Lleure > Turisme
- ca caravanista, n m, f
- es caravanista
- fr caravanier
- en caravanner
- en trailerist
Lleure > Turisme
Definició
Medi ambient, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
- ca carboni, n m
- es carbono, n m
- fr carbone, n m
- en carbon, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Medi ambient, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**
Definició
Nota
- 1. D'acord amb el Protocol de Kyoto, els principals gasos d'efecte hivernacle antropogènics emesos a l'atmosfera són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l'òxid nitrós (N2O), els hidrofluorocarburs (HFC), els perfluorocarburs (PFC), l'hexafluorur de sofre (SF6) i el trifluorur de nitrogen (NF3). De vegades aquest ús del terme carboni es restringeix només als gasos d'efecte hivernacle que contenen carboni en la seva fórmula, és a dir, el diòxid de carboni, el metà, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs.
- 2. La unitat que s'utilitza per a mesurar les emissions dels diferents gasos d'efecte hivernacle és l'equivalent de diòxid de carboni.
- 3. El mot carboni amb aquest significat, diferent del sentit original de carboni en química, no té un ús lliure, sinó que s'utilitza en l'àmbit del medi ambient per a complementar altres denominacions (per exemple, crèdit de carboni, mercat de carboni, neutralitat de carboni, petjada de carboni o pressupost de carboni).
- 4. Convé remarcar que aquest sentit de carboni en l'àmbit del medi ambient i del canvi climàtic no equival al terme diòxid de carboni.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carboni
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació carboni amb un nou significat.
Criteris aplicats
·És una denominació lingüísticament adequada, creada per extensió de significat del sentit originari del mot. L'extensió s'explica per assimilació amb diòxid de carboni, pel fet que una bona part dels gasos d'efecte hivernacle contenen carboni en la seva formulació (i, per tant, generen diòxid de carboni a l'atmosfera) i pel potencial d'escalfament de tots aquests gasos, que es calcula prenent com a referència el diòxid de carboni.
·La forma carboni amb aquest sentit s'utilitza en la denominació de nombrosos conceptes de l'àmbit del medi ambient, com ara crèdit de carboni, mercat de carboni, neutralitat de carboni o petjada de carboni.
·Tots els especialistes consultats, fins i tot els vinculats a l'àmbit de la química, corroboren aquest nou ús de carboni i són partidaris d'acceptar-lo, atesa la gran implantació que té.
·En altres llengües s'ha produït la mateixa extensió d'aquest mot, que ja es recull amb aquest valor fins i tot en obres lexicogràfiques.
S'acorda de fer una nota per a especificar que el mot carboni amb aquest significat no sol tenir un ús lliure, sinó que s'utilitza en medi ambient per a complementar altres denominacions.
Igualment, d'acord amb els especialistes, també s'acorda d'especificar en una nota que aquest sentit de carboni no equival al sentit de diòxid de carboni.
Finalment, es comenta la conveniència de recollir aquest nou significat de carboni al diccionari normatiu, tenint en compte que té una extensió important, fins i tot més enllà de l'àmbit estrictament especialitzat. Pere Montalat en pren nota per a fer-ne l'estudi corresponent i adreçar-lo a la Comissió de Lexicografia.
[Acta 670, 11 de novembre de 2020]
Ciències de la salut > Pneumologia, Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
- ca carboxímetre, n m
- es cooxímetro
- fr analyseur de CO expiré
- fr analyseur de monoxide de carbone expiré
- en breath carbon monoxide monitor
- en breath CO monitor
Ciències de la salut > Pneumologia, Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
Definició
Nota
- La denominació cooxímetre, si bé està molt estesa per a fer referència a aquest concepte, no és semànticament adequada ja que estrictament designa l'aparell per a mesurar la concentració dels derivats de l'hemoglobina en una mostra de sang arterial.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:
S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma pels motius següents:
Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,
·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;
·es poden considerar formes lingüísticament adequades i motivades des d'un punt de vista semàntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en referència al monòxid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec métron, amb el significat de 'mesura';
·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;
·són propostes avalades per especialistes del sector.
Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.
Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral·lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, perquè no tenen ús i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'àmbit.
Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).
Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que també s'han tingut en compte, es descarten perquè són més llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria més difícil que substituïssin les formes habituals cooximetria i cooxímetre.
Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,
·són les designacions que tenen ús per a fer referència a les dues parelles de conceptes;
·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);
·cooximetria i cooxímetre s'utilitzen paral·lelament en la resta de llengües de referència amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.
S'aprova la grafia cooximetria i cooxímetre, amb el formant co- en minúscula i aglutinat a la resta de la denominació, sense guionet, perquè la pronúncia habitual de co- en aquests termes no és lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pronúncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-oxímetre(3).
Pel que fa a oximetria i oxímetre,
·són denominacions lingüísticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en referència a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';
·són les úniques formes que tenen ús per a fer referència a aquests conceptes;
·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;
·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.
Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,
·són designacions adequades des d'un punt de vista lingüístic, a partir del formant
pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;
·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;
·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.
Es descarten les designacions oximetria de pols i oxímetre de pols, i oximetria percutània i oxímetre percutani, perquè són més llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'ús.
Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,
·són denominacions ben formades lingüísticament a partir del formant capno-, del mot grec kapnós 'fum', que indica relació amb el diòxid de carboni;
la distinció entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capnòmetre i capnògraf, està motivada des d'un punt de vista semàntic i es documenta anàlogament en obres terminològiques de les llengües de referència; a més, la distinció entre capnòmetre i capnògraf és paral·lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anemòmetre i anemògraf, extensòmetre i extensògraf, baròmetre i barògraf, galvanòmetre i galvanògraf, pluviòmetre i pluviògraf, etc.
(1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer referència al potenciòmetre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una solució.
(2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.
(3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perquè es pronuncia pehàcmetre (acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996).
[Acta 539, 12 de gener de 2012]
Ciències de la salut > Pneumologia, Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
- ca carboximetria, n f
- es cooximetría
- fr mesure du CO expiré
- fr mesure du monoxyde de carbone expiré
- en breath carbon monoxide monitoring
- en breath CO monitoring
Ciències de la salut > Pneumologia, Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental
Definició
Nota
- La denominació cooximetria, si bé està molt estesa per a fer referència a aquest concepte, no és semànticament adequada ja que estrictament designa la mesura de la concentració dels derivats de l'hemoglobina en una mostra de sang arterial.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes carboximetria, carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma:
S'aprova el terme carboximetria, i els termes relacionats carboxímetre, cooximetria, cooxímetre, oximetria, oxímetre, pulsioximetria, pulsioxímetre, capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma pels motius següents:
Pel que fa a carboximetria i carboxímetre,
·són denominacions sintètiques alternatives a les formes cooximetria i cooxímetre, les quals, si bé estan molt esteses en l'àmbit del control del tabaquisme per a designar la determinació del monòxid de carboni en aire expirat i l'aparell utilitzat per a realitzar aquesta mesura, no estan semànticament motivades, ja que estrictament fan referència a la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial;
·es poden considerar formes lingüísticament adequades i motivades des d'un punt de vista semàntic, creades a partir del formant carboxi-, forma prefixada del mot carboxil, en referència al monòxid de carboni, i dels formants, respectivament, -metria i -metre, formes sufixades del grec métron, amb el significat de 'mesura';
·alguns especialistes veuen la necessitat de fixar denominacions alternatives a cooximetria i cooxímetre;
·són propostes avalades per especialistes del sector.
Es bandegen les denominacions cooximetria i cooxímetre per a fer referència a la determinació de monòxid de carboni en aire expirat i a l'aparell per a realitzar aquesta mesura, respectivament, perquè no són semànticament adequades. Els formants CO- i -oxi- de les denominacions cooximetria i cooxímetre fan referència, respectivament, al monòxid de carboni i a l'oxigen, mentre que en la carboximetria només s'obtenen dades en relació amb el monòxid de carboni.
Es descarten les formes CO-metria i CO-metre, paral·lela aquesta darrera a la forma pH-metre(1), si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, perquè no tenen ús i tampoc no tenen el suport dels especialistes de l'àmbit.
Es desestimen també les formes CO-espirometria i CO-espiròmetre, creades a partir dels substantius espirometria i espiròmetre, respectivament, perquè no són adequades des d'un punt de vista semàntic(2).
Les formes descriptives mesura de CO expirat i monitor de CO expirat, que també s'han tingut en compte, es descarten perquè són més llargues que les denominacions aprovades i es creu que seria més difícil que substituïssin les formes habituals cooximetria i cooxímetre.
Pel que fa a cooximetria i cooxímetre, aprovades per a designar la determinació de la concentració dels diferents derivats de l'hemoglobina a partir d'una mostra de sang arterial i l'aparell que s'utilitza per a realitzar aquesta mesura, respectivament,
·són les designacions que tenen ús per a fer referència a les dues parelles de conceptes;
·són adequades des d'un punt de vista semàntic, ja que els principals derivats que s'analitzen són la carboxihemoglobina, compost format pel monòxid de carboni amb l'hemoglobina (d'aquí el formant co-, lexicalització del símbol del monòxid de carboni, CO), i l'oxihemoglobina, compost format per l'oxigen amb l'hemoglobina (i d'aquí el formant -oxi-, en referència a l'oxigen);
·cooximetria i cooxímetre s'utilitzen paral·lelament en la resta de llengües de referència amb els significats exposats i tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.
S'aprova la grafia cooximetria i cooxímetre, amb el formant co- en minúscula i aglutinat a la resta de la denominació, sense guionet, perquè la pronúncia habitual de co- en aquests termes no és lletrejada, de manera que es tracta de denominacions ja lexicalitzades. La pronúncia habitual d'aquests termes, per tant, no es correspondria amb les grafies, per exemple, CO-oximetria i CO-oxímetre(3).
Pel que fa a oximetria i oxímetre,
·són denominacions lingüísticament adequades, creades a partir del formant oxi-, en referència a l'oxigen, i les formes sufixades del grec -metria i -metre, respectivament, amb el significat de 'mesura';
·són les úniques formes que tenen ús per a fer referència a aquests conceptes;
·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;
·tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit.
Pel que fa a pulsioximetria i pulsioxímetre,
·són designacions adequades des d'un punt de vista lingüístic, a partir del formant
pulsi-, del llatí pulsus, amb el sentit de 'pols', i les bases substantives oximetria i oxímetre, respectivament;
·es documenten en obres terminològiques i especialitzades tant en català com anàlogament en les llengües de referència;
·són les denominacions que fan servir els especialistes de l'àmbit.
Es descarten les designacions oximetria de pols i oxímetre de pols, i oximetria percutània i oxímetre percutani, perquè són més llargues que les formes aprovades i no tenen tant d'ús.
Pel que fa a capnometria, capnòmetre, capnografia, capnògraf i capnograma,
·són denominacions ben formades lingüísticament a partir del formant capno-, del mot grec kapnós 'fum', que indica relació amb el diòxid de carboni;
la distinció entre, d'una banda, capnometria i capnografia, i, de l'altra, capnòmetre i capnògraf, està motivada des d'un punt de vista semàntic i es documenta anàlogament en obres terminològiques de les llengües de referència; a més, la distinció entre capnòmetre i capnògraf és paral·lela a la d'altres paralles de denominacions recollides al diccionari normatiu que designen aparells de mesura i de registre, respectivament: anemòmetre i anemògraf, extensòmetre i extensògraf, baròmetre i barògraf, galvanòmetre i galvanògraf, pluviòmetre i pluviògraf, etc.
(1)La forma pH-metre va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996, per a fer referència al potenciòmetre que s'utilitza per a mesurar el pH d'una solució.
(2)Espirometria designa la mesura, amb l'ajut de l'espiròmetre, del volum d'aire mobilitzat en respirar, mentre que en la carboximetria no s'obtenen dades sobre el volum expiratori.
(3)En el cas de pH-metre, en canvi, el Consell Supervisor va aprovar aquesta grafia perquè es pronuncia pehàcmetre (acta núm. 232, de 5 de setembre de 1996).
[Acta 539, 12 de gener de 2012]
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
- ca combustible alternatiu, n m
- ca carburant alternatiu, n m sin. compl.
- es combustible alternativo, n m
- es combustible de sustitución, n m
- fr carburant alternatif, n m
- fr carburant de remplacement, n m
- fr combustible de substitution, n m
- it carburante alternativo, n m
- en alternative fuel, n
- en replacement fuel, n
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Nota
- 1. Per exemple, són combustibles alternatius alguns combustibles gasosos i els biocombustibles.
- 2. El sinònim complementari carburant alternatiu s'utilitza sobretot en l'àmbit del transport.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustible alternatiu (sin. compl. carburant alternatiu)
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació combustible alternatiu, juntament amb el sinònim complementari carburant alternatiu.
Criteris aplicats
Pel que fa a combustible alternatiu:
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli combustible, referit a la matèria utilitzada per a la generació d'energia, independentment que es presenti en estat sòlid, líquid o gasós, i per l'adjectiu alternatiu, que remarca la intenció que aquesta mena de combustibles acabin fent prescindibles els combustibles fins ara habituals.
·Es documenta amb un nombre elevat d'ocurrències en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.
·Té l'aval dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Pel que fa a carburant alternatiu, que s'aprova com a denominació secundària:
·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada però menys precisa, ja que està constituïda pel nucli carburant, restringit als combustibles en estat líquid i, per tant, no prou ampli per a recollir els de naturalesa gasosa, i per l'adjectiu alternatiu, ja comentat.
·Es documenta amb relativa freqüència en català, inclosos textos especialitzats de referència, però amb un nombre d'ocurrències inferior a la forma principal combustible alternatiu.
·Té l'aval dels especialistes del sector.
·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.
Formes desestimades
S'han tingut en compte altres denominacions, però s'han descartat pels motius següents:
-combustible/carburant de substitució: Aquestes formes tenen un abast més ampli que el dels vehicles (per exemple, combustibles per a usos industrials), descriuen la utilització alternativa de manera neutra, sense destacar la voluntat de prescindir definitivament dels combustibles fins ara habituals, i són menys freqüents que les aprovades.
[Acta 661, 4 de març de 2020]
Música > Instruments musicals
- ca càrcabes, n f pl
- es cárcabas
- es castañuelas metálicas
- es qarqabes
- es qraqeb
- fr qarqabou
- fr qraqeb
- en krakebs
- en qarqab
- en qarqabu
- en qraqib
Música > Instruments musicals
Definició
Nota
- És un instrument originari del nord de l'Àfrica tocat principalment per l'ètnia gnawa.
- La transcripció de la forma àrab és qārqāba (singular), qarāqib (plural).
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càrcabes:
S'aprova el terme càrcabes pels motius següents:
·és l'adaptació catalana de l'àrab ÞÑÞÈÉ (en transcripció, qārqāba, forma proparoxítona, segons els especialistes), amb la forma de plural català (qàrqaba>qàrqabes>càrcabes);
·segueix el paral·lelisme d'altres termes de procedència àrab que el Consell Supervisor també ha aprovat amb adaptació total al català, com ara baclaua (procedent de baqlāwa), xabàquia (a partir de xabbākiyya) o fatuix (de fattūx);
·la forma adaptada ja es documenta en textos catalans i en altres llengües;
·té el vistiplau d'especialistes del sector.
Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia
- ca carcer [la], n m
- es carcer
- en carcer
Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia
Definició
Ciències de la salut > Oncologia
- ca carcinogenicitat, n f
- es carcinogenicidad
- fr cancérogenicité
- it cancerogenicità
- en carcinogenicity
Ciències de la salut > Oncologia
Definició
Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia
- ca carcinoma adherent, n m
- es carcinoma adherente
- es carcinoma clinging
- fr carcinome in situ de type crampon
- en clinging carcinoma
Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia
Definició
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat gràficament**
- ca càrdena andalusa, n f
- ca CAA, n f sigla
- es cárdena andaluza, n f
- fr cardena andaluza, n f
- en Cárdena Andaluza, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat gràficament**
Nota
-
Observacions del Consell Supervisor
La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu, que no té cap forma alternativa documentada i es troba també en la resta de llengües. S'adapta l'accent del primer element, però, perquè comporta un canvi mínim sobre la forma d'origen. L'adjectiu delimitador de la varietat (andaluza), al seu torn, és un gentilici que té versió catalana.
Pel que fa al codi català (CAA), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).
Formes desestimades
-blanc-i-negra andalusa (cárdena significa 'de pelatge blanc i negre'): No és una forma prou distintiva i no es documenta.
[Acta 745, 17 de novembre de 2025]