fort -a
fort -a
- ca fort -a, adj
- es fuerte
- fr forte
- en strong
Definició
Dit de qualsevol unitat lingüística accentuada.
Nota
- Per exemple, pronom fort, forma forta, etc. S'oposa a feble.
fort -a
fort -a
- ca tens -a, adj
- ca fort -a, adj sin. compl.
- es fuerte
- es tenso ‑sa
- fr forte
- fr tendu ‑ue
- en strong
- en tense
Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de prominència que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una major concentració d'energia en l'espectre que els corresponents sons laxos.
Nota
- Articulatòriament, presenten una major dislocació de la cavitat bucal en comparació amb la posició de repòs, i es realitzen amb una energia articulatòria relativament forta. S'oposa a lax.
fossilització
fossilització
- ca fossilització, n f
- es fosilización
- fr fossilisation
- en fossilization
Definició
Procés pel qual un mot deixa de tenir existència o evolució independent dins de la llengua i apareix només en locucions o frases fetes.
Nota
- L'element fixat s'anomena fòssil o terme lexicalitzat. Així despús resta fossilitzat en el mot compost despús-ahir.
fraccionari
fraccionari
- ca partitiu, n m
- ca fraccionari, n m sin. compl.
- es fraccionario
- es partitivo
- fr fractionnaire
- fr partitif
- en fractional
- en partitive
Definició
Numeral que indica la divisió per un nombre natural.
Nota
- Així, quart en un quart de litre.
fragment
fragment
- ca fragment, n m
- es fragmento
- fr fragment
- en fragment
Definició
Construcció gramatical equivalent a una oració des del punt de vista comunicatiu i prosòdic però no gramatical.
Nota
- Com les oracions prototípiques, el fragment és una unitat mínima de comunicació completa i constitueix una unitat entonativa. A diferència de les oracions prototípiques, no està format per un sintagma nominal amb funció subjecte i un sintagma verbal amb funció de predicat. Per exemple, Un café!
fragmentació lingüística
fragmentació lingüística
- ca fragmentació lingüística, n f
- es fragmentación lingüística
- fr fragmentation linguistique
- en linguistic splitting
Definició
Procés històric pel qual una llengua mare es divideix, a causa d'un procés de dialectalització progressiva, en una sèrie de llengües diferenciades.
frase
frase
- ca oració, n f
- ca frase, n f sin. compl.
- ca O, n f sigla
- es frase
- es oración
- es O sigla
- fr phrase
- fr P sigla
- en phrase
- en sentence
- en S sigla
Definició
Unitat d'organització gramatical que prototípicament relaciona i concerta un sintagma nominal amb funció de subjecte amb un sintagma verbal amb funció de predicat, que sintàcticament pot ser autònoma o no i que constitueix la mínima unitat de comunicació completa.
frase feta
frase feta
- ca frase idiomàtica, n f
- ca frase feta, n f sin. compl.
- ca gir idiomàtic, n m sin. compl.
- ca idiomatisme, n m sin. compl.
- ca idiotisme, n m sin. compl.
- ca modisme, n m sin. compl.
- es frase hecha
- es frase idiomática
- es giro
- es idiotismo
- es modismo
- fr expression idiomatique
- fr idiotisme
- en idiom
Definició
Construcció sintagmàtica d'una llengua que es caracteritza per tenir un alt grau de fixació i un significat no componencial, això és, un significat diferent del que resultaria de la suma dels significats de les unitats que la integren.
Nota
- Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
frase idiomàtica
frase idiomàtica
- ca frase idiomàtica, n f
- ca frase feta, n f sin. compl.
- ca gir idiomàtic, n m sin. compl.
- ca idiomatisme, n m sin. compl.
- ca idiotisme, n m sin. compl.
- ca modisme, n m sin. compl.
- es frase hecha
- es frase idiomática
- es giro
- es idiotismo
- es modismo
- fr expression idiomatique
- fr idiotisme
- en idiom
Definició
Construcció sintagmàtica d'una llengua que es caracteritza per tenir un alt grau de fixació i un significat no componencial, això és, un significat diferent del que resultaria de la suma dels significats de les unitats que la integren.
Nota
- Generalment, les frases idiomàtiques d'una llengua no tenen traducció literal en altres llengües. Per exemple, Plou a poals i barrals es tradueix amb expressions equivalents en altres llengües, com ara en castellà Llueve a cántaros, en anglés It rains cats and dogs, en francés Il pleut des cordes i en italià Piove a catinelle.
frase tonal
frase tonal
- ca grup prosòdic, n m
- ca frase tonal, n f sin. compl.
- ca grup entonatiu, n m sin. compl.
- ca grup tonal, n m sin. compl.
- ca sintagma fonològic, n m sin. compl.
- ca unitat melòdica, n f sin. compl.
- es grupo de entonación
- es grupo prosódico
- es grupo tonal
- es sintagma fonológico
- fr groupe intonationnel
- fr groupe prosodique
- fr syntagme phonologique
- fr unité intonative
- en intonation group
- en phonological phrase
- en prosodic group
- en tone group
Definició
Cadascuna de les parts d'un enunciat que es troba delimitada per inflexions tonals i també, encara que no necessàriament, per pauses.
Nota
- El grup prosòdic consta d'un nucli tonal, o to obligatori de màxima prominència, que recau sobre la síl·laba que porta l'accent primari; d'una cadència tonal, o inflexió tonal que descriu el to nuclear i els tons de les possibles síl·labes següents, i d'un cap tonal, que inclou les possibles síl·labes accentuades i inaccentuades situades abans del nucli. L'oració Quan van arribar ja li ho havíem explicat, per exemple, normalment és emesa amb dos grups prosòdics, Quan van arribar i ja li ho havíem explicat; en el primer, el to nuclear recau sobre la síl·laba bar de arribar i en el segon, sobre la síl·laba cat de explicat. L'estructura sintàctica i la intencionalitat semàntica determinen el nombre i la distribució dels grups prosòdics d'una seqüència. Un grup prosòdic pot coincidir amb un mot, un sintagma, una oració simple o una oració composta. L'acabament dels grups prosòdics està demarcat per inflexions tonals, per un allargament de la durada de la síl·laba final i per l'anacrusi.
