Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  glotogonia, n f
  • es  glotogonía
  • fr  glottogonie
  • en  glotogonic linguistics

Definició
En algunes escoles tradicionals, branca de la lingüística que estudia l'origen del llenguatge humà i les seues implicacions biològiques i culturals.
  • ca  glotònim, n m
  • es  glotónimo
  • fr  glotonyme
  • en  glotonym

Definició
Nom que rep una llengua, molt sovint lligat a un gentilici.

Nota

  • El nom xinés, per exemple.
  • ca  grada, n f
  • es  fila
  • fr  niveau
  • en  tier

Definició
En fonologia autosegmental, nivell de representació fonològica de la seqüència de segments.

Nota

  • Hi ha diferents grades segons el tipus d'element que representen (segmentals, de to, etc.). En cada grada els elements apareixen ordenats seqüencialment i enllaçats amb els elements d'altres grades per mitjà de línies d'associació.
  • ca  gradació, n f
  • es  gradación
  • fr  gradation
  • en  gradability

Definició
Diferència de valor que dos o més elements presenten respecte a una determinada propietat.

Nota

  • La gradació permet distingir dues classes d'adjectius, segons que siguen sensibles a aquesta propietat i admeten els diferents graus de l'adjectiu (com ara gran) o no (com ara redó).
  • ca  gradiència, n f
  • es  gradiencia
  • fr  gradience
  • en  gradience

Definició
Propietat de les categories que tenen valors continus o no discrets i que, consegüentment, no presenten límits ben definits.

Nota

  • Aquestes classes, anomenades difuses, han interessat molt als estudiosos vinculats a la gramàtica borrosa i a la lingüística cognitiva.
  • ca  gradual, n f
  • es  deslizante
  • fr  glide
  • en  glide

Definició
So o fonema semiconsonàntic o semivocàlic.

Nota

  • Les graduals tenen característiques articulatòries i acústiques semblants a les vocals, però les seues característiques sil·làbiques són iguals a les de les consonants, ja que no poden funcionar com a nucli de síl·laba. Són graduals [j, w].
  • ca  graella mètrica, n f
  • es  retícula métrica
  • fr  grille métrique
  • en  metrical grid

Definició
En fonologia mètrica, diagrama que reflecteix les relacions jeràrquiques de prominència (d'accent) establides entre les síl·labes d'un determinat segment.

Nota

  • Formalment, una graella mètrica consisteix en una sèrie de files i columnes de marques representades per asteriscos (o per ics), que indiquen la força relativa de les unitats accentuals successives.
  • ca  graella temàtica, n f
  • es  retícula temática
  • fr  grille thématique
  • en  theta grid

Definició
Representació abstracta dels papers temàtics que atorga una determinada unitat lèxica.

Nota

  • La graella temàtica del verb colpejar, per exemple, està constituïda pels papers temàtics agent i pacient que el verb atorga, respectivament, als arguments extern (el subjecte) i intern (el complement directe).
  • ca  graf, n m
  • es  grafo
  • fr  graphe
  • en  graph

Definició
Estructura algebraica que se sol representar gràficament per una sèrie de nodes connectats mitjançant línies o arcs.

Nota

  • Els grafs han sigut adoptats per diferents teories gramaticals (la gramàtica generativa i la gramàtica de dependències, per exemple) i permeten representar d'una manera senzilla les relacions estructurals de caràcter sintàctic, però també les de caràcter fonològic, morfològic i semàntic.
  • ca  al·lògraf, n m
  • ca  graf, n m sin. compl.
  • es  alógrafo
  • es  grafo
  • fr  allographe
  • fr  graphe
  • en  allograph
  • en  graph

Definició
Cadascuna de les representacions concretes del grafema, entés com a element abstracte que depén del tipus d'escriptura (majúscula, minúscula, cursiva, etc.), de la persona que escriu, de l'entorn gràfic, etc.