psicoeducació
psicoeducació
Psiquiatria
- ca psicoeducació, n f
- es psicoeducación, n f
- es sicoeducación, n f
- fr psychoéducation, n f
- en psychoeducation, n
- de Psychoedukation, n f
Psiquiatria
Definició
Intervenció terapèutica consistent a proporcionar al pacient i als seus familiars informació específica sobre la malaltia i entrenament en tècniques per a afrontar-la.
Nota
- La psicoeducació té per objectiu que el pacient adquireixi consciència de la malaltia i millori el compliment terapèutic.
psicoestimulant
psicoestimulant
Psiquiatria
- ca psicoestimulant, n m
- es psicoestimulante, n m
- es sicoestimulante, n m
- fr psychostimulant, n m
- en psychostimulant, n
- de Psychostimulans, n n
Psiquiatria
Definició
Fàrmac amb propietats estimulants de l'activitat cognitiva, de l'alerta i de l'activitat motora, potencialment euforitzant.
psicofàrmac
psicofàrmac
Infermeria
- ca psicofàrmac, n m
- ca psicòtrop, n m sin. compl.
- es psicofármaco
- es psicótropo
- fr psychotrope
- en psychotropic drug
Infermeria
Definició
Fàrmac psicoactiu utilitzat per al tractament dels trastorns en què estan alterades les facultats psíquiques o afectives.
psicofàrmac
psicofàrmac
Neurociència
- ca psicofàrmac, n m
- ca psicòtrop, n m sin. compl.
- es psicofármaco
- es psicotrópico
- es psicótropo
- en psychotropic
Neurociència
Definició
Substància psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psicofàrmac
psicofàrmac
Psiquiatria
- ca psicofàrmac, n m
- ca psicòtrop, n m sin. compl.
- es psicofármaco, n m
- es psicotrópico, n m
- es psicótropo, n m
- es sicofármaco, n m
- es sicotrópico, n m
- es sicótropo, n m
- fr psychotrope, n m
- en psychotropic, n
- de Psychopharmakon, n n
Psiquiatria
Definició
Substància psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psicofarmacologia
psicofarmacologia
Psiquiatria
- ca psicofarmacologia, n f
- es psicofarmacología, n f
- es sicofarmacología, n f
- fr psychopharmacologie, n f
- en psychopharmacology, n
- de Psychopharmakologie, n f
Psiquiatria
Definició
Branca de la farmacologia que estudia els efectes de les substàncies químiques sobre els processos psíquics.
psicofísica
psicofísica
Neurociència
- ca psicofísica, n f
- es psicofísica
- en psychophysics
Neurociència
Definició
Disciplina que estudia la relació entre els esdeveniments o els estímuls capaços d'activar els sentits i l'experiència sensorial que produeixen.
psicofisiologia
psicofisiologia
Fisioteràpia
- ca psicofisiologia, n f
- es psicofisiología, n f
- en psychophysiology
Fisioteràpia
Definició
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis que els regeixen.
psicofisiologia
psicofisiologia
Psiquiatria
- ca psicofisiologia, n f
- es psicofisiología, n f
- es sicofisiología, n f
- fr psychophysiologie, n f
- en psychophysiology, n
- de Psychophysiologie, n f
Psiquiatria
Definició
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
psicogen -ògena
psicogen -ògena
Fisioteràpia
- ca psicogen -ògena, adj
- es psicogénico -ca, adj
- es psicógeno -na, adj
- en psychogenic
Fisioteràpia
Definició
Dit de l'element, el factor o la situació que determinen la psicogènesi.
