psicosi simptomàtica
psicosi simptomàtica
Psiquiatria
- ca psicosi orgànica, n f
- ca psicosi simptomàtica, n f sin. compl.
- es psicosis orgánica, n f
- es psicosis sintomática, n f
- fr psychose organique, n f
- fr psychose symptomatique, n f
- en organic psychosis, n
- en symptomatic psychosis, n
- de organische Psychose, n f
- de symptomatische Psychose, n f
Psiquiatria
Definició
Psicosi secundària deguda a una causa orgànica identificada, com ara una malaltia sistèmica o cerebral.
psicosi tòxica
psicosi tòxica
Neurociència
- ca psicosi tòxica, n f
- es psicosis tóxica
- en toxic psychosis
Neurociència
Definició
Psicosi secundària causada per la ingestió d'agents tòxics.
psicosi tòxica
psicosi tòxica
Psiquiatria
- ca psicosi tòxica, n f
- es psicosis tóxica, n f
- fr psychose toxique, n f
- en toxic psychosis, n
- de toxische Psychose, n f
Psiquiatria
Definició
Psicosi secundària causada per la ingestió d'agents tòxics.
psicosociologia
psicosociologia
Neurociència
- ca psicologia social, n f
- ca psicosociologia, n f sin. compl.
- ca sociopsicologia, n f sin. compl.
- es psicología social
- es psicosociología
- es sociopsicología
- en psychosociology
- en social psychology
- en sociopsychology
Neurociència
Definició
Branca de la psicologia que analitza com les persones pensen sobre altres persones o grups i com hi interaccionen.
psicosomàtic -a
psicosomàtic -a
Fisioteràpia
- ca psicosomàtic -a, adj
- es psicosomático -ca, adj
- en psychosomatic
Fisioteràpia
Definició
Relatiu o pertanyent al psiquisme i al cos alhora.
psicosomàtic -a
psicosomàtic -a
Fisioteràpia
- ca psicosomàtic -a, adj
- es psicosomático -ca, adj
- en psychosomatic
Fisioteràpia
Definició
Que considera conjuntament els aspectes biològics i psíquics del malalt, presos com intrínsecament implicats en el procés patològic.
psicosomàtica
psicosomàtica
Psiquiatria
- ca medicina psicosomàtica, n f
- ca psicosomàtica, n f sin. compl.
- es medicina psicosomática, n f
- es medicina sicosomática, n f
- fr médecine psychosomatique, n f
- fr psychosomatique, n f
- en psychosomatic medicine, n
- en psychosomatics, n
- de Psychosomatik, n f
- de psychosomatische Medizin, n f
Psiquiatria
Definició
Branca de la medicina que té per objecte l'estudi de les interaccions entre la ment i el cos, especialment el paper dels factors psicològics en l'etiologia i el curs de la patologia corporal.
psicoterapeuta
psicoterapeuta
Psiquiatria
- ca psicoterapeuta, n m, f
- es psicoterapeuta, n m, f
- es sicoterapeuta, n m, f
- fr psychothérapeute, n m, f
- en psychotherapist, n
- de Psychotherapeut | Psychotherapeutin, n m, f
Psiquiatria
Definició
Professional que practica la psicoteràpia.
psicoteràpia
psicoteràpia
Neurociència
- ca psicoteràpia, n f
- es psicoterapia
- en psychotherapy
Neurociència
Definició
Tractament dels trastorns mentals, emocionals i adaptatius mitjançant mètodes psicològics diversos basats en la relació interpersonal.
psicoteràpia
psicoteràpia
Bioètica
- ca psicoteràpia, n f
- es psicoterapia, n f
- en psychotherapy, n
Bioètica
Definició
Tractament dels trastorns mentals, emocionals i adaptatius mitjançant mètodes psicològics basats en la relació interpersonal.
Nota
- La psicoteràpia presenta un ventall de formes molt ampli, segon el tipus d'entrenament del psicoterapeuta, les finalitats proposades i les tècniques específiques de relació social utilitzades. Així, en funció del nombre de persones a les que s'adreça, la psicoteràpia pot ser individual, de parella, de família o de grup, i, segons la referència teòrica i la tècnica emprada, les tipologies més importants de psicoteràpia són: la psicoteràpia cognitivoconductual, que construeix l'estratègia terapèutica des dels comportaments observables i la identificació dels pensaments associats; la psicodinàmica, derivada de la teoria psicoanalítica, que tracta dels models de vinculació i relació des de la perspectiva de les emocions inconscients, i la psicoteràpia sistèmica, que enfoca la visió de l'individu concret i el seu símptoma com a manifestació de la patologia comunicacional del sistema, normalment familiar, en què es troba. D'aquestes tres tipus de psicoteràpia parteixen múltiples varietats de tècniques adaptades a problemes concrets, així com una forma de psicoteràpia integrativa, que utilitza tècniques procedents de les diferents branques en funció de cada cas concret.
