psicologia
psicologia
Psiquiatria
- ca psicologia, n f
- es psicología, n f
- es sicología, n f
- fr psychologie, n f
- en psychology, n
- de Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.
psicologia aplicada
psicologia aplicada
Psiquiatria
- ca psicologia aplicada, n f
- es psicología aplicada, n f
- fr psychologie appliquée, n f
- en applied psychology, n
- de angewandte Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Psicologia que utilitza el coneixement i els mètodes psicològics per a estudiar el comportament de l'individu o de la societat en un àmbit concret i amb una finalitat específica.
psicologia clínica
psicologia clínica
Salut mental i addiccions
- ca psicologia clínica, n f
- es psicología clínica, n f
- fr psychologie clinique, n f
- en clinical psychology, n
Salut mental i addiccions
Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa de l'atenció especialitzada a les persones amb un trastorn mental o una addicció, considerades individualment i com a membres d'un grup social, amb el focus en el seu comportament objectiu i els seus processos mentals subjectius.
psicologia clínica
psicologia clínica
Psiquiatria
- ca psicologia clínica, n f
- es psicología clínica, n f
- fr psychologie clinique, n f
- en clinical psychology, n
- de klinische Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Branca de la psicologia que té per objecte l'estudi de la diagnosi, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals, a partir de l'observació i anàlisi de casos individuals, tant normals com patològics.
psicologia de la forma
psicologia de la forma
Psiquiatria
- ca gestaltisme, n m
- ca psicologia de la forma, n f sin. compl.
- ca psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
- es gestaltismo, n m
- es psicología de la forma, n f
- es psicología de la Gestalt, n f
- fr gestaltisme, n m
- fr théorie de la forme, n f
- fr théorie de la Gestalt, n f
- en Gestalt psychology, n
- en Gestalt theory, n
- en Gestaltism, n
- de Gestaltpsychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.
psicologia de la forma
psicologia de la forma
Neurociència
- ca gestaltisme, n m
- ca psicologia de la forma, n f sin. compl.
- ca psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
- es gestaltismo
- es psicología de la forma
- es psicología de la Gestalt
- en Gestalt psychology
- en Gestalt theory
- en Gestaltism
Neurociència
Definició
Línia de pensament de la psicologia que considera els processos psíquics com un conjunt relacionat, dinàmic i regulat, i no com a fenòmens aïllats.
psicologia de la Gestalt
psicologia de la Gestalt
Psiquiatria
- ca gestaltisme, n m
- ca psicologia de la forma, n f sin. compl.
- ca psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
- es gestaltismo, n m
- es psicología de la forma, n f
- es psicología de la Gestalt, n f
- fr gestaltisme, n m
- fr théorie de la forme, n f
- fr théorie de la Gestalt, n f
- en Gestalt psychology, n
- en Gestalt theory, n
- en Gestaltism, n
- de Gestaltpsychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.
psicologia de la Gestalt
psicologia de la Gestalt
Neurociència
- ca gestaltisme, n m
- ca psicologia de la forma, n f sin. compl.
- ca psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
- es gestaltismo
- es psicología de la forma
- es psicología de la Gestalt
- en Gestalt psychology
- en Gestalt theory
- en Gestaltism
Neurociència
Definició
Línia de pensament de la psicologia que considera els processos psíquics com un conjunt relacionat, dinàmic i regulat, i no com a fenòmens aïllats.
psicologia evolucionista
psicologia evolucionista
Neurociència
- ca psicologia evolucionista, n f
- es psicología evolucionista
- en evolutionary psychology
Neurociència
Definició
Línia de pensament de la psicologia que considera que certes estratègies cognitives i certs objectius fonamentals per a la supervivència són producte de la selecció natural que opera per a altres caràcters més morfològics o funcionals.
psicologia humanista
psicologia humanista
Psiquiatria
- ca psicologia humanista, n f
- es psicología humanista, n f
- fr psychologie humaniste, n f
- en humanist psychology, n
- de humanistische Psychologie, n f
Psiquiatria
Definició
Corrent de la psicologia que integra el pensament dels clàssics nord-americans amb l'avantguarda científica europea i la filosofia existencialista, i que es presenta com un enfocament alternatiu a la psicoanàlisi i al conductisme.
