psicologia mèdica
psicologia mèdica
Psiquiatria
- ca psicologia mèdica, n f
- es psicología médica, n f
- fr psychologie médicale, n f
- en medical psychology, n
- de medizinische Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Branca de la psicologia aplicada a la medicina en tots els seus camps.
psicologia positiva
psicologia positiva
Psiquiatria
- ca psicologia positiva, n f
- es psicología positiva, n f
- fr psychologie positive, n f
- en positive psychology, n
- de positive Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Corrent de la psicologia que des del final del segle XX se centra en el desenvolupament saludable de les persones estudiant-ne aspectes com la fortalesa, les virtuts o les capacitats.
psicologia social
psicologia social
Neurociència
- ca psicologia social, n f
- ca psicosociologia, n f sin. compl.
- ca sociopsicologia, n f sin. compl.
- es psicología social
- es psicosociología
- es sociopsicología
- en psychosociology
- en social psychology
- en sociopsychology
Neurociència
Definició
Branca de la psicologia que analitza com les persones pensen sobre altres persones o grups i com hi interaccionen.
psicologia transpersonal
psicologia transpersonal
Psiquiatria
- ca psicologia transpersonal, n f
- es psicología transpersonal, n f
- fr psychologie transpersonnelle, n f
- en transpersonal psychology, n
- de transpersonale Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Corrent de la psicologia que integra la psicologia humanista, les filosofies orientals i la dimensió mística de l'individu.
psicometria
psicometria
Psiquiatria
- ca psicometria, n f
- es psicometría, n f
- es sicometría, n f
- fr psychométrie, n f
- en psychometrics, n
- de Psychometrie, n f
Psiquiatria
Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa dels tests psicomètrics i de qualsevol test psicològic que mesuri quantitativament trets o actituds individuals o col·lectives.
psicomotor -a
psicomotor -a
Fisioteràpia
- ca psicomotor -a, adj
- es psicomotor -ra, adj
- en psychomotor
Fisioteràpia
Definició
Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i motores alhora.
psicomotricitat
psicomotricitat
Fisioteràpia
- ca psicomotricitat, n f
- es psicomotricidad, n f
- en psychomotor activity
Fisioteràpia
Definició
Activitat motriu de l'individu considerada en funció d'una intencionalitat i d'unes interrelacions entre ment, cos i realitat exterior.
Nota
- 1. L'adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments.
- 2. El desenvolupament de la psicomotricitat depèn de la maduració del sistema nerviós i de l'aprenentatge, així com de la integració de l'esquema corporal dins un tot que expressa molt de les relacions de l'individu amb l'ambient i la realitat.
psicomotricitat
psicomotricitat
Fisioteràpia
- ca psicomotricitat, n f
- es psicomotricidad, n f
- en psychomotility
Fisioteràpia
Definició
Conjunt de tècniques psicoteràpiques i d'estímul a l'evolució i la maduració psíquica que tenen com a base la motricitat i l'exploració a través del cos.
psicomotricitat
psicomotricitat
Psiquiatria
- ca psicomotricitat, n f
- es psicomotricidad, n f
- es sicomotricidad, n f
- fr psychomotricité, n f
- en psychomotor activity, n
- de Psychomotorik, n f
Psiquiatria
Definició
Activitat motriu de l'individu considerada en relació amb la intencionalitat.
psicomotricitat
psicomotricitat
Psiquiatria
- ca psicomotricitat, n f
- es psicomotricidad, n f
- es sicomotricidad, n f
- fr psychomotricité, n f
- en psychomotility, n
- de Psychomotorik, n f
Psiquiatria
Definició
Conjunt de tècniques psicoterapèutiques i d'estímul a l'evolució i maduració psíquica que tenen com a base la motricitat i l'exploració a través del cos.
