njwande
njwande
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca bitare
- ca njwande sin. compl.
- ca yukutare sin. compl.
- de Bitare
- de Njwande sin. compl.
- de Yukutare sin. compl.
- en Bitare
- en Njwande sin. compl.
- en Yukutare sin. compl.
- es bitare
- es njwande sin. compl.
- es yukutare sin. compl.
- eu bitare
- eu njwande sin. compl.
- eu yukutare sin. compl.
- fr bitare
- fr njwande sin. compl.
- fr yukutare sin. compl.
- gl bitare
- gl njwande sin. compl.
- gl yukutare sin. compl.
- it bitare
- it njwande sin. compl.
- it yukutare sin. compl.
- nl Bitare
- nl Njwande sin. compl.
- nl Yukutare sin. compl.
- pt bitare
- pt njwande sin. compl.
- pt yukutare sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El bitare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Les dades sobre el nombre de parlants són molt divergents, especialment pel que fa a Nigèria: des dels 46.000 fins als 114.000. Al Camerun, totes les xifres se situen al voltant dels 6.000 parlants.
El grup tivoide, al qual pertany el bitare, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el bitare formaria part de la branca nord; les altres branques són el tivoide central, l'esimbi i l'ugare. El bitare és força proper a l'abo'o, una llengua de la mateixa branca parlada a Nigèria.
El grup tivoide, al qual pertany el bitare, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el bitare formaria part de la branca nord; les altres branques són el tivoide central, l'esimbi i l'ugare. El bitare és força proper a l'abo'o, una llengua de la mateixa branca parlada a Nigèria.
nklampx
nklampx
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca thompson
- ca nklampx sin. compl.
- ca ntlakapamux sin. compl.
- ca ntlakapmuk sin. compl.
- cod ntlakapamux
- de Thompson
- de Nlaka'pamux sin. compl.
- de Ntlakapmuk sin. compl.
- en Thompson
- en Nklampx sin. compl.
- en Ntlakapamux sin. compl.
- en Ntlakapmuk sin. compl.
- es thompson
- es nklampx sin. compl.
- es ntlakapamux sin. compl.
- es ntlakapmuk sin. compl.
- eu thompson
- eu nklampx sin. compl.
- eu ntlakapamux sin. compl.
- eu ntlakapmuk sin. compl.
- fr thompson
- fr nlaka'pamux sin. compl.
- fr ntlakapmuk sin. compl.
- gl thompson
- gl nklampx sin. compl.
- gl ntlakapamux sin. compl.
- gl ntlakapmuk sin. compl.
- it thompson
- it nklampx sin. compl.
- it ntlakapamux sin. compl.
- it ntlakapmuk sin. compl.
- nl Thompson
- nl Nlaka'pamux sin. compl.
- nl Ntlakapmuk sin. compl.
- pt thompson
- pt nklampx sin. compl.
- pt ntlakapamux sin. compl.
- pt ntlakapmuk sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El thompson pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i amb el lillooet.
Els 500 parlants de thompson constitueixen només una sisena part del grup ètnic. Tots són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. El thompson, doncs, viu un procés d'extinció avançat.
Els europeus van anomenar Thompson el riu on habitaven els Ntlakapamux en honor de l'explorador David Thompson.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El thompson pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i amb el lillooet.
Els 500 parlants de thompson constitueixen només una sisena part del grup ètnic. Tots són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. El thompson, doncs, viu un procés d'extinció avançat.
Els europeus van anomenar Thompson el riu on habitaven els Ntlakapamux en honor de l'explorador David Thompson.
nkom
nkom
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca kom
- ca bamekon sin. compl.
- ca bikom sin. compl.
- ca kong sin. compl.
- ca nkom sin. compl.
- cod itanikom
- de Kom
- de Bamekon sin. compl.
- de Bikom sin. compl.
- de Kong sin. compl.
- en Kom
- en Bamekon sin. compl.
- en Bikom sin. compl.
- en Kong sin. compl.
- en Nkom sin. compl.
- es kom
- es bamekon sin. compl.
- es bikom sin. compl.
- es kong sin. compl.
- es nkom sin. compl.
- eu kom
- eu bamekon sin. compl.
- eu bikom sin. compl.
- eu kong sin. compl.
- eu nkom sin. compl.
- fr kom
- fr bamekom sin. compl.
- fr bikom sin. compl.
- fr itangikom sin. compl.
- fr kong sin. compl.
- gl kom
- gl bamekon sin. compl.
- gl bikom sin. compl.
- gl kong sin. compl.
- gl nkom sin. compl.
- it kom
- it bamekon sin. compl.
- it bikom sin. compl.
- it kong sin. compl.
- it nkom sin. compl.
- nl Kom
- nl Bamekom sin. compl.
- nl Bikom sin. compl.
- nl Itangikom sin. compl.
- nl Kong sin. compl.
- pt kom
- pt bamekon sin. compl.
- pt bikom sin. compl.
- pt kong sin. compl.
- pt nkom sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El kom es parla al sud-oest del Camerun i és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el lamnso'. La concentració demogràfica dels parlants de kom i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults; però els infants generalment són monolingües en kom.
El kom s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
Aquesta llengua presenta manlleus de l'anglès, entre els quals lâm de lamp 'làmpara de querosè'; lȗm de room 'habitació d'una casa'; nfamasi literalment 'vuits' (eights, en anglès) però utilitzat per a referir-se a la sida (aids, en anglès).
El kom s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
Aquesta llengua presenta manlleus de l'anglès, entre els quals lâm de lamp 'làmpara de querosè'; lȗm de room 'habitació d'una casa'; nfamasi literalment 'vuits' (eights, en anglès) però utilitzat per a referir-se a la sida (aids, en anglès).
nkwen
nkwen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca nkwen
- ca mendankwe sin. compl.
- ca mendankwe-nkwen sin. compl.
- de Mendankwe-Nkwen
- de Mandankwe sin. compl.
- de Mendankwe sin. compl.
- de Nkwen sin. compl.
- en Nkwen
- en Mendankwe sin. compl.
- en Mendankwe-nkwen sin. compl.
- es nkwen
- es mendankwe sin. compl.
- es mendankwe-nkwen sin. compl.
- eu nkwen
- eu mendankwe sin. compl.
- eu mendankwe-nkwen sin. compl.
- fr nkwen
- fr mandankwe sin. compl.
- fr mendankwe sin. compl.
- fr mendankwe-Nkwen sin. compl.
- gl nkwen
- gl mendankwe sin. compl.
- gl mendankwe-nkwen sin. compl.
- it nkwen
- it mendankwe sin. compl.
- it mendankwe-nkwen sin. compl.
- nl Nkwen
- nl Mandankwe sin. compl.
- nl Mendankwe sin. compl.
- nl Mendankwe-Nkwen sin. compl.
- pt nkwen
- pt mendankwe sin. compl.
- pt mendankwe-nkwen sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El nkwen forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el pinyin.
Podem distingir dues varietats dialectals d'aquesta llengua: el nkwen i el mendankwe.
El nkwen s'empra amb normalitat a la llar i en la vida de la comunitat, però els parlants de nkwen generalment parlen també anglès (llengua oficial i utilitzat en l'ensenyament) i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
Podem distingir dues varietats dialectals d'aquesta llengua: el nkwen i el mendankwe.
El nkwen s'empra amb normalitat a la llar i en la vida de la comunitat, però els parlants de nkwen generalment parlen també anglès (llengua oficial i utilitzat en l'ensenyament) i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
no'iria
no'iria
Pano > Boliviana, Amèrica > Bolívia
- ca chàcobo
- ca chàkobo sin. compl.
- ca no'iria sin. compl.
- ar تشاكوبية
- cy Chácobo
- cy Chákobo sin. compl.
- cy No'iria sin. compl.
- de Chacobo
- de No'iria sin. compl.
- en Chácobo
- en Chákobo sin. compl.
- en No'iria sin. compl.
- es chácobo
- es chákobo sin. compl.
- es no'iria sin. compl.
- eu chacoboera
- eu chàkobo sin. compl.
- eu no'iria sin. compl.
- fr chácobo
- fr chákobo sin. compl.
- gl chácobo
- gn chákovo
- gn chákovo sin. compl.
- gn no'iria sin. compl.
- it chacobo
- it chàkobo sin. compl.
- it no'iria sin. compl.
- ja チャコボ語
- ja ノイリア語 sin. compl.
- nl Chácobo
- nl Chácobo sin. compl.
- nl No'iria sin. compl.
- pt chácobo
- pt chákobo sin. compl.
- pt no'iria sin. compl.
- ru Чакобо
- ru Но-ирья sin. compl.
- ru Но-ирия sin. compl.
- sw Chácobo
- sw Chákobo sin. compl.
- sw No'iria sin. compl.
- tmh Tacakubut
- zh 查科博
- zh 查科博 sin. compl.
- zh 诺伊利亚 sin. compl.
Pano > Boliviana, Amèrica > Bolívia
Definició
El territori tradicional dels chàcobos, abans de la seva relocalització forçada, s'estenia des del marge nord del llac Rogo-Aguado fins al curs alt del riu Yata i afluents. Van ser caçadors-recol·lectors seminòmades fins als anys 50 del segle passat.
El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
El 1965 es comptaven només 145 chàcobos. Vint anys més tard ja eren 300. Sembla, però, que hi ha parlants d'altres llengües ameríndies en comunitats chàcobo, per exemple, alguns pacahuares.
noamlakee
noamlakee
Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca nomlaki
- ca central wintu sin. compl.
- ca noamlakee sin. compl.
- cy Nomlaki
- cy Central wintu sin. compl.
- cy Noamlakee sin. compl.
- de Nomlaki
- de Central Wintu sin. compl.
- de Noamlakee sin. compl.
- en Nomlaki
- en Central Wintu sin. compl.
- en Noamlakee sin. compl.
- es nomlaki
- es noamlakee sin. compl.
- es wintu central sin. compl.
- eu nomlakiera
- eu erdialdeko wintuera sin. compl.
- eu noamlakee sin. compl.
- eu nomlaki sin. compl.
- eu nomlakiera sin. compl.
- fr nomlaki
- fr noamlakee sin. compl.
- fr wintu central sin. compl.
- gl nomlaki
- gl central wintu sin. compl.
- gl noamlakee sin. compl.
- gn nomlaki
- gn central wintu sin. compl.
- gn noamlakee sin. compl.
- it nomlaki
- it central wintu sin. compl.
- it noamlakee sin. compl.
- pt nomlaki
- pt central wintu sin. compl.
- pt noamlakee sin. compl.
Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
El nomlaki es parlava al sud del territori de la llengua wintu, l'altra llengua septentrional de la família força propera al nomlaki. La denominació nomlaki deriva del terme nom- 'oest'.
Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue), i que els wintu es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.
Alguns autors distingeixen tres variants dialectals del nomlaki: hill nomlaki (que inclou les varietats d'Elder Creek, de Paskenta i de Grindstone; river nomlaki (amb les varietats de Red Bluff i de Tehama), i river wailaki o noema.
El nomlaki, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció: podria haver-hi un únic parlant de nomlaki o potser cap, segons les fonts. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per intentar revitalitzar les llengües wintus.
Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue), i que els wintu es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.
Alguns autors distingeixen tres variants dialectals del nomlaki: hill nomlaki (que inclou les varietats d'Elder Creek, de Paskenta i de Grindstone; river nomlaki (amb les varietats de Red Bluff i de Tehama), i river wailaki o noema.
El nomlaki, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció: podria haver-hi un únic parlant de nomlaki o potser cap, segons les fonts. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per intentar revitalitzar les llengües wintus.
noanama
noanama
Chocó, Amèrica > Colòmbia
- ca waunana
- ca chocó sin. compl.
- ca noanama sin. compl.
- ca waumeo sin. compl.
- ca woun-meu sin. compl.
- cod waunméu (Wawnmiw)
- ar واونانية
- cy Waunana
- cy Chocó sin. compl.
- cy Noanama sin. compl.
- cy Waumeo sin. compl.
- cy Woun-meu sin. compl.
- de Waunana
- de Chocó sin. compl.
- de Noanama sin. compl.
- de Waumeo sin. compl.
- de Woun Meueu sin. compl.
- en Waunana
- en Choco sin. compl.
- en Noanama sin. compl.
- en Waumeo sin. compl.
- en Wounmeo sin. compl.
- es waunana
- es chocó sin. compl.
- es noanama sin. compl.
- es waumeo sin. compl.
- es woun-meu sin. compl.
- eu waunanera
- eu chocó sin. compl.
- eu noanama sin. compl.
- eu waumeo sin. compl.
- eu woun-meu sin. compl.
- fr woonaan
- fr chanco sin. compl.
- fr noanamá sin. compl.
- fr waunaan sin. compl.
- fr waunana sin. compl.
- fr woun meu sin. compl.
- gl waunana
- gn waunana
- gn choko sin. compl.
- gn noanama sin. compl.
- gn waumeo sin. compl.
- gn woun-meu sin. compl.
- it waunana
- it chocó sin. compl.
- it noanama sin. compl.
- it waumeo sin. compl.
- it woun-meu sin. compl.
- nl Waunana
- nl Chocó sin. compl.
- nl Noanama sin. compl.
- nl Waumeo sin. compl.
- nl Woun-Meu sin. compl.
- pt waunana
- pt chocó sin. compl.
- pt noanama sin. compl.
- pt waumeo sin. compl.
- pt woun-meu sin. compl.
- ru Ваунана
- ru Вун меу sin. compl.
- ru Чоко sin. compl.
- ru Ванана sin. compl.
- ru Нонама sin. compl.
- ru Уанана sin. compl.
- ru Ноанама sin. compl.
- ru Ваун-мео sin. compl.
- ru Воун-мео sin. compl.
- sw Waunana
- sw Chocó sin. compl.
- sw Noanama sin. compl.
- sw Waumeo sin. compl.
- sw Woun-meu sin. compl.
- tmh Tawawnanat
- zh 瓦乌纳纳
- zh 乔科 sin. compl.
- zh 乌梅欧 sin. compl.
- zh 诺纳玛 sin. compl.
- zh 瓦乌梅欧 sin. compl.
Chocó, Amèrica > Colòmbia
Definició
Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.
Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.
S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.
Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.
S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.
nogai
nogai
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Àsia > Rússia
- ca nogai
- cod Ногай тили (Nogai tili)
- ar النوغانية
- cy Nogai
- de Nogaisch
- de Nogaiisch sin. compl.
- en Nogay
- es nogai
- eu nogaiera
- fr nogaï
- gn nogai
- it nogai
- ja ノガイ語
- nl Nogay
- pt nogai
- pt nogai tatar sin. compl.
- ru Ногайский язык
- zh 罗格语
- scr Alfabet ciríl·lic
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Àsia > Rússia
Definició
Originàriament, els nogais eren un poble nòmada de l'estepa entre el Danubi i la mar Càspia. Tenen una gran tradició guerrera. La formació de l'horda nogai (una síntesi de turcs kiptxaks i de mongols) al segle XIV n'és un dels millors exemples. La història dels nogais, plena de batalles, invasions i expulsions, explica la disgregació actual d'aquest poble en diferents assentaments aïllats entre si.
El nogai té tres blocs dialectals, resultat d'una separació geogràfica prolongada i d'influències diferents de les llengües de l'entorn:
-el nogai occidental (també anomenat nogai blanc, nogai de Kuban o aqnogai), que és el més divergent, parlat a la República dels Karatxais i dels Txerquessos,
-el nogai septentrional (també anomenat nogai negre o qaranogai), parlat al Daguestan, i
-el nogai central, parlat a Stavropol.
Els pobles habitats per nogais al Caucas estan poc modernitzats, amb males comunicacions i pocs serveis. Per això les famílies tendeixen a abandonar-los tot cercant millors condicions de vida a les ciutats, on la llengua de comunicació és el rus. A més, la separació geogràfica entre les diferents varietats de nogai també dificulta la comunicació entre els seus parlants.
Per la seva banda, els nogais de Crimea es continuen identificant com a poble diferenciat però no és clar si la llengua que parlen és un dialecte del nogai o bé si han adoptat el tàtar de Crimea. Tant els nogais de Crimea com els de la regió d'Astrakhan es troben en un procés d'assimilació lingüística.
El nogai no s'escrivia abans de la Revolució Russa (1917) i encara avui el seu ús és sobretot oral. El model de llengua estàndard es va formar en base al bloc dialectal occidental i la seva unificació encara no és completa. Aquest estàndard no és emprat per tots els parlants ni a tots els territoris. On més intensament s'utilitza és al Daguestan i a la República dels Karatxais i dels Txerquessos, on és llengua oficial. Les respectives capitals de les dues repúbliques, Makhatxkalà i Txerkesk, són els principals centres impressors de publicacions en nogai. Els nogai d'Astrakhan escriuen en llengua estàndard tàtara i alguns nogai del Daguestan ho fan en calmuc.
La llengua s'ensenya en algunes escoles de totes les divisions administratives amb població nogai, excepte a Txetxènia. També té presència a la Universitat. Actualment es publiquen alguns diaris en aquesta llengua.
La diàspora dels nogais va començar al segle XVIII, quan l'Imperi rus els va obligar a abandonar el nomadisme, i va arribar al punt àlgid el 1860, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 70% d'aquest poble va emigrar cap a l'Imperi otomà. Fruit d'aquelles migracions, actualment es troben nogais, sobretot, al Kazakhstan, Turquia i Romania.
El nogai té tres blocs dialectals, resultat d'una separació geogràfica prolongada i d'influències diferents de les llengües de l'entorn:
-el nogai occidental (també anomenat nogai blanc, nogai de Kuban o aqnogai), que és el més divergent, parlat a la República dels Karatxais i dels Txerquessos,
-el nogai septentrional (també anomenat nogai negre o qaranogai), parlat al Daguestan, i
-el nogai central, parlat a Stavropol.
Els pobles habitats per nogais al Caucas estan poc modernitzats, amb males comunicacions i pocs serveis. Per això les famílies tendeixen a abandonar-los tot cercant millors condicions de vida a les ciutats, on la llengua de comunicació és el rus. A més, la separació geogràfica entre les diferents varietats de nogai també dificulta la comunicació entre els seus parlants.
Per la seva banda, els nogais de Crimea es continuen identificant com a poble diferenciat però no és clar si la llengua que parlen és un dialecte del nogai o bé si han adoptat el tàtar de Crimea. Tant els nogais de Crimea com els de la regió d'Astrakhan es troben en un procés d'assimilació lingüística.
El nogai no s'escrivia abans de la Revolució Russa (1917) i encara avui el seu ús és sobretot oral. El model de llengua estàndard es va formar en base al bloc dialectal occidental i la seva unificació encara no és completa. Aquest estàndard no és emprat per tots els parlants ni a tots els territoris. On més intensament s'utilitza és al Daguestan i a la República dels Karatxais i dels Txerquessos, on és llengua oficial. Les respectives capitals de les dues repúbliques, Makhatxkalà i Txerkesk, són els principals centres impressors de publicacions en nogai. Els nogai d'Astrakhan escriuen en llengua estàndard tàtara i alguns nogai del Daguestan ho fan en calmuc.
La llengua s'ensenya en algunes escoles de totes les divisions administratives amb població nogai, excepte a Txetxènia. També té presència a la Universitat. Actualment es publiquen alguns diaris en aquesta llengua.
La diàspora dels nogais va començar al segle XVIII, quan l'Imperi rus els va obligar a abandonar el nomadisme, i va arribar al punt àlgid el 1860, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 70% d'aquest poble va emigrar cap a l'Imperi otomà. Fruit d'aquelles migracions, actualment es troben nogais, sobretot, al Kazakhstan, Turquia i Romania.
noho
noho
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nohu
nohu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
