morfoma L
morfoma L
- ca morfoma L, n m
- es morfoma L
- fr morphome L
- en morphome-L
Definició
Morfoma caracteritzat per l'existència de variants al·lomòrfiques que afecten la primera persona del singular del present d'indicatiu i tot el present de subjuntiu de certs verbs irregulars i que no apareix en altres formes del paradigma.
Nota
- El nom de morfoma L està motivat per la forma de L que adopta la distribució de formes del paradigma amb el dit morfoma, com mostren les formes de present amb l'al·lomorf veg- (i variants gràfiques) del verb veure.
morfoma pita
morfoma pita
- ca morfoma pita, n m
- es morfoma pyta
- fr morphome-pyta
- en morphome pyta
Definició
Morfoma que pren el nom de l'expressió «pretèrit i temps afins» utilitzada per Menéndez Pidal per a referir-se als temps que provenen del tema de perfet llatí.
Nota
- Aquest morfoma fa referència a l'existència d'al·lomorfies en el radical de certs verbs irregulars que afecten els temps verbals del tema de perfet llatí; per exemple, la presència de l'al·lomorf fo- del verb ser en el perfet (fou), l'imperfet de subjuntiu (fos), procedent del plusquamperfet de subjuntiu llatí, i el condicional (fora) o l'imperfet de subjuntiu en valencià (fora), procedent del plusquamperfet d'indicatiu llatí.
morfosintaxi
morfosintaxi
- ca morfosintaxi, n f
- es morfosintaxis
- fr morphosyntaxe
- en morphosyntax
Definició
Disciplina lingüística que estudia les categories morfològiques el funcionament de les quals es basa en regles sintàctiques.
Nota
- Amb la morfosintaxi es pretenen evitar les dificultats que sovint planteja una estricta separació entre la morfologia i la sintaxi. Amb tot, la delimitació entre aquesta disciplina i les disciplines de la sintaxi i la morfologia no sempre resulta clara. És per això que en l'actualitat es tendeix a prescindir de la morfosintaxi i a incloure en la sintaxi l'objecte d'estudi d'aquesta disciplina.
morfotàctica
morfotàctica
- ca morfotàctica, n f
- es morfotáctica
- fr morphotactique
- en morphotactics
Definició
En l'estructuralisme americà, disposició dels elements morfològics en estructures majors.
Nota
- També es denomina amb freqüència sintaxi interna del mot. En general es considera que la morfologia té dues tasques diferents: l'estudi de la morfotàctica i l'estudi de l'al·lomorfia.
mormema flexiu
mormema flexiu
- ca mormema flexiu, n m
- ca morfema flexional, n m sin. compl.
- es morfema flexional
- fr morphème flexionnel
- en inflectional morpheme
Definició
Morfema que s'uneix a un tema o radical nominal o verbal per a expressar diferents propietats gramaticals, com ara el cas, el gènere, el grau, el nombre, el temps, la persona, etc.
Nota
- La flexió verbal se sol anomenar conjugació i la nominal, declinació. Per exemple, els morfemes de segona persona del singular expressat per mitjà de la marca ‑s: (tu) dorms, vius, tens, etc.
mort lingüística
mort lingüística
- ca mort lingüística, n f
- es muerte lingüística
- fr mort linguistique
- en language death
Definició
Culminació d'un procés de substitució lingüística ocorregut en una comunitat bilingüe o multilingüe a causa de factors socials o polítics.
Nota
- Generalment es diferencien dos tipus de morts: el suïcidi i l'assassinat lingüístic. El primer es produeix quan la menys prestigiosa de dues llengües molt pròximes (sovint una llengua criolla) manlleva progressivament mots i expressions de la llengua més prestigiosa fins que les dues deixen de distingir-se. El segon, més dramàtic, es produeix quan una llengua és simplement substituïda per l'altra, en un procés que generalment s'inicia amb la reducció del nombre de parlants que sovint queden confinats en àrees rurals. Hi ha altres processos de desaparició d'una llengua que no solen qualificar-se de mort lingüística. El primer és el resultat de la transformació d'una llengua en una altra de derivada, com, per exemple, la substitució del llatí estàndard per les diferents llengües romàniques. L'altre té lloc quan es produeix la desaparició física dels parlants d'una comunitat lingüística com ocorregué, per exemple, amb algunes llengües ameríndies.
mot
mot
- ca mot, n m
- ca paraula, n f sin. compl.
- es palabra
- fr mot
- en word
Definició
Unitat lingüística integrada per un o més morfemes, que es transcriu entre dos espais en blanc, pertany a una determinada categoria sintàctica i, en general, resulta sintàcticament inanalitzable.
Nota
- Tot i que universalment, els parlants nadius són capaços de reconéixer intuïtivament els mots de la seua llengua, resulta difícil establir una caracterització precisa d'aquest concepte. És per això que en la tradició lingüística s'han assajat diferents aproximacions i s'ha definit el mot des de diferents perspectives: el mot ortogràfic, el fonològic, el morfosintàctic. Els mots s'han classificat, seguint criteris diferents, en aguts, plans i esdrúixols; simples, derivats, compostos i parasintètics; gramaticals i lèxics; savis i hereditaris o patrimonials.
mot agut
mot agut
- ca mot agut, n m
- ca mot oxíton, n m sin. compl.
- es palabra aguda
- es palabra oxítona
- fr mot oxyton
- en oxytone word
Definició
Mot que rep l'accent d'intensitat en l'última síl·laba.
mot bisíl·lab
mot bisíl·lab
- ca mot bisíl·lab, n m
- es palabra bisílaba
- fr mot bisyllabe
- en bisyllabic word
Definició
Mot compost per dues síl·labes.
Nota
- Per exemple, dona.
mot compost
mot compost
- ca mot compost, n m
- ca compost, n m sin. compl.
- es compuesto
- es palabra compuesta
- fr composé
- fr mot composé
- en compound
- en compound word
Definició
Mot format a partir de la unió de mots, d'elements cultes o de la combinació de mots i elements cultes.
Nota
- Per exemple, parallamps (format pels mots para i llamps), hidrocèfal (format pels elements cultes hidr(o) i ‑cèfal) i hidroavió (format per l'element culte hidr(o) i el mot avió). Tenint en compte la categoria del compost, els compostos es poden classificar en nominals (filferro), adjectivals (blaugrana) i verbals (capgirar). S'oposa a mot simple.
