cometa
cometa
- ca cometa simple, n f
- ca cometa, n f sin. compl.
- es comilla
- es comilla simple
- fr guillemet
- fr guillemet simple
- en quotation mark
- en single quotation mark
Definició
Cadascun dels dos signes gràfics en forma de coma volada invertida (el d'obertura) i de coma volada (el de tancament), o bé en forma de ratlleta vertical volada en ambdós casos, usats per a delimitar l'expressió del significat d'un mot o d'una frase.
cometa simple
cometa simple
- ca cometa simple, n f
- ca cometa, n f sin. compl.
- es comilla
- es comilla simple
- fr guillemet
- fr guillemet simple
- en quotation mark
- en single quotation mark
Definició
Cadascun dels dos signes gràfics en forma de coma volada invertida (el d'obertura) i de coma volada (el de tancament), o bé en forma de ratlleta vertical volada en ambdós casos, usats per a delimitar l'expressió del significat d'un mot o d'una frase.
cometes
cometes
- ca cometes dobles, n f pl
- ca cometes, n f pl sin. compl.
- es comillas
- fr guillemets
- en quotation marks
Definició
Cadascun dels dos signes gràfics dobles en forma de dues comes volades invertides o de dos angles oberts cap a la dreta (el d'obertura) i de dues comes volades o de dos angles oberts cap a l'esquerra (el de tancament), o bé en forma de dues ratlletes verticals volades en ambdós casos, usats per a incloure una citació, una oració o un mot sobre els quals es vol fer parar esment, etc.
cometes dobles
cometes dobles
- ca cometes dobles, n f pl
- ca cometes, n f pl sin. compl.
- es comillas
- fr guillemets
- en quotation marks
Definició
Cadascun dels dos signes gràfics dobles en forma de dues comes volades invertides o de dos angles oberts cap a la dreta (el d'obertura) i de dues comes volades o de dos angles oberts cap a l'esquerra (el de tancament), o bé en forma de dues ratlletes verticals volades en ambdós casos, usats per a incloure una citació, una oració o un mot sobre els quals es vol fer parar esment, etc.
comitatiu
comitatiu
- ca comitatiu, n m
- ca acompanyatiu, n m sin. compl.
- es comitativo
- fr comitatif
- en comitative
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica companyia.
Nota
- El terme s'utilitza igualment per a referir-se tant a la funció sintàctica denominada tradicionalment complement circumstancial de companyia com al paper semàntic del sintagma nominal d'aquest complement. Així, en l'oració Enric se n'anà amb Pere, amb Pere és el comitatiu. És notable l'afinitat del comitatiu amb l'instrumental, com demostra el fet que en moltes llengües té una expressió semblant.
commutabilitat
commutabilitat
- ca commutabilitat, n f
- es conmutabilidad
- fr commutabilité
- en commutability
Definició
En la teoria de constituents immediats, capacitat que posseeixen diversos elements, o grups d'elements, de formar part de les mateixes construccions.
Nota
- És una relació de tipus paradigmàtic. La commutabilitat de pastís i galetes, per exemple, és gran, atés que la majoria de contextos que accepten pastís admeten també galetes. En canvi, la commutabilitat de pa i pastís és molt menor.
commutació
commutació
- ca commutació, n f
- es conmutación
- fr commutation
- en commutation
Definició
Prova utilitzada per l'estructuralisme, sobretot en el camp de la fonologia, que consisteix a constatar si la substitució d'un so en un mot o una seqüència comporta una diferència de significat.
Nota
- La commutació permet deduir el nombre i les característiques dels elements distintius d'una llengua. En mots com ara cas, cos, cus, el canvi d'un so provoca un canvi automàtic i sistemàtic en el significat.
commutació de codis
commutació de codis
- ca commutació de codis, n f
- ca alternança de codis, n f sin. compl.
- ca canvi de codis, n m sin. compl.
- es cambio de códigos
- es conmutación de códigos
- fr commutation de codes
- en code-switching
Definició
En sociolingüística, canvi o alternança de llengua o de varietat lingüística en un discurs o en una conversació.
Nota
- Com a exemple de commutació de codis es pot citar el treball de Shana Poplack «Sometimes I'll start a sentence in Spanish y termino en español».
commutador
commutador
- ca commutador, n m
- ca índex de l'enunciació, n m sin. compl.
- es conmutador
- fr embrayeur
- en shifter
Definició
En la terminologia d'Otto Jespersen, classe de mots el sentit dels quals canvia segons la situació enunciativa.
Nota
- Es tracta de mots com ara jo, ahir, ací, etc., que sols assoleixen caràcter referencial dins d'una situació enunciativa concreta. Roman Jakobson utilitzà el terme en la seua caracterització de les categories verbals. Les categories del temps o de la persona són, així, commutadors per tal com delimiten el seu significat a partir de les coordenades enunciatives: el futur, per exemple, indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla, el passat anterioritat, etc.
COMP
COMP
- ca complementador, n m
- ca C, n m sigla
- ca COMP, n m abrev.
- es complementador
- es C sigla
- es COMP abrev.
- fr complétiviseur
- fr C sigla
- fr COMP abrev.
- en complementizer
- en C sigla
- en COMP abrev.
Definició
En la teoria del règim i del lligam, node que en la sintaxi pot estar ocupat per la conjunció que, per pronoms relatius i per elements focalitzats.
Nota
- En un primer moment aquest node fou considerat com a especificador del node O (oració). Posteriorment, però, es considerà que el complementador és el nucli d'una projecció màxima (el sintagma complementador) que té com a complement l'oració flexionada o sintagma flexiu.
