interrupte -a
interrupte -a
- ca interrupte -a, adj
- ca discontinu -ínua, adj sin. compl.
- es discontinuo -nua
- es interrupto ‑ta
- fr discontinu ‑ue
- en discontinuous
- en interrupted
Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, per la presència d'un silenci seguit i/o precedit d'una repartició de l'energia per una àmplia zona de freqüències.
Nota
- Articulatòriament, presenten algun tipus d'oclusió que impedeix l'eixida de l'aire. Les consonants oclusives, les africades i les vibrants són interruptes. S'oposa a continu.
intertextualitat
intertextualitat
- ca intertextualitat, n f
- es intertextualidad
- fr intertextualité
- en intertextuality
Definició
En la terminologia de Julia Kristeva, presència explícita o implícita de diversos textos en un text.
Nota
- Gérard Genette, d'altra banda, reserva el terme per a la citació literal o quasi literal d'un enunciat dins del text.
interval
interval
- ca interval, n m
- es intervalo
- fr intervalle
- en interval
Definició
Període de temps en el qual es produeix un esdeveniment.
Nota
- La noció d'interval sembla més adequada que no la de moment per a delimitar el temps en què es produeixen els esdeveniments denotats pels predicats verbals. En una oració com ara Escrigué una carta, l'acció d'escriure se situa en un interval anterior al de l'acte de parla.
intervenció
intervenció
- ca intervenció, n f
- es intervención
- fr intervention
- en move
Definició
En l'anàlisi de la conversa, contribució que realitza un determinat locutor en un intercanvi conversacional.
Nota
- Generalment, les intervencions coincideixen amb els torns de parla; a vegades, però, un locutor pot realitzar més d'una intervenció en un torn i, al contrari, una intervenció pot desenrotllar-se en diferents torns. En una conversa com ara A: —On viu? B: —Al carrer de Cavallers, al costat del palau de la Generalitat. No has anat mai a sa casa?, el locutor B realitza dues intervencions diferents: una, contestant la pregunta del locutor A, i una altra, introduint una nova pregunta. En una altra com ara A: —Doncs mira, arribes al carrer de Cavallers… B: —Sí. A: —Et situes davant del palau de la Generalitat… B: —Sí. A: —Doncs enfront mateix, es troba sa casa, el locutor A realitza una intervenció al llarg de diferents torns de parla. En aquest darrer cas, es parla normalment de torns discontinus.
interversió
interversió
- ca interversió, n f
- es interversión
- fr interversion
- en interversion
Definició
Metàtesi que es produeix entre sons contigus, com ara *areoport per aeroport.
interversió de gèneres
interversió de gèneres
- ca interversió de gèneres, n f
- es interversión de géneros
- fr interversion de genres
- en gender interversion
Definició
Fenomen pel qual un mot canvia de gènere, especialment amb finalitat expressiva.
Nota
- És el cas de gallina, aplicat a un home.
intransitivitat
intransitivitat
- ca intransitivitat, n f
- es intransitividad
- fr intransitivité
- en intransitivity
Definició
Propietat dels verbs que no seleccionen cap complement directe en l'estructura del predicat o de les oracions que contenen un verb d'aquest tipus.
intransitivitat parcial
intransitivitat parcial
- ca intransitivitat parcial, n f
- es intransitividad parcial
- fr intransitivité partielle
- en split intransitivity
Definició
Propietat de les llengües en què l'argument dels verbs intransitius rep unes vegades un tractament semblant al subjecte dels verbs transitius i unes altres, al complement directe d'aquest tipus de verbs.
intuïció
intuïció
- ca intuïció, n f
- es intuición
- fr intuition
- en intuition
Definició
Saber espontani que posseeix el parlant d'una llengua sobre l'acceptabilitat i la interpretació de les estructures lingüístiques de la seua llengua.
Nota
- La intuïció lingüística dels parlants nadius ha tingut sempre importància per a l'anàlisi lingüística, però fou amb el generativisme quan assolí un estatus teòric especial, ja que una gramàtica generativa ha de donar compte d'aquestes intuïcions.
invariable
invariable
- ca invariable, adj
- es invariable
- fr invariable
- en invariable
Definició
Dit del mot d'una categoria lèxica variable que no presenta variació flexiva per a expressar una determinada propietat gramatical.
Nota
- L'adjectiu alegre, per exemple, és un adjectiu invariable quant al gènere, ja que adopta la mateixa forma per al masculí (un home alegre) que per al femení (una dona alegre). El nom llapis, així mateix, és invariable quant al nombre, ja que adopta la mateixa forma per al singular (el llapis) que per al plural (els llapis), i el mateix ocorre amb l'adjectiu isòsceles (el triangle isòsceles i els triangles isòsceles).
