opacité
  • en  opacity

Definició
En fonologia generativa, propietat de les regles fonològiques que presenten contraexemples.

Nota

  • S'oposa a transparència.
  • ca  opacitat, n f
  • es  opacidad
  • fr  opacité
  • en  opacity

Definició
Propietat dels dominis opacs.
  • ca  opacitat, n f
  • es  opacidad
  • fr  opacité
  • en  opacity

Definició
En morfologia, propietat dels paradigmes morfològics que presenten ambigüitats i fusions.

Nota

  • Per exemple, el passat simple tenia un alt grau d'opacitat en la llengua medieval: la forma cantam era present a més de passat; la forma cantaren era condicional a més de passat. L'opacitat, amb freqüència, és evitada per mitjà de canvis analògics o de processos de gramaticalització. En l'exemple anterior, les formes cantam i cantats es reconstruïren analògicament a partir de la forma cantaren (cantam > cantàrem, cantats > cantàrets, cantàreu) i tot el passat simple fou progressivament desplaçat per un passat perifràstic producte de la gramaticalització d'una construcció de moviment (vam cantar). S'oposa a transparència.
  • ca  operador, n m
  • es  operador
  • fr  opérateur
  • en  operator

Definició
En lògica, element que efectua algun tipus d'operació sobre una proposició convertint-la en una proposició complexa o en una descripció.

Nota

  • Si a una proposició del tipus D(c), amb el valor, per exemple, de 'Carles és danés', s'afig l'operador de possibilitat, s'obtindrà la proposició complexa POSS (D(c)), que tindrà el valor 'és possible que Carles siga danés'. Entre els operadors més importants cal citar l'operador eta, l'operador iota, l'operador lambda o operador d'abstracció, l'operador modal i l'operador temporal.
operador d'abstracció operador d'abstracció

  • ca  operador lambda, n m
  • ca  operador d'abstracció, n m sin. compl.
  • es  operador lambda
  • fr  opérateur lambda
  • en  lambda operator

Definició
Operador que converteix una proposició en una descripció referida al conjunt d'elements que satisfan la propietat denotada per la proposició: λx(D(x)) ('el conjunt dels x que tenen la propietat D').

Nota

  • L'operador lambda s'ha utilitzat sobretot per a donar compte de fenòmens com la passiva o les tematitzacions, que canvien l'ordre normal o no marcat dels elements.
  • ca  operador iota, n m
  • es  operador iota
  • fr  opérateur iota
  • en  iota operator

Definició
Operador que converteix proposicions en descripcions definides: ιx(D(x)) ('el x que té la propietat D').

Nota

  • L'operador iota, que delimita un únic element entre tots els que presenten una determinada propietat, s'ha utilitzat per a traduir a llenguatge lògic els sintagmes nominals definits de les llengües naturals.
  • ca  operador lambda, n m
  • ca  operador d'abstracció, n m sin. compl.
  • es  operador lambda
  • fr  opérateur lambda
  • en  lambda operator

Definició
Operador que converteix una proposició en una descripció referida al conjunt d'elements que satisfan la propietat denotada per la proposició: λx(D(x)) ('el conjunt dels x que tenen la propietat D').

Nota

  • L'operador lambda s'ha utilitzat sobretot per a donar compte de fenòmens com la passiva o les tematitzacions, que canvien l'ordre normal o no marcat dels elements.
  • ca  operador modal, n m
  • es  operador modal
  • fr  opérateur modal
  • en  modal operator

Definició
Operador que pot tenir un valor alètic, deòntic o epistèmic.

Nota

  • Els alètics assenyalen que la proposició té un valor possible, POSSp, o necessari, NECp; els deòntics, que és obligatòria, Op, o permesa, Pp; els epistèmics, finalment, que pertany a l'àmbit de la creença, Bp, o del saber, Kp.
  • ca  operador temporal, n m
  • es  operador temporal
  • fr  opérateur temporel
  • en  temporal operator

Definició
Operador que indica el moment o l'interval temporal en què la proposició és vertadera: PASp ('hi ha almenys un moment passat en què p'), FUTp ('hi ha almenys un moment futur en què p').