Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  dependència, n f
  • es  dependencia
  • fr  dépendance
  • en  dependency

Definició
Relació sintàctica establida entre dos elements de diferent jerarquia: el rector o independent i el subordinat o dependent.

Nota

  • En general, es considera que els elements independents són aquells que poden aparéixer tots sols, mentre que els dependents són aquells que necessiten la presència d'un altre element. En un sintagma com ara una casa fosca, el nom és l'element independent i l'article i l'adjectiu, els elements dependents. La noció de dependència és central en l'anomenada gramàtica de dependències.
dependència no fitada dependència no fitada

  • ca  dependència no fitada, n f
  • es  dependencia no acotada
  • fr  dépendance non bornée
  • en  unbonnded dependency

Definició
En gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, relació que s'estableix entre la posició que ocupa un mot QU i la posició que li correspondria en una oració més baixa d'acord amb la funció que desenvolupa.

Nota

  • En l'oració On diu Marta que va veure els nostres amics Ø?, per exemple, és la dependència establida entre la posició que ocupa l'interrogatiu on en l'oració principal i la posició, assenyalada amb Ø, que li correspondria en l'oració inserida per la funció de complement de lloc. El qualificatiu de no fitada es deu al fet que, en potència, no està limitada la distància entre les dues posicions: On diu Marta que Antoni assegura que va veure els nostres amics Ø? Aquest tipus de relació rep el nom de lligam no argumental en la teoria del règim i del lligam.
  • ca  dependent, adj
  • es  dependiente
  • fr  dépendant
  • en  dependent

Definició
Dit de l'element subordinat o regit en una relació jeràrquica.

Nota

  • S'oposa a independent. [V. dependència]
  • ca  predicació secundària depictiva, n f
  • ca  depictiu, n m sin. compl.
  • ca  predicació depictiva, n f sin. compl.
  • es  predicación secundaria depictiva
  • fr  prédication secondaire dépictive
  • en  depictive secondary predication

Definició
Predicació secundària expressada per un adjunt que descriu un estat de coses que té lloc durant l'esdeveniment expressat per la predicació primària.

Nota

  • És depictiva, per exemple, la predicació secundària expressada per l'adjectiu drets en l'oració Els pares van dinar drets, amb què s'indica que els pares estaven drets mentre dinaven.
  • ca  dequeisme, n m
  • es  dequeísmo
  • fr  dequeísmo
  • en  dequeísmo

Definició
En la gramàtica del castellà, vici de dicció pel qual s'anteposa incorrectament la preposició de a la conjunció que introductòria d'una oració completiva. *Pienso de que vendrá.
  • ca  derivació, n f
  • es  derivación
  • fr  dérivation
  • en  derivation

Definició
En gramàtica generativa, procés de generació d'una oració, que parteix del símbol inicial O (oració) i que, per mitjà de l'aplicació de les regles de reescriptura, arriba als símbols terminals que designen classes lèxiques o funcionals.

Nota

  • En el procés de derivació es pot distingir la cadena inicial (#O#), la cadena intermèdia (formada per símbols no terminals diferents de O) i la cadena terminal (formada per símbols terminals). En un sentit més restrictiu, el terme també s'utilitza a vegades per a referir-se al procés d'obtenció d'una estructura a partir de l'aplicació d'una o d'unes regles transformacionals a una altra estructura. L'estructura superficial, així, es deriva de la profunda, i la forma lògica, de l'estructura superficial.
  • ca  derivació, n f
  • es  derivación
  • fr  dérivation
  • en  derivation

Definició
Procediment de formació de mots que consisteix a afegir un afix a un mot o a un radical.

Nota

  • El mot del qual prové el radical s'anomena primitiu i el mot generat per mitjà d'aquest procediment, derivat. El procés de derivació pot modificar o mantenir la categoria lèxica del mot primitiu. No es modifica en el mot presoner derivat de presó; sí que es modifica, en canvi, en blancor, derivat de blanc. Alguns dels tipus de derivació diferenciats en la tradició lingüística són la derivació pròpia, la impròpia o zero, la mediata, la immediata, la no afixal i la sinonímica.
  • ca  derivació, n f
  • es  derivación
  • fr  dérivation
  • en  derivation

Definició
En gramàtica històrica, desenvolupament d'una forma lingüística a partir de l'ètim o a partir de la forma que tenia en un estadi anterior de la llengua.

Nota

  • Així, la derivació de la forma llatina UMBĬLĪCUM fins al català melic constaria dels canvis fònics següents: [umbilí:kum] > [umbilí:ku] > [ombelíko] > [ombelígo] > [omelígo] > [melígo] > [melíg] > [melík].
derivació immediata derivació immediata

  • ca  derivació immediata, n f
  • es  derivación inmediata
  • fr  dérivation immédiate
  • en  immediate derivation

Definició
Derivació en què només intervé un sufix, com ara ‑er en fust-er.
derivació impròpia derivació impròpia

  • ca  derivació zero, n f
  • ca  conversió, n f sin. compl.
  • ca  derivació impròpia, n f sin. compl.
  • ca  habilitació, n f sin. compl.
  • ca  hipòstasi, n f sin. compl.
  • ca  metàbasi, n f sin. compl.
  • ca  transcategorització, n f sin. compl.
  • es  conversión
  • es  derivación cero
  • es  derivación impropia
  • es  habilitación
  • es  hipostasis
  • es  metábasis
  • es  transcategorización
  • fr  conversion
  • fr  dérivation impropre
  • fr  dérivation zéro
  • fr  hypostase
  • fr  transcatégorisation
  • en  converseness
  • en  hypostasis
  • en  transcategorization
  • en  zero derivation

Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.

Nota

  • Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.