Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca garnatxa tintorera, n m/f
- ca tintorera, n m/f sin. compl.
- es alicante bouschet, n m
- es garnacha tintorera, n f
- es negral, n m
- fr alicante bouschet, n m
- fr teinturier, n m
- en Alicante Bouschet, n
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
- 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa tintorera (sin. compl. tintorera):
S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:
·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;
·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;
·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;
·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.
Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.
Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
Economia > Finances > Mercats financers
- ca tíquer, n m
- es ticker, n m
- fr télescripteur, n m
- fr ticker, n m
- en stock ticker, n
- en ticker, n
- en ticker tape, n
Economia > Finances > Mercats financers
Definició
Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca tir a l'aigua, n m
- es airball, n m
- es balón al aire, n m
- es air ball, n m var. ling.
- es air-ball, n m var. ling.
- fr airball, n m
- fr balle en l'aire, n f
- fr air ball, n m var. ling.
- it airball, n m
- it air ball, n m var. ling.
- en airball, n
- en air ball, n var. ling.
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**
Definició
Nota
- 1. El tir a l'aigua és un dels errors més criticats en un jugador, sovint aprofitat pel públic rival per a burlar-se'n; a més, per al seu equip generalment comporta la impossibilitat de recuperar la pilota, ja que, en no haver-hi rebot, els defensors adversaris solen estar mes ben situats per a agafar-la.
- 2. De l'acció de fer un tir a l'aigua se'n diu habitualment fer aigua, de la mateixa manera que es diu aigua! quan una pilota no toca cistella ni tauler; totes dues expressions, molt populars, podrien tenir l'origen en el joc dels vaixells.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tir a l'aigua
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma tir a l'aigua, amb una nota que indica la relació semàntica amb dues formes habituals (fer aigua i aigua!).
Criteris aplicats:
·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal que recull el superordinat tir) i un complement nominal que indica la destinació metafòrica del llançament (a l'aigua), paral·lelament a les expressions de sentit recte tir a cistella o xut a porteria).
·Tot i ser una forma neològica, permet donar un equivalent nominal al manlleu anglès airball que mantingui la relació amb les formes fer aigua i aigua!, molt conegudes en els pavellons de bàsquet.
·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.
Formes desestimades
-aigua: Proposta neològica basada en les expressions habituals fer aigua i aigua!, té l'inconvenient que aigua sol funcionar com un nom de massa o matèria i, per tant, no s'adequa a l'ús comptable que requereixen les accions de bàsquet (per exemple, *En 15 minuts va fer dues aigües).
-pilota a l'aire: Proposta neològica que és un quasi calc de l'anglès, té els inconvenients de no remetre a les expressions habituals en altres categories lèxiques (tir a l'aigua i aigua!) i de confondre's amb seqüències lliures pròpies d'un partit de bàsquet (un àrbitre tirar la pilota a l'aire, dos jugadors lluitar per una pilota a l'aire, etc.).
-airball: Manlleu de l'anglès, té els inconvenients de no ajustar-se a l'ortografia i la pronúncia catalanes i de no respectar les expressions habituals en altres categories lèxiques (fer aigua i aigua!), fet que podria acabar provocant l'arraconament d'aquestes formes pròpies.
[Acta 721, 6 de maig de 2024]
Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel
- ca tir de canell, n m
- es tiro de muñeca
- fr tir du poignet
- en wrist shot
Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel
Definició
Esport > Esports de pilota > Hoquei
- ca tir de cullera, n m
- es golpe de cuchara
- es scoop
- fr coup en cuillère
- fr scoop
- en scoop
Esport > Esports de pilota > Hoquei
Definició
Esport > Esports de pilota > Golf
- ca tira de reforç, n f
- es whipping
- fr bandage de protection
- en whipping
- en wrapping
Esport > Esports de pilota > Golf
Definició
Esport > Gimnàstica
- ca tirabuixó, n m
- es tirabuzón
- fr tire-bouchon
- en spin
Esport > Gimnàstica
Definició
Alimentació
- ca tirabuixó, n m
- es espiral
- es hélice
- fr spirale
- it fusillo
Alimentació
Definició
Esport > Esports de motor > Automobilisme
- ca tirada, n f
- es stint
- en stint
Esport > Esports de motor > Automobilisme
Definició
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tirada:
S'aprova la forma tirada pels motius següents:
·és una alternativa a l'anglicisme stint;
·és una denominació descriptiva del concepte i semànticament adequada a partir de dues de les accepcions del substantiu tirada del diccionari normatiu: "Llargària d'una peça de roba, d'un camí, etc." i, com a sinònim de tanda, "Sèrie d'accions o de coses que se succeeixen";
·tots els especialistes consultats són partidaris de fixar una alternativa catalana al manlleu i alguns d'ells donen suport a aquesta proposta.
Es desestima l'anglicisme stint perquè encara no està gaire estès i es considera viable la implantació d'una forma catalana.
Es descarta la forma tanda perquè en l'àmbit dels esports de motor ja fa referència a un altre concepte: "Cadascun dels períodes de temps d'una durada limitada que serveixen a un o més pilots per a córrer amb un vehicle per una pista, com a entrenament d'una cursa o com a lleure"(1).
Les formes part, període i etapa, que també s'han tingut en compte, es descarten perquè són massa genèriques i perquè, per comparació amb l'ús que té aquest substantiu en altres esports, es podria associar erròniament a un període de temps prèviament determinat.
Igualment, es desestima la denominació tram perquè segurament remetria a un tros, a un espai del circuit, i no a una part de la cursa.
(1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia) <www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/>
Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Petanca
- ca tirador | tiradora, n m, f
- es tirador
- fr tireur
Esport > Esports de pilota > Jocs de boles > Petanca