Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gramàtica universal, n f
  • es  gramática universal
  • fr  grammaire universelle
  • en  universal grammar

Definició
Conjunt de propietats lingüístiques innates transmeses genèticament.

Nota

  • D'acord amb el generativisme, aquestes propietats innates justifiquen que tots els infants siguen capaços d'aprendre amb molta facilitat i amb una estimulació relativament reduïda qualsevol tipus de llengua natural.
  • ca  gramàtica universal, n f
  • es  gramática universal
  • fr  grammaire universelle
  • en  universal grammar

Definició
Gramàtica racionalista vinculada a l'escolàstica i a l'Escola de Port Royal que establia una identitat estructural entre la lògica i el llenguatge.
  • ca  gramaticalitat, n f
  • es  gramaticalidad
  • fr  grammaticalité
  • en  grammaticality

Definició
Condició d'adequació d'un enunciat a les regles gramaticals d'una llengua.

Nota

  • En gramàtica generativa es considera que la gramaticalitat pertany a l'àmbit de la competència. Cal no confondre acceptabilitat amb gramaticalitat: una manifestació lingüística pot estar gramaticalment ben formada però ser inacceptable per raons de percepció, de memòria o d'estil.
  • ca  gramaticalització, n f
  • es  gramaticalización
  • fr  grammaticalisation
  • en  grammaticalization

Definició
Procés diacrònic que transforma d'una manera progressiva el significat lèxic d'una unitat o construcció lingüística en un significat de caràcter gramatical o funcional, o el significat gramatical en un altre de més gramatical i abstracte.

Nota

  • Generalment, els processos de gramaticalització s'associen amb altres canvis de tipus sintàctic i morfofonològic. Les formes gramaticalitzades, així, tendeixen a assolir progressivament una posició sintàctica més fixa i a convertir-se, en alguns casos, en afixos; a experimentar processos de descategorització; a augmentar la freqüència d'ús, i a perdre contingut fonològic. Aquest és el cas del verb habeo en construccions del tipus HŌC DĪCĔRE HABĔO: originàriament habeo és un verb principal amb semantisme ple ('tinc coses a dir'), que es converteix, primer, en un verb modal (dir he coses 'he de dir coses'), i després, en un afix flexiu amb valor futur (diré coses).
  • ca  gramema, n m
  • es  gramema
  • fr  grammème
  • en  grammeme

Definició
En la terminologia de Bernard Pottier, morfema gramatical.

Nota

  • El gramema és una unitat mínima de la primera articulació que només assoleix significat ple en unir-se a un lexema. Pot ser dependent (els afixos, per exemple, in-, ‑ot, etc.) o independent (l'article, les preposicions, els quantificadors). S'oposa a lexema.
  • ca  grau, n m
  • es  grado
  • fr  degré
  • en  degree

Definició
Nivell d'intensitat relativa de la qualitat expressada per certs adjectiu i adverbis a través de procediments morfològics o sintàctics.

Nota

  • Tradicionalment es diferencien tres graus: el positiu o zero, el comparatiu i el superlatiu. El primer és no marcat respecte als altres dos i remet a l'absència de grau, com ocorre amb l'adjectiu llarg en un camí llarg. El segon atribueix una major o una menor intensitat per comparació d'entitats o de propietats, com ocorre en un camí més llarg que un altre. I el tercer atribueix una intensitat màxima, com en un camí llarguíssim o el camí més llarg. En català, el grau comparatiu s'assenyala mitjançant construccions amb un quantificador comparatiu (més, menys) o un comparatiu sintètic (major, menor), i el superlatiu per mitjà dels mateixos elements o bé del sufix ‑íssim.
  • ca  grau d'abstracció, n m
  • es  grado de abstracción
  • fr  degré d'abstraction
  • en  degree of abstractness

Definició
En l'anàlisi lingüística, nivell d'amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.

Nota

  • En gramàtica generativa alguns elements subjacents tenen un grau màxim d'abstracció (són elements comuns a tots els parlants, previsibles i generalment de nombre finit), mentre que les realitzacions d'aquests elements assoleixen sempre un nivell inferior d'abstracció (no són necessàriament comuns a tots els parlants, ni previsibles ni finits).
  • ca  grau d'obertura de les vocals, n m
  • es  grado de abertura de las vocales
  • fr  degré d'aperture des voyelles
  • en  degree of vowel aperture

Definició
Mode d'articulació o distància que separa el paladar i la llengua en una emissió vocàlica.

Nota

  • En català, la vocal més oberta és la /a/, seguida de /ɛ, ɔ/; són semitancades les vocals /e, o/, i tancades les vocals /i, u/.
  • ca  grecisme, n m
  • es  grecismo
  • fr  hellénisme
  • en  Hellenism

Definició
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.

Nota

  • Per exemple, mots com ara xarxa, codonyat, galera, palangre.
  • ca  greu, adj
  • es  grave
  • fr  grave
  • en  low

Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, pel predomini de la part baixa de l'espectre i, articulatòriament, per posseir un ressonador ample i poc compartimentat.

Nota

  • Són greus les consonants labials i velars i les vocals posteriors. S'oposa a agut.