Neoloteca

ca garnatxa peluda, n m/f
ca lledoner pelut, n m sin. compl.
es garnacha peluda, n f
es lledoner pelut, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm garnatxa peluda.

Nota

1. La denominació catalana lledoner pelut s'utilitza especialment al Llenguadoc.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa peluda (sin. compl. lledoner pelut):

S'aproven la denominació garnatxa peluda i el sinònim complementari lledoner pelut pels motius següents:

·els textos especialitzats coincideixen a utilitzar, majoritàriament, la forma garnatxa peluda, que també és l'única present en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·la variant lledoner pelut és la que s'utilitza al Llenguadoc (França), on es conrea aquesta varietat de raïm; així ho confirma l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

Segons els especialistes, aquesta varietat de cep no es cultiva a l'Empordà, a diferència d'altres varietats de garnatxa. És típica, però, del Llenguadoc, cosa que justifica el manteniment de la forma lledoner pelut, tant per l'origen català d'aquesta forma com per l'analogia amb els altres tipus de garnatxa.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa peluda, n m/f
ca lledoner pelut, n m sin. compl.
es garnacha peluda, n f
es lledoner pelut, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm negre produït pel cep garnatxa peluda, mitjà, compacte, amb els grans mitjans, esfèrics i de color gris, i amb la fulla gruixuda i pilosa.

Nota

1. La denominació catalana lledoner pelut s'utilitza especialment al Llenguadoc.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa peluda (sin. compl. lledoner pelut):

S'aproven la denominació garnatxa peluda i el sinònim complementari lledoner pelut pels motius següents:

·els textos especialitzats coincideixen a utilitzar, majoritàriament, la forma garnatxa peluda, que també és l'única present en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·la variant lledoner pelut és la que s'utilitza al Llenguadoc (França), on es conrea aquesta varietat de raïm; així ho confirma l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

Segons els especialistes, aquesta varietat de cep no es cultiva a l'Empordà, a diferència d'altres varietats de garnatxa. És típica, però, del Llenguadoc, cosa que justifica el manteniment de la forma lledoner pelut, tant per l'origen català d'aquesta forma com per l'analogia amb els altres tipus de garnatxa.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definició

Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Nota

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa roja (sin. compl. garnatxa grisa; lledoner gris; lledoner roig):

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició

Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.

Nota

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa roja (sin. compl. garnatxa grisa; lledoner gris; lledoner roig):

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca garnatxa roja, n m/f
ca garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
ca lledoner gris, n m sin. compl.
ca lledoner roig, n m sin. compl.
es garnacha gris, n f
es garnacha roja, n f
fr grenache gris, n f
en Grenache Gris, n
en Grey Grenache, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definició

Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc.

Nota

1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme garnatxa roja (sin. compl. garnatxa grisa; lledoner gris; lledoner roig):

S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:

·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.

(1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

(2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca llegat amb eficàcia obligacional, n m
es legado con eficacia obligacional

Dret civil

Definició

Llegat que imposa a algú una determinada prestació a favor del legatari.

Nota

La prestació pot consistir a lliurar una quantitat al legatari o bé a fer o a deixar de fer una determinada acció en favor seu.

ca llegat amb eficàcia real, n m
es legado con eficacia real

Dret civil

Definició

Llegat pel qual el legatari adquireix béns o drets reals o de crèdit del testador que no s'extingeixen amb la seva mort, o bé un dret real que es constitueix per raó del llegat sobre una cosa pròpia del testador.

ca llegir el green [green: en], v intr
es leer el green
en read the green, to

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició

Determinar la trajectòria que ha de prendre la bola en el green i la força amb què s'ha de colpejar per a embocar-la.

ca llei de l'avantatge, n f
es ley de la ventaja
fr règle de l'avantage
en advantage rule

Esport > Esports de pilota

Definició

Norma implícita que permet a l'àrbitre de no interrompre el joc quan un jugador és objecte de falta però ell o el seu equip continua en una posició favorable per a jugar la bola o la pilota.

ca lleis de Faraday, n f pl
es leyes de Faraday
en Faraday's laws

Química > Química física

Definició

Lleis que relacionen la quantitat d'electricitat que ha circulat a través d'una solució electrolítica amb la quantitat de substància que és electrolitzada.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició