Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  glaux, n f
  • ca  glauca, n m sin. compl.
  • es  glaux
  • en  glaux

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definició
Escif de ceràmica àtica de figures roges, amb una nansa vertical i una d'horitzontal, decorat amb òlibes.
  • ca  cromatografia gas-líquid, n f
  • ca  GLC, n f sigla
  • es  cromatografía gas-líquido
  • es  GLC sigla
  • en  gas-liquid chromatography
  • en  GLC sigla

Química > Química analítica

Definició
Cromatografia de gasos en què la fase estacionària és un líquid distribuït en un suport sòlid i la separació té lloc gràcies al repartiment dels components de la mostra entre aquesta fase líquida i la fase gasosa mòbil.

Nota

  • La sigla GLC correspon a la denominació anglesa gas-liquid chromatography.
  • ca  gleva, n f
  • es  chuleta
  • fr  motte de gazon
  • fr  touffe de gazon
  • en  divot

Esport > Esports de pilota > Golf

Definició
Tros de gespa arrencat amb el cap del bastó en colpejar la bola, generalment quan es vol aconseguir un efecte de retrocés.
  • ca  fusta estriada, n f
  • ca  GLgRD, n f sigla
  • es  madera rizada
  • fr  bois strié
  • it  legno riccio
  • en  stem pitting

Agricultura > Fitopatologia

Definició
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara la presència d'acanalaments entre la fusta i l'escorça.
  • ca  glia limitant, n f
  • es  glia limitans
  • es  glía limitante
  • es  membrana limitante glial
  • fr  glia limitans
  • it  membrane limitante gliale
  • en  glia limitans
  • en  glial limiting membrane

Ciències de la salut > Anatomia humana > Sistema nerviós, Ciències de la salut > Neurologia

Definició
Estructura formada per prolongacions d'astròcits, que està en contacte amb la membrana basal de la piamàter i constitueix el límit entre l'interior i l'exterior del sistema nerviós central.
  • ca  glicocàlix, n m
  • es  glicocálix
  • es  glucocáliz
  • en  glycocalyx

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició
Matriu extracel·lular que recobreix la membrana apical dels enteròcits.

Nota

  • Hi ha especialistes que utilitzen la forma glicocàlix per a designar la matriu extracel·lular de totes les cèl·lules.
  • ca  glicosaminoglican, n m
  • es  glicosaminoglicano
  • es  glucosaminoglucano
  • es  mucopolisacárido
  • en  glycosaminoglycan
  • en  mucopolysaccharide

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició
Polisacàrid format bàsicament per la repetició d'una unitat bàsica integrada per una hexosamina (N-acetil-D-glucosamina o N-acetil-D-galactosamina) i un àcid urònic (D-glucurònic o L-idurònic), que incorpora altres glúcids minoritaris i que presenta graus variables de sulfatació.
  • ca  glicòsid cianogènic, n m
  • ca  glicòsid cianogen, n m sin. compl.
  • es  glicósido cianogenético, n m
  • es  glicósido cianogénico, n m
  • es  glicósido cianógeno, n m
  • es  glucósido cianogenético, n m
  • es  glucósido cianogénico, n m
  • es  glucósido cianógeno, n m
  • fr  glucoside cyanogénique, n m
  • fr  glycoside cyanogène, n m
  • fr  glycoside cyanogénétique, n m
  • fr  glycoside cyanogénique, n m
  • en  cyanogen glucoside, n
  • en  cyanogen glycoside, n
  • en  cyanogenic glucoside, n
  • en  cyanogenic glycoside, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Toxina constituïda per una aglicona, un sucre i una molècula d'àcid cianhídric, produïda com a metabòlit secundari per determinades plantes com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.

Nota

  • Algunes plantes que produeixen glicòsids cianogènics, com ara la iuca, són aptes per al consum humà, però han de ser processades adequadament, ja que, en ingerir-les, els glicòsids cianogènics s'hidrolitzen i s'allibera àcid cianhídric, que és un dels tòxics coneguts d'acció més ràpida i potent.







  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme glicòsid cianogènic (sin. compl. glicòsid cianogen)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes glicòsid cianogènic i, com a sinònim complementari, glicòsid cianogen.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte, construïdes sobre el nucli glicòsid ("Substància constituïda per un monoglícid unit a un altre compost mitjançant un enllaç glicosídic", segons el diccionari normatiu) i els modificadors cianogènic i cianogen, respectivament, que indiquen que aquestes toxines generen (-gen/-gènic) cianur d'hidrogen (cian-).

    ·Totes dues formes tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot la variant glicòsid cianogènic. Aquesta forma, amb el nucli amb glico- i el modificador amb -gènic, és també en general la més utilitzada en altres llengües.

    ·Totes dues tenen el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües es documenten les solucions anàlogues.

    Es dona prioritat a la forma glicòsid cianogènic perquè té molt més ús que glicòsid cianogen i que qualsevol altra variant, malgrat que, estrictament, la forma glicòsid cianogen s'ajustaria més al concepte tenint en compte la distribució establerta tradicionalment en català entre les formes sufixades -gen ('que genera, que produeix (l'element a què fa referència la base)') i gènic ('que és generat per, que és produït per (l'element a què fa referència la base)')(1).

    Formes desestimades

    -glucòsid cianogen; glucòsid cianogènic: És preferible el nucli glicòsid perquè, estrictament, gluco- fa referència només a la glucosa i als seus derivats, mentre que glico- és més ampli i fa referència als sucres (als glúcids). En aquest cas és més pertinent la forma glicòsid, perquè la substància de base d'aquestes toxines no necessàriament és una glucosa (encara que sovint sigui una glucosa).

    -glicòsid cianogenètic: És una forma possible, a partir de l'adjectiu cianogenetic
    -a ("Dit de la substància que, en ésser sotmesa a determinats tractaments o reaccions, allibera àcid cianhídric"(2)), però és menys comuna que les formes aprovades i més llarga. A més, podria relacionar-se, erròniament, amb l'àmbit de la genètica.

    (1) Vegeu les fonts:
    -Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, cop. 1997-2011. <www.medic.cat/&gt;
    -TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de criteris terminològics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia) <www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/187&gt;

    (2) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010.
    <www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 705, 17 d'abril de 2023]
  • ca  glicòsid cianogènic, n m
  • ca  glicòsid cianogen, n m sin. compl.
  • es  glicósido cianogenético, n m
  • es  glicósido cianogénico, n m
  • es  glicósido cianógeno, n m
  • es  glucósido cianogenético, n m
  • es  glucósido cianogénico, n m
  • es  glucósido cianógeno, n m
  • fr  glucoside cyanogénique, n m
  • fr  glycoside cyanogène, n m
  • fr  glycoside cyanogénétique, n m
  • fr  glycoside cyanogénique, n m
  • en  cyanogen glucoside, n
  • en  cyanogen glycoside, n
  • en  cyanogenic glucoside, n
  • en  cyanogenic glycoside, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la vida > Bioquímica, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Toxina constituïda per una aglicona, un sucre i una molècula d'àcid cianhídric, produïda com a metabòlit secundari per determinades plantes com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.

Nota

  • Algunes plantes que produeixen glicòsids cianogènics, com ara la iuca, són aptes per al consum humà, però han de ser processades adequadament, ja que, en ingerir-les, els glicòsids cianogènics s'hidrolitzen i s'allibera àcid cianhídric, que és un dels tòxics coneguts d'acció més ràpida i potent.







  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme glicòsid cianogènic (sin. compl. glicòsid cianogen)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes glicòsid cianogènic i, com a sinònim complementari, glicòsid cianogen.

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte, construïdes sobre el nucli glicòsid ("Substància constituïda per un monoglícid unit a un altre compost mitjançant un enllaç glicosídic", segons el diccionari normatiu) i els modificadors cianogènic i cianogen, respectivament, que indiquen que aquestes toxines generen (-gen/-gènic) cianur d'hidrogen (cian-).

    ·Totes dues formes tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot la variant glicòsid cianogènic. Aquesta forma, amb el nucli amb glico- i el modificador amb -gènic, és també en general la més utilitzada en altres llengües.

    ·Totes dues tenen el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües es documenten les solucions anàlogues.

    Es dona prioritat a la forma glicòsid cianogènic perquè té molt més ús que glicòsid cianogen i que qualsevol altra variant, malgrat que, estrictament, la forma glicòsid cianogen s'ajustaria més al concepte tenint en compte la distribució establerta tradicionalment en català entre les formes sufixades -gen ('que genera, que produeix (l'element a què fa referència la base)') i gènic ('que és generat per, que és produït per (l'element a què fa referència la base)')(1).

    Formes desestimades

    -glucòsid cianogen; glucòsid cianogènic: És preferible el nucli glicòsid perquè, estrictament, gluco- fa referència només a la glucosa i als seus derivats, mentre que glico- és més ampli i fa referència als sucres (als glúcids). En aquest cas és més pertinent la forma glicòsid, perquè la substància de base d'aquestes toxines no necessàriament és una glucosa (encara que sovint sigui una glucosa).

    -glicòsid cianogenètic: És una forma possible, a partir de l'adjectiu cianogenetic
    -a ("Dit de la substància que, en ésser sotmesa a determinats tractaments o reaccions, allibera àcid cianhídric"(2)), però és menys comuna que les formes aprovades i més llarga. A més, podria relacionar-se, erròniament, amb l'àmbit de la genètica.

    (1) Vegeu les fonts:
    -Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, cop. 1997-2011. <www.medic.cat/&gt;
    -TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de criteris terminològics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia) <www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/187&gt;

    (2) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010.
    <www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 705, 17 d'abril de 2023]
  • ca  glide [en], n f
  • es  glide
  • fr  glide
  • en  glide

Lingüística > Fonètica

Definició
So semiconsonàntic o semivocàlic.