binarisme
binarisme
- ca binarisme, n m
- es binarismo
- fr binarisme
- en binarism
Definició
Teoria fonològica desenvolupada per Roman Jakobson i els seus col·laboradors segons la qual la major part de les relacions entre les unitats fòniques distintives de totes les llengües s'estableixen en funció d'oposicions binàries (presència o absència d'un tret distintiu).
Nota
- El tret de sonoritat, per exemple, permet diferenciar les consonants oclusives sonores /b, d, g/ de les paral·leles sordes /p, t, k/, ja que en les primeres és present el dit tret, i en les segones és absent. Jakobson proposà estendre aquest mètode als diferents camps de la lingüística, la patologia del llenguatge i l'anàlisi literària.
binarisme
binarisme
- ca binarisme, n m
- es binarismo
- fr binarisme
- en binarism
Definició
En l'anàlisi de constituents immediats, principi segons el qual tota unitat sintàctica complexa es descompon en seqüències de dues unitats.
Nota
- L'anàlisi binarista del sintagma verbal escriure una carta a algú ahir respondria, per exemple, a les subdivisions següents: [[[[escriure] [una carta]] [a algú]] [ahir]].
biolingüística
biolingüística
- ca biolingüística, n f
- es biolingüística
- fr biolinguistique
- en biolinguistics
Definició
Disciplina lingüística que s'ocupa dels aspectes biològics del llenguatge i, en general, del procés de comunicació, abordats des d'una perspectiva neurofisiològica.
bisèmia
bisèmia
- ca bisèmia, n f
- es bisemia
- fr bisémie
- en bisemy
Definició
Propietat d'un signe lingüístic que té dos significats diferents i n'adopta un o altre segons el context en què s'utilitze.
Nota
- La bisèmia és, doncs, un tipus concret de polisèmia.
bit
bit
- ca bit, n m
- es bit
- fr bit
- en bit
Definició
En la teoria de la comunicació, unitat de mesura d'informació.
Nota
- Concretament, un bit és la quantitat d'informació que es pot trobar en una elecció entre dues alternatives. El terme bit és una abreviació del sintagma anglés binary digit.
biunivocitat
biunivocitat
- ca biunivocitat, n f
- es biunivocidad
- fr biunivocité
- en biuniqueness
Definició
Principi fonològic segons el qual a cada seqüència de fonemes, li correspon sempre i exclusivament una única seqüència de fons, i al revés.
blending [en]
blending [en]
- ca blending [en], n m
- es blending
- fr blending
- en blending
Definició
Mecanisme de formació dels anomenats mots creuats, com ara boirum, format a partir de la fusió de boira i fum.
bloqueig
bloqueig
- ca bloqueig, n m
- es bloqueo
- fr préemption
- en blocking
Definició
Impossibilitat de formar un nou mot a causa de l'existència d'un altre sinònim d'ús general.
Nota
- Afecta fonamentalment la derivació i en la flexió depén de la supleció. El nom lladre, per exemple, explica la dificultat de formar el nom robador a partir del verb robar.
bloquejat -ada
bloquejat -ada
- ca glotalitzat -ada, adj
- ca bloquejat -ada, adj sin. compl.
- ca recursiu -iva, adj sin. compl.
- es glotalizado ‑da
- fr glottalisé ‑ée
- en glottal constrictions
Definició
Dit del tret de sonoritat postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar dues explosions en els espectres, la primera bastant visible i la segona molt breu.
Nota
- Articulatòriament, presenten dues explosions corresponents a dues obertures successives, una de la cavitat oral i l'altra de la glotis. Aquest tret es dona en les consonants ejectives, implosives i clics, i es troba, entre altres, en les llengües caucàsiques.
bona formació
bona formació
- ca bona formació, n f
- es buena formación
- fr bien formé
- en well-formedness
Definició
En gramàtica generativa, gramaticalitat d'una oració o d'una construcció configurada segons les regles de la gramàtica.
Nota
- S'oposa a mala formació.
