Neoloteca

ca bibliografia web, n f
es bibliografía web
es webgrafía
es webliografía
es webografía
fr bibliographie Web
fr réseaugraphie
fr webliographie
fr webographie
en Web bibliography
en webliography
en webography

Biblioteconomia. Documentació

Definició

Bibliografia en què es referencien únicament documents disponibles a través d'Internet.

Nota

Una bibliografia web pot contenir referències d'articles, vídeos, fitxers de so, llocs web, pàgines web, etc.

ca bibliometria, n f
es bibliometría, n f
fr bibliométrie, n f
it bibliometria, n f
pt bibliometria, n f
en bibliometrics, n
de Bibliometrie, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Biblioteconomia. Documentació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**

Definició

Disciplina que estudia les dades bibliogràfiques per mitjà de mètodes estadístics, amb l'objectiu d'analitzar l'abast, el creixement i la distribució de la bibliografia científica i d'estudiar l'estructura de relacions dels grups que la produeixen i la utilitzen.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bibliometria alternativa, bibliometria i bibliomètric -a

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma bibliometria alternativa, juntament amb la denominació de base relacionada bibliometria i l'adjectiu derivat corresponent bibliomètric -a.

Criteris aplicats

Pel que fa a la denominació de base bibliometria:

·És una forma lingüísticament adequada, construïda mitjançant la forma prefixada d'origen grec biblio-, que significa 'llibre', i la forma sufixada també d'origen grec
-metria, que significa 'mesura'.

·Descriu amb precisió el concepte.

·És anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara aerometria, antropometria, biometria, psicometria, termometria, etc., que també designen disciplines o tècniques relacionades amb la mesura.

·Ja es documenta en textos catalans, tant especialitzats com en obres lexicogràfiques considerades de referència.

·Els especialistes confirmen que és una forma utilitzada i àmpliament coneguda en l'àmbit de la documentació.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Quant a la forma bibliometria alternativa:

·És una alternativa catalana al manlleu anglès altmetrics, mot construït a partir dels formants alt- (reducció de l'adjectiu alternative 'alternatiu') i -metrics, variant de
-metry, que es refereix a la disciplina de la mesura aplicada a un camp d'estudi específic.

·És una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja que fa referència a un mètode bibliomètric alternatiu, en què es mesuren indicadors no tinguts en compte en la bibliometria tradicional.

·Ja es documenta en textos especialitzats referida exactament a aquest concepte.

·Els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que, malgrat que formalment s'allunya de la denominació anglesa d'origen, és una designació precisa.

·En altres llengües també es documenta la forma anàloga.

L'adjectiu bibliomètric -a, finalment,

·És un derivat ben construït de bibliometria, paral·lel a mètric -a i a altres adjectius derivats de substantius en -metria (per exemple, aeromètric -a, antropomètric -a, biomètric -a, psicomètric -a o termomètric -a).

Formes desestimades

Es descarta el manlleu altmetrics perquè es considera innecessari.

Com a alternatives a altmetrics també s'han descartat les formes següents:

-altmetria: És un calc de l'anglès lingüísticament dubtós o de formació anòmala, tenint en compte que -metria s'adjunta habitualment a formes prefixades d'origen llatí o grec (anemometria, hidrometria, planimetria, etc.) o creades a la manera culta (absorciometria, econometria, etc.), i alt-, en canvi, no és cap formant, sinó un segment truncat de l'adjectiu alternatiu -iva; d'altra banda, alt- podria generar una certa confusió, perquè també podria associar-se a l'adjectiu alt -a.

-altermetria: Encara que podria resultar una denominació més precisa que altmetria (perquè alter- remet més clarament a alternatiu), des del punt de vista formal té els mateixos inconvenients que aquesta forma.

-alternativometria: És una forma creada a la manera culta, a partir de l'adjectiu alternatiu -iva. No té ús i els especialistes l'han descartada com a possible denominació.

-metria alternativa: És una solució lingüísticament poc adequada, perquè -metria funciona en català com a forma sufixada, no com a substantiu.

-mètrica alternativa: Comportaria un extensió del significat del substantiu mètrica, que en català, segons el diccionari normatiu, només té el sentit de 'tècnica de la versificació' i, en matemàtiques, de 'distància'. Els especialistes, de tota manera, s'han mostrat més partidaris de bibliometria alternativa, que consideren que és una forma més precisa. Comenten, a més, que mètrica sol associar-se en tot cas, per influència de l'anglès, al concepte d'indicador bibliomètric, més que no pas a la idea de mètode o disciplina de mesura (en anglès, el substantiu metric és un estàndard de mesura, i metrics, en plural, el conjunt de dades que mesuren uns resultats).

-altmètrica i altermètrica: presenten els mateixos inconvenients que altmetria i altermetria pel que fa als segments alt- i alter-, respectivament, i els mateixos que mètrica alternativa pel que fa al nucli mètrica.

[Acta 648, 20 de març de 2019]

ca bibliometria alternativa, n f
es altmetría, n f
es altmétrica, n f
es bibliometría alternativa, n f
es métrica alternativa, n f
fr altmétrie, n f
fr bibliométrie alternative, n f
pt altmetria, n f
en alternative bibliometrics, n
en alternative metrics, n
en altmetrics, n
en alt-metrics, n var. ling.
de Altmetrik, n f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Biblioteconomia. Documentació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Aplicació de la bibliometria que pren com a elements de mesura de l'impacte dels textos el nombre d'interaccions que generen en línia.

Nota

1. Per exemple, la bibliometria alternativa té en compte com a interaccions en línia les visualitzacions en HTML; les descàrregues en PDF; els comentaris a revistes, blogs científics, wikis, Twitter, Facebook i altres mitjans socials; l'emmagatzematge en determinats marcadors socials (Mendeley, CiteULike, etc.); les citacions en la bibliografia acadèmica rastrejada per determinats serveis d'informació científica (per exemple, per Web of Science, Scopus o CrossRef), i les mencions i recomanacions. Es preveu que en un futur se n'incorporin de noves, com ara la presència a YouTube, ResearchGate o Academia. Cada tipus d'interacció és un indicador bibliomètric alternatiu.
2. En la bibliometria alternativa s'utilitza un sistema de càlcul complementari al de la bibliometria estàndard, basat en índexs de citacions, per a establir l'impacte d'un text.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bibliometria alternativa, bibliometria i bibliomètric -a

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma bibliometria alternativa, juntament amb la denominació de base relacionada bibliometria i l'adjectiu derivat corresponent bibliomètric -a.

Criteris aplicats

Pel que fa a la denominació de base bibliometria:

·És una forma lingüísticament adequada, construïda mitjançant la forma prefixada d'origen grec biblio-, que significa 'llibre', i la forma sufixada també d'origen grec
-metria, que significa 'mesura'.

·Descriu amb precisió el concepte.

·És anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara aerometria, antropometria, biometria, psicometria, termometria, etc., que també designen disciplines o tècniques relacionades amb la mesura.

·Ja es documenta en textos catalans, tant especialitzats com en obres lexicogràfiques considerades de referència.

·Els especialistes confirmen que és una forma utilitzada i àmpliament coneguda en l'àmbit de la documentació.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Quant a la forma bibliometria alternativa:

·És una alternativa catalana al manlleu anglès altmetrics, mot construït a partir dels formants alt- (reducció de l'adjectiu alternative 'alternatiu') i -metrics, variant de
-metry, que es refereix a la disciplina de la mesura aplicada a un camp d'estudi específic.

·És una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja que fa referència a un mètode bibliomètric alternatiu, en què es mesuren indicadors no tinguts en compte en la bibliometria tradicional.

·Ja es documenta en textos especialitzats referida exactament a aquest concepte.

·Els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que, malgrat que formalment s'allunya de la denominació anglesa d'origen, és una designació precisa.

·En altres llengües també es documenta la forma anàloga.

L'adjectiu bibliomètric -a, finalment,

·És un derivat ben construït de bibliometria, paral·lel a mètric -a i a altres adjectius derivats de substantius en -metria (per exemple, aeromètric -a, antropomètric -a, biomètric -a, psicomètric -a o termomètric -a).

Formes desestimades

Es descarta el manlleu altmetrics perquè es considera innecessari.

Com a alternatives a altmetrics també s'han descartat les formes següents:

-altmetria: És un calc de l'anglès lingüísticament dubtós o de formació anòmala, tenint en compte que -metria s'adjunta habitualment a formes prefixades d'origen llatí o grec (anemometria, hidrometria, planimetria, etc.) o creades a la manera culta (absorciometria, econometria, etc.), i alt-, en canvi, no és cap formant, sinó un segment truncat de l'adjectiu alternatiu -iva; d'altra banda, alt- podria generar una certa confusió, perquè també podria associar-se a l'adjectiu alt -a.

-altermetria: Encara que podria resultar una denominació més precisa que altmetria (perquè alter- remet més clarament a alternatiu), des del punt de vista formal té els mateixos inconvenients que aquesta forma.

-alternativometria: És una forma creada a la manera culta, a partir de l'adjectiu alternatiu -iva. No té ús i els especialistes l'han descartada com a possible denominació.

-metria alternativa: És una solució lingüísticament poc adequada, perquè -metria funciona en català com a forma sufixada, no com a substantiu.

-mètrica alternativa: Comportaria un extensió del significat del substantiu mètrica, que en català, segons el diccionari normatiu, només té el sentit de 'tècnica de la versificació' i, en matemàtiques, de 'distància'. Els especialistes, de tota manera, s'han mostrat més partidaris de bibliometria alternativa, que consideren que és una forma més precisa. Comenten, a més, que mètrica sol associar-se en tot cas, per influència de l'anglès, al concepte d'indicador bibliomètric, més que no pas a la idea de mètode o disciplina de mesura (en anglès, el substantiu metric és un estàndard de mesura, i metrics, en plural, el conjunt de dades que mesuren uns resultats).

-altmètrica i altermètrica: presenten els mateixos inconvenients que altmetria i altermetria pel que fa als segments alt- i alter-, respectivament, i els mateixos que mètrica alternativa pel que fa al nucli mètrica.

[Acta 648, 20 de març de 2019]

ca bibliomètric -a, adj
es bibliométrico -ca, adj
fr bibliométrique, adj
it bibliometrico, adj
pt bibliométrico, adj
en bibliometric, adj
de bibliometrisch, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Biblioteconomia. Documentació, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definició

Relatiu a la bibliometria.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bibliometria alternativa, bibliometria i bibliomètric -a

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma bibliometria alternativa, juntament amb la denominació de base relacionada bibliometria i l'adjectiu derivat corresponent bibliomètric -a.

Criteris aplicats

Pel que fa a la denominació de base bibliometria:

·És una forma lingüísticament adequada, construïda mitjançant la forma prefixada d'origen grec biblio-, que significa 'llibre', i la forma sufixada també d'origen grec
-metria, que significa 'mesura'.

·Descriu amb precisió el concepte.

·És anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara aerometria, antropometria, biometria, psicometria, termometria, etc., que també designen disciplines o tècniques relacionades amb la mesura.

·Ja es documenta en textos catalans, tant especialitzats com en obres lexicogràfiques considerades de referència.

·Els especialistes confirmen que és una forma utilitzada i àmpliament coneguda en l'àmbit de la documentació.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Quant a la forma bibliometria alternativa:

·És una alternativa catalana al manlleu anglès altmetrics, mot construït a partir dels formants alt- (reducció de l'adjectiu alternative 'alternatiu') i -metrics, variant de
-metry, que es refereix a la disciplina de la mesura aplicada a un camp d'estudi específic.

·És una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja que fa referència a un mètode bibliomètric alternatiu, en què es mesuren indicadors no tinguts en compte en la bibliometria tradicional.

·Ja es documenta en textos especialitzats referida exactament a aquest concepte.

·Els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que, malgrat que formalment s'allunya de la denominació anglesa d'origen, és una designació precisa.

·En altres llengües també es documenta la forma anàloga.

L'adjectiu bibliomètric -a, finalment,

·És un derivat ben construït de bibliometria, paral·lel a mètric -a i a altres adjectius derivats de substantius en -metria (per exemple, aeromètric -a, antropomètric -a, biomètric -a, psicomètric -a o termomètric -a).

Formes desestimades

Es descarta el manlleu altmetrics perquè es considera innecessari.

Com a alternatives a altmetrics també s'han descartat les formes següents:

-altmetria: És un calc de l'anglès lingüísticament dubtós o de formació anòmala, tenint en compte que -metria s'adjunta habitualment a formes prefixades d'origen llatí o grec (anemometria, hidrometria, planimetria, etc.) o creades a la manera culta (absorciometria, econometria, etc.), i alt-, en canvi, no és cap formant, sinó un segment truncat de l'adjectiu alternatiu -iva; d'altra banda, alt- podria generar una certa confusió, perquè també podria associar-se a l'adjectiu alt -a.

-altermetria: Encara que podria resultar una denominació més precisa que altmetria (perquè alter- remet més clarament a alternatiu), des del punt de vista formal té els mateixos inconvenients que aquesta forma.

-alternativometria: És una forma creada a la manera culta, a partir de l'adjectiu alternatiu -iva. No té ús i els especialistes l'han descartada com a possible denominació.

-metria alternativa: És una solució lingüísticament poc adequada, perquè -metria funciona en català com a forma sufixada, no com a substantiu.

-mètrica alternativa: Comportaria un extensió del significat del substantiu mètrica, que en català, segons el diccionari normatiu, només té el sentit de 'tècnica de la versificació' i, en matemàtiques, de 'distància'. Els especialistes, de tota manera, s'han mostrat més partidaris de bibliometria alternativa, que consideren que és una forma més precisa. Comenten, a més, que mètrica sol associar-se en tot cas, per influència de l'anglès, al concepte d'indicador bibliomètric, més que no pas a la idea de mètode o disciplina de mesura (en anglès, el substantiu metric és un estàndard de mesura, i metrics, en plural, el conjunt de dades que mesuren uns resultats).

-altmètrica i altermètrica: presenten els mateixos inconvenients que altmetria i altermetria pel que fa als segments alt- i alter-, respectivament, i els mateixos que mètrica alternativa pel que fa al nucli mètrica.

[Acta 648, 20 de març de 2019]

ca bibliotecari referencialista | bibliotecària referencialista, n m, f
es bibliotecario de referencia
es bibliotecario referencista
fr bibliothécaire de référence
en reference librarian

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definició

Bibliotecari que s'ocupa d'oferir informació documental i d'ajudar l'usuari a localitzar el material que necessita, a partir de la referència bibliogràfica.

ca bibliotuber | bibliotubera, n m, f
es bibliotuber, n m, f
es booktuber, n m, f
es booktubero | booktubera, n m, f
fr booktuber, n m, f
fr booktubeur | booktubeuse, n m, f
en booktuber, n
en BookTuber, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definició

Persona que publica vídeos a internet, especialment a YouTube, amb recomanacions de llibres.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bibliotuber | bibliotubera:

S'aprova la denominació bibliotuber | bibliotubera pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès booktuber (constituït sobre el nom propi
BookTube -de book 'llibre' i tube, reducció de YouTube-, nom d'un grup de creadors de continguts de YouTube que publiquen vídeos sobre llibres), força estès;

·és una forma lingüísticament adequada, un acrònim que ajunta la forma prefixada d'origen grec biblio-, que significa 'llibre', a tuber | tubera, escurçament de youtuber | youtubera aprovat també pel Consell Supervisor com a sinònim d'aquesta darrera forma;

·remet sense dificultats a la forma originària (booktuber) i, per tant, s'identifica inequívocament amb el concepte;

·segueix, igualment, el paral·lelisme de la denominació de base youtuber i de les formes relacionades facebooker, instragramer, també aprovades pel Consell Supervisor;

·ja ha tingut difusió des del TERMCAT i té un cert ús.

[Acta 634, 21 de març de 2018]

ca bicara, n f
es bicoin
fr bicoin
en chock
en nut

Esport > Muntanyisme

Definició

Encastador de dues cares.

ca bus en bici, n m
ca bicibús, n m sin. compl.
es bicibús, n m
fr vélobus, n m
fr vélobus scolaire, n m
it bicibus, n m
en bicycle train, n
en cycling school bus, n
en CSB, n sigla

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Sistema de transport escolar d'infants consistent en una fila de nens en bicicleta conduïda per un o més adults, que els van recollint o deixant en diversos punts d'un itinerari establert que enllaça amb l'escola, seguint un itinerari fixat.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bus a peu (sin. compl. pedibús), bus en bici (sin. compl. bicibús) i camí escolar (sin. compl. itinerari escolar):

S'aprova la denominació bus a peu (amb el sinònim complementari pedibús), juntament amb els termes relacionats bus en bici (amb el sinònim complementari bicibús) i camí escolar (amb el sinònim complementari itinerari escolar), pels motius següents:

Pel que fa als noms bus a peu i bus en bici,

·són formes transparents, que tenen com a nucli un nom usat metafòricament (la filera de nens en direcció a l'escola, l'existència de punts de recollida o retorn i l'horari de pas fan pensar en un bus, forma escurçada de autobús ja recollida en el diccionari normatiu) i que el complementen amb una referència al sistema de desplaçament (a peu, en bici);

·tenen ja un cert ús en alguns centres escolars catalans en què es promouen aquestes activitats com a sistemes de transport;

·tenen l'aval dels especialistes.

Pel que fa als sinònims complementaris pedibús i bicibús,

·són formes sintètiques creades per composició, amb un primer element constituït per la forma prefixada pedi- ('peu') i el mot truncat bici (amb el precedent ja normatiu bicicròs), i amb un segon element constituït per l'escurçament normatiu bus (amb els precedents també normatius bibliobús, microbús o troleibús);

·es documenten en textos especialitzats;

·es documenten formes anàlogues en castellà i francès.

Finalment, pel que fa als noms camí escolar i itinerari escolar,

·són formes transparents, creades sobre un nucli que indica l'espai per on s'efectua un desplaçament (camí, itinerari) i un adjectiu que fa referència alhora a la destinació del desplaçament i als nens que es desplacen;

·es documenten tant en textos especialitzats de l'Administració, amb una especificació de les característiques que han de complir, com en textos divulgatius;

·tenen l'aval dels especialistes.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

ca bicicleta d'enllaç, n f
es sistema bicicleta y transporte colectivo, n m
fr mode combiné vélo-transport en commun, n m
fr système vélo et transport en commun, n m
en bike and ride, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Sistema de connexió de bicicletes i transport públic consistent en l'oferiment d'aparcaments de bicicletes de gran capacitat en estacions i parades dels mitjans de transport públic, perquè els usuaris que els agafen puguin estacionar-hi els vehicles d'una manera còmoda i segura.

Nota

Cadascun dels aparcaments de bicicletes integrats en un sistema de bicicleta d'enllaç s'anomena aparcament de bicicleta d'enllaç.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicicleta d'enllaç:

S'aprova la denominació bicicleta d'enllaç pels motius següents:

·és una forma transparent, sintètica i creativa que, per aquestes característiques, pot competir amb èxit amb el manlleu anglès bike-and-ride system, molt estès entre els especialistes de l'àmbit;

·pel que fa al nucli, pren com a model les denominacions bicicleta multiusuari i bicicleta pública i, per mitjà del complement d'enllaç, fa referència a la característica bàsica del sistema, que és la possibilitat de connexió amb el transport públic;

·segueix l'esquema de la forma normalitzada aparcament d'enllaç, fixada pel Consell Supervisor com a alternativa a park-and-ride, de manera que es manté en les denominacions catalanes bicicleta d'enllaç i aparcament d'enllaç el paral·lelisme de les formes originals angleses bike-and-ride i park-and-ride;

·té l'aval d'especialistes consultats.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

ca bicicleta de càrrega, n f
es bicicarro, n m
es bicicleta de mercancías, n f
es bicicleta de reparto, n f
fr vélo biporteur, n m
fr vélo cargo, n m
fr vélo de fret, n m
en box bike, n
en cargo bike, n
en freight bicycle, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Bicicleta de xassís reforçat, de vegades amb un motor elèctric auxiliar, que porta una plataforma o una caixa fixades sobre una secció allargada del xassís, utilitzada per al transport de paquets poc voluminosos.

Nota

1. Les configuracions habituals de la bicicleta de càrrega són amb una plataforma o una caixa situades davant de la roda anterior o bé entre la roda anterior i la roda posterior.
2. En cas de disposar d'un motor, les bicicletes de càrrega se solen anomenar bicicletes de càrrega elèctriques.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicicleta de càrrega:

S'aprova la denominació bicicleta de càrrega pels motius següents:

·és una forma descriptiva i transparent, anàloga a la forma anglesa original (cargo bike), que suma a la base bicicleta un complement referit a la funció a què es destina;

·estableix una oposició formal amb tricicle de càrrega segons que el vehicle estigui configurat amb dues rodes o amb tres (tot i que de vegades també es parli de bicicletes de tres rodes) i no segons l'ús particular o comercial a què es destina, per tal com és només el nombre de rodes el que determina l'aspecte final del vehicle;

·la falta de referència a la presència o l'absència d'un motor es justifica pel fet que això no modifica ni la configuració del vehicle, ni la tracció de pedals, ni tampoc la funció, de manera que no es considera determinant per a establir una frontera entre dos conceptes;

·es documenta en obres especialitzades i de divulgació;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès i anglès.

Es descarten les alternatives bicicleta de repartiment i bicicleta de transport pels motius següents:

·pel que fa a bicicleta de repartiment, forma descriptiva i transparent que en subratlla l'ús com a vehicle comercial, té els inconvenients d'excloure l'ús particular del vehicle, també possible, i de presentar una documentació baixa a internet, sovint en textos traduïts;

·pel que fa a bicicleta de transport, forma descriptiva i transparent que posa l'èmfasi en l'ús que es fa del vehicle, té els inconvenients d'incloure també, erròniament, el transport de persones, i de presentar una documentació baixa a internet, igualment deguda sobretot a textos traduïts.

[Acta 618, 17 de març de 2017]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota