Neoloteca

ca acreció, n f
es acrecimiento, n m
es acreción, n f
fr accrétion, n f
en accretion, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició

Incorporació de matèria a un objecte massiu per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria que s'hi va incorporant.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu acreció:

·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

Quant al verb acretar:

·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca acreció, n f
es acrecimiento, n m
es acreción, n f
en accretion, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definició

Agregació gradual de partícules petites de pols i gel de diversa composició que xoquen entre si, que dona com a resultat la formació de planetesimals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu acreció:

·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

Quant al verb acretar:

·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca acreixement, n m
es acreción
es recrecimiento

Medi ambient

Definició

Operació consistent a incrementar l'alçada d'algun element constructiu d'una infraestructura a fi de minvar-ne l'impacte visual o acústic.

ca acretar, v tr
fr accréter, v tr
en accrete, to, v tr
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Cultisme creat per analogia (llatí)**

Definició

Incorporar matèria, un objecte massiu, per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria incorporada.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu acreció:

·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

Quant al verb acretar:

·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca acretar-se, v intr pron
es acretarse, v intr pron
fr accréter, s', v intr pron
en accrete, to, v intr
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Cultisme creat per analogia (llatí)**

Definició

Agregar-se gradualment, la matèria, especialment partícules petites de pols i gel que xoquen entre si.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu acreció:

·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

Quant al verb acretar:

·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca acretar-se [a], v prep pron
es acretarse [a], v prep pron
fr accréter, s' [à], v prep pron
en accrete, to [to], v prep
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definició

Incorporar-se gradualment, la matèria, a un objecte massiu per l'acció de la gravetat a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l'emissió de radiació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

Criteris aplicats

Pel que fa al substantiu acreció:

·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

Quant al verb acretar:

·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca acretiu -iva, adj
es acretivo
es relutivo
fr relutif
en accretive
en relutive

Economia > Finances > Mercats financers

Definició

Dit de l'operació que provoca un increment dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:

S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;

·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.

També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.

[Acta 547, 31 de maig de 2012]

ca acroesquí, n m
ca acro, n m sin. compl.
ca ballet, n m sin. compl.
es acro
es acro-ski
es ballet
fr acro
fr ballet
fr ski de ballet
en acro
en ballet
en ballet event
en ballet skiing

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

Definició

Modalitat de competició d'esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens per una pista al llarg de la qual cal fer una sèrie de passos, cabrioles i piruetes acompanyats d'altres moviments acrobàtics harmonitzats amb música.

Nota

La Federació Internacional d'Esquí ha substituït oficialment la denominació ballet per acroesquí.

ca acrobàcia còmica, n f
es acrobacia cómica
fr acrobatie burlesque
fr acrobatie comique
it acrobazia comica
en comic acrobatics
en physical comedy

Arts > Circ

Definició

Acrobàcia executada amb l'objectiu de provocar la rialla.

Nota

1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
2. Observacions del Consell Supervisor sobre l'aprovació del terme acrobàcia còmica.

Es descarta la sinonímia amb acrobàcia excèntrica, proposada per alguns especialistes, perquè no té l'acord de tots els experts: n'hi ha que asseguren que és una designació sense tradició en català i que consideren que no és clar que denomini el mateix concepte que acrobàcia còmica.

ca acrobàtids, n m pl
nc Acrobatidae

Zoologia > Mamífers

Definició

Família de mamífers de l'ordre dels diprotodonts.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició