Neoloteca

ca fondejar, v tr
es fondear
fr foncer
en line, to

Procediments culinaris

Definició

Cobrir el fons d'un recipient amb llegums, cansalada, etc., per coure-hi una vianda.

ca fondista, n m, f
ca nedador de fons | nedadora de fons, n m, f
es fondista
es nadador de fondo
fr nageur de fond
en long-distance swimmer

Esport > Esports aquàtics > Natació

Definició

Nedador especialitzat en proves de 800 i 1.500 m.

ca fondu [fr], adj
es fondu -ue, adj
fr fondu -ue, adj
en fondu, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició

Dit del pas o del moviment que s'executa amb la cama de suport flexionada.

Nota

La denominació fondu prové del participi del verb francès fondre, que significa 'fondre'.

ca fondu [fr], n m
es fondu, n m
fr fondu, n m
en fondu, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició

Flexió de la cama de suport.

Nota

La denominació fondu prové del participi del verb francès fondre, que significa 'fondre'.

ca fondue [fr], n f
es fondue
fr fondue
en fondu
en fondue

Gastronomia

Definició

Plat cuinat d'origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc, que es manté fos en un recipient en què, servit a taula sobre un fogonet, els comensals suquen bocins de pa.

Nota

També es pot preparar amb altres aliments, com ara carn, peix o fruita.

ca fondue xinesa [fondue: fr], n f
es caldero mongol, n m
es fondue china, n f
es hot pot, n m
es huoguo, n m
es olla mongola, n f
fr fondue chinoise, n f
fr fondue mongolienne, n f
fr pot mongolien, n m
it fondue cinese, n f
it hot pot, n m
en Chinese fondue, n
en Chinese hot pot, n m
en fire pot, n
en hot pot, n
en huoguo, n
en steamboat, n
de chinesische Fondue, n f
de chinesisches Fondue, n n
de Feuertopf, n m
zh 火锅, n
zh huǒguō, n

Gastronomia

Definició

Plat de la cuina xinesa consistent en un brou calent, servit a taula dins una olla muntada sobre un fogonet, en la qual els comensals van coent menges diverses, generalment verdura, pasta, marisc, carn o peix, que amaneixen tot seguit amb salses o altres ingredients.

Nota

1. El brou de la fondue xinesa pot ser de carn, de marisc o de verdura.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fondue xinesa:

S'aprova la denominació fondue xinesa pels motius següents:

·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès huǒguō (literalment, 'cassola de foc', de huǒ 'foc' i guō 'cassola'), denominació originària del concepte, i a la forma de l'anglès hot pot, utilitzada en aquesta llengua com a alternativa al xinès i amb una certa extensió també en altres llengües;

·ja es documenta en algunes fonts referida a aquest plat típic de la cuina xinesa;

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, tenint en compte: 1) que el substantiu fondue actualment s'aplica no tan sols al plat d'origen suís fet a base de formatge, sinó també a plats de característiques similars en què menges diverses es couen o se suquen, a taula, dins un líquid;(1)i 2) que l'adjectiu xinès, per bé que no aporta informació sobre la composició del plat, ajuda a emmarcar-lo dins el seu context cultural;

·en altres llengües també es recorre, de vegades, a la denominació anàloga (fondue china, en castellà; fondue chinoise, en francès; chinesische(s) Fondue, en alemany).

Es descarta la incorporació del manlleu del xinès (huǒguō o, en transcripció simplificada, huoguo) perquè no s'ha documentat en contextos catalans, fet que mostra que és molt poc conegut, i, sobretot, perquè es considera que la forma aprovada pot identificar-se fàcilment amb el concepte.

També s'ha desestimat la incorporació del manlleu anglès (hot pot, calc aproximat de la denominació xinesa), perquè té poc ús en català i seria una solució poc fonamentada, tenint en compte que el concepte és característic de la gastronomia xinesa.

La forma olla mongola, basada en el fet que van ser els mongols els qui van importar aquest plat a la Xina, també s'ha descartat, malgrat que ha estat avalada pels especialistes, perquè es considera que la forma aprovada aporta informació més fiable i valuosa per a identificar el concepte. Pels mateixos motius s'ha descartat també la variant calder mongol, documentada en algunes obres.

(1) El diccionari normatiu, per exemple, recull fondue ("Plat d'origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc que se serveix en un recipient que es manté calent amb un fogonet on els comensals suquen bocins de pa"), però també la subentrada fondue de carn ("Plat a base de carn tallada a daus que els comensals couen en l'oli d'un recipient que es manté calent amb un fogonet i que s'acompanya amb salses i condiments diversos"). També és característica, d'altra banda, l'anomenada fondue de xocolata, en què fruites diverses se suquen dins un pot amb xocolata calenta.

[Acta 603, 18 de març de 2016]

ca fonestema, n m
es fonestema, n m
es fonoestema, n m
fr phonaesthème, n m
fr phonesthème, n m
en phonaestheme, n
en phonestheme, n

Lingüística > Fonologia, Lingüística > Semàntica

Definició

Fonema o grup de fonemes que se solen associar a un significat, tot i no constituir un morfema, pel fet que apareixen en un nombre de paraules del mateix camp semàntic

Nota

1. Per exemple, el grup consonàntic cr- es relaciona amb paraules que tenen a veure amb el soroll (crec, cruixir, crepitar, catacrac), o el grup gl- en anglès es relaciona amb noms que tenen a veure amb la llum (glow, glare, gloom, glint).
2. El terme fonestema va ser encunyat per John R. Firth (1890-1960), lingüista i fonetista britànic.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fonestema:

S'aprova la denominació fonestema, adaptació gràfica de la forma original anglesa phonaestheme, pels motius següents:

·es tracta d'un terme d'autor, J.R. Firth, per la qual cosa en català havia de ser una adaptació de la forma original anglesa;

·el terme està format per la forma prefixada del mot grec φωνή phoné, 'veu', en català fono- o fon-, i per αἴσθημα aisthema, 'sensació, percepció', o també 'sentiment', que prové de αίσθάνομαι aisthanomai, 'percebo'. El diftong grec ai passa a ae en llatí, és a dir, de aisthema en grec, tindríem aestema en llatí (d'aquí la forma de l'anglès britànic), i llavors en català es converteix en e, per tant, estema. En català generalment davant d'una paraula començada en vocal hi va el prefix fon-, cosa que fa fonestema.

[Acta 637, 30 de maig de 2018]

ca fònio, n m
ca forcadella fònio, n f sin. compl.
es digitaria, n f
es digitaria blanca, n f
es fonio, n m
es funde, n m
es mijo fonio, n m
fr fogno, n m
fr fonio, n m
fr fonio blanc, n m
fr millet digitaire, n m
fr petit mil, n m
it fogno, n m
it fonio, n m
en acha, n
en acha grass, n
en fingergrass, n
en fonio, n
en fonio millet, n
en fundi, n
en hungry millet, n
en hungry rice, n
en white ache, n
en white fonio, n
nc Digitaria exilis

Botànica

Definició

Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l'Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d'alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l'àpex apiculat, que es cultiva com a cereal.

Nota

1. El gra del fònio també s'anomena fònio.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fònio:

S'aproven les denominacions fònio i forcadella fònio (aquesta segona com a sinònim complementari) per a designar l'espècie botànica Digitaria exilis, i la forma fònio com a designació també del gra que produeix la planta, pels motius següents:

Pel que fa a fònio,

·és una adaptació catalana de la denominació fonio, originària de la llengua wòlof (llengua nigerocongolesa parlada al Senegal, segons el diccionari normatiu) i vehiculada probablement a través de l'anglès o el francès;

·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària de l'Àfrica i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de la introducció del manlleu originari, que és, de fet, la designació més coneguda en totes les llengües veïnes;

·l'adaptació amb accent, com a designació esdrúixola, respon a la pronúncia proposada pels especialistes, influïda segurament per l'anglès; és equiparable, quant a la terminació i la pronúncia, a altres mots catalans com ara àgio, àudio, dàimio, ràdio o ràtio;

·permet identificar el concepte de manera inequívoca;

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Quant al sinònim complementari forcadella fònio,

·és una solució descriptiva, que permet situar botànicament la planta i emparentar-la amb una altra de coneguda, ja que altres espècies del gènere Digitaria es coneixen en català amb el nom de forcadella;

·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

Es descarta la forma fundi (probablement d'origen africà, com fònio), documentada també com a designació popular d'aquesta planta en algunes llengües, perquè és menys coneguda que fònio. Pel mateix motiu s'ha descartat també la forma acha (i les possibles adaptacions d'aquest manlleu africà).

També es descarta la forma mill fònio, perquè en català el mill s'associa bàsicament amb plantes dels gèneres Panicum i Lithospermum, mentre que el fònio pertany al gènere Digitaria (de la mateixa família). Alguns especialistes consideren, doncs, que mill fònio seria una designació confusionària. La denominació francesa millet digitaire i l'anglesa fonio millet, documentades per a fer referència a aquesta planta, s'expliquen segurament pel fet que en aquestes llengües millet s'utilitza amb un sentit més ampli que mill en català.

[Acta 577, 3 de juliol de 2014]

ca fònio, n m
es digitaria, n f
es digitaria blanca, n f
es fonio, n m
es mijo fonio, n m
fr fonio, n m
fr fonio blanc, n m
en acha, n
en fonio, n
en fonio millet, n
en fundi, n
en hungry rice, n

Agricultura > Conreus

Definició

Gra del fònio, utilitzat en l'alimentació humana.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fònio:

S'aproven les denominacions fònio i forcadella fònio (aquesta segona com a sinònim complementari) per a designar l'espècie botànica Digitaria exilis, i la forma fònio com a designació també del gra que produeix la planta, pels motius següents:

Pel que fa a fònio,

·és una adaptació catalana de la denominació fonio, originària de la llengua wòlof (llengua nigerocongolesa parlada al Senegal, segons el diccionari normatiu) i vehiculada probablement a través de l'anglès o el francès;

·el fet que es tracti d'una espècie botànica originària de l'Àfrica i inexistent als Països Catalans és un argument a favor de la introducció del manlleu originari, que és, de fet, la designació més coneguda en totes les llengües veïnes;

·l'adaptació amb accent, com a designació esdrúixola, respon a la pronúncia proposada pels especialistes, influïda segurament per l'anglès; és equiparable, quant a la terminació i la pronúncia, a altres mots catalans com ara àgio, àudio, dàimio, ràdio o ràtio;

·permet identificar el concepte de manera inequívoca;

·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Quant al sinònim complementari forcadella fònio,

·és una solució descriptiva, que permet situar botànicament la planta i emparentar-la amb una altra de coneguda, ja que altres espècies del gènere Digitaria es coneixen en català amb el nom de forcadella;

·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

Es descarta la forma fundi (probablement d'origen africà, com fònio), documentada també com a designació popular d'aquesta planta en algunes llengües, perquè és menys coneguda que fònio. Pel mateix motiu s'ha descartat també la forma acha (i les possibles adaptacions d'aquest manlleu africà).

També es descarta la forma mill fònio, perquè en català el mill s'associa bàsicament amb plantes dels gèneres Panicum i Lithospermum, mentre que el fònio pertany al gènere Digitaria (de la mateixa família). Alguns especialistes consideren, doncs, que mill fònio seria una designació confusionària. La denominació francesa millet digitaire i l'anglesa fonio millet, documentades per a fer referència a aquesta planta, s'expliquen segurament pel fet que en aquestes llengües millet s'utilitza amb un sentit més ampli que mill en català.

[Acta 577, 3 de juliol de 2014]

ca fonomímia, n f
es fonomimia
fr phonomimie
it fonomimia
en phonomimic system

Música

Definició

Mètode d'ensenyament musical en què cada nota s'associa a un gest determinat fet amb la mà.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició