Back to top
noku noku

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial

  • ca  batanga
  • ca  bano'o sin. compl.
  • ca  banoho sin. compl.
  • ca  noho sin. compl.
  • ca  nohu sin. compl.
  • ca  noku sin. compl.
  • ar  باتانغا
  • cy  Batanga
  • cy  Bano'o sin. compl.
  • cy  Banoho sin. compl.
  • cy  Noho sin. compl.
  • cy  Nohu sin. compl.
  • cy  Noku sin. compl.
  • de  Batanga
  • de  Bano'o sin. compl.
  • de  Banoho sin. compl.
  • de  Banoo sin. compl.
  • de  Noho sin. compl.
  • de  Nohu sin. compl.
  • de  Noku sin. compl.
  • en  Batanga
  • en  Bano'o sin. compl.
  • en  Banoho sin. compl.
  • en  Banoo sin. compl.
  • en  Noho sin. compl.
  • en  Nohu sin. compl.
  • en  Noku sin. compl.
  • es  batanga
  • es  bano'o sin. compl.
  • es  banoho sin. compl.
  • es  noho sin. compl.
  • es  nohu sin. compl.
  • es  noku sin. compl.
  • eu  batangera
  • eu  bano'o sin. compl.
  • eu  banoho sin. compl.
  • eu  batanga sin. compl.
  • eu  batangera sin. compl.
  • eu  noho sin. compl.
  • eu  nohu sin. compl.
  • eu  noku sin. compl.
  • fr  batanga
  • fr  bano'o sin. compl.
  • fr  banoho sin. compl.
  • fr  noho sin. compl.
  • fr  nohu sin. compl.
  • fr  noku sin. compl.
  • gl  batanga
  • gl  bano'o sin. compl.
  • gl  banoho sin. compl.
  • gl  noho sin. compl.
  • gl  nohu sin. compl.
  • gl  noku sin. compl.
  • gn  vatanga
  • gn  noho sin. compl.
  • gn  nohu sin. compl.
  • gn  noku sin. compl.
  • gn  vano'o sin. compl.
  • gn  vanoho sin. compl.
  • it  batanga
  • it  bano'o sin. compl.
  • it  banoho sin. compl.
  • it  noho sin. compl.
  • it  nohu sin. compl.
  • it  noku sin. compl.
  • pt  batanga
  • pt  bano'o sin. compl.
  • pt  banoho sin. compl.
  • pt  noho sin. compl.
  • pt  nohu sin. compl.
  • pt  noku sin. compl.
  • tmh  Tabatangat
  • tmh  Bano'o sin. compl.
  • tmh  banoho sin. compl.
  • tmh  noho sin. compl.
  • tmh  nohu sin. compl.
  • tmh  noku sin. compl.
  • zh  巴唐加语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nomatsiguenga nomatsiguenga

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú

  • ca  nomatsiguenga
  • ca  atiri sin. compl.
  • ca  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • ca  ina'o sin. compl.
  • ca  inato sin. compl.
  • ca  inthome sin. compl.
  • ca  intsome sin. compl.
  • cod  nomatsiguenga
  • ar  نوماتسيغينغا
  • cy  Nomatsiguenga
  • cy  Atiri sin. compl.
  • cy  Campa nomatsiguenga sin. compl.
  • cy  Ina'o sin. compl.
  • cy  Inato sin. compl.
  • cy  Inthome sin. compl.
  • cy  Intsome sin. compl.
  • de  Nomatsiguenga
  • de  Atiri sin. compl.
  • de  Campa Nomatsiguenga sin. compl.
  • de  Ina'o sin. compl.
  • de  Inato sin. compl.
  • de  Inthome sin. compl.
  • de  Intsome sin. compl.
  • en  Nomatsiguenga
  • en  Atiri sin. compl.
  • en  Campa Nomatsiguenga sin. compl.
  • en  Ina'o sin. compl.
  • en  Inato sin. compl.
  • en  Inthome sin. compl.
  • en  Intsome sin. compl.
  • en  Nomatsiguenga Campa sin. compl.
  • es  nomachiguenga
  • es  atiri sin. compl.
  • es  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • es  ina'o sin. compl.
  • es  inato sin. compl.
  • es  inthome sin. compl.
  • es  intsome sin. compl.
  • es  nomatsiguenga sin. compl.
  • eu  nomatsiguengera
  • eu  atiri sin. compl.
  • eu  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • eu  ina'o sin. compl.
  • eu  inato sin. compl.
  • eu  inthome sin. compl.
  • eu  intsome sin. compl.
  • eu  nomatsiguenga sin. compl.
  • fr  nomatsiguenga
  • fr  atiri sin. compl.
  • fr  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • fr  ina'o sin. compl.
  • fr  inato sin. compl.
  • fr  inthome sin. compl.
  • fr  intsome sin. compl.
  • gl  nomatsiguenga
  • gl  atiri sin. compl.
  • gl  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • gl  ina'o sin. compl.
  • gl  inato sin. compl.
  • gl  inthome sin. compl.
  • gl  intsome sin. compl.
  • it  nomatsiguenga
  • it  atiri sin. compl.
  • it  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • it  ina'o sin. compl.
  • it  inato sin. compl.
  • it  inthome sin. compl.
  • it  intsome sin. compl.
  • ja  ノマチゲンガ語
  • nl  Nomatsiguenga
  • pt  nomatsiguenga
  • pt  atiri sin. compl.
  • pt  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • pt  ina'o sin. compl.
  • pt  inato sin. compl.
  • pt  inthome sin. compl.
  • pt  intsome sin. compl.
  • ru  Номацигенга
  • ru  Атири sin. compl.
  • ru  Кампа номацигенга sin. compl.
  • zh  诺马奇根加语
  • zh  坎帕-诺马奇根加、伊纳托、伊纳奥、因托美、因索美、阿提利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú

Definició
Les llengües del grup campa (ashàninka, ashèninka, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.

Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.

El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.

La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
nomlaki nomlaki

Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  nomlaki
  • ca  central wintu sin. compl.
  • ca  noamlakee sin. compl.
  • cy  Nomlaki
  • cy  Central wintu sin. compl.
  • cy  Noamlakee sin. compl.
  • de  Nomlaki
  • de  Central Wintu sin. compl.
  • de  Noamlakee sin. compl.
  • en  Nomlaki
  • en  Central Wintu sin. compl.
  • en  Noamlakee sin. compl.
  • es  nomlaki
  • es  noamlakee sin. compl.
  • es  wintu central sin. compl.
  • eu  nomlakiera
  • eu  erdialdeko wintuera sin. compl.
  • eu  noamlakee sin. compl.
  • eu  nomlaki sin. compl.
  • eu  nomlakiera sin. compl.
  • fr  nomlaki
  • fr  noamlakee sin. compl.
  • fr  wintu central sin. compl.
  • gl  nomlaki
  • gl  central wintu sin. compl.
  • gl  noamlakee sin. compl.
  • gn  nomlaki
  • gn  central wintu sin. compl.
  • gn  noamlakee sin. compl.
  • it  nomlaki
  • it  central wintu sin. compl.
  • it  noamlakee sin. compl.
  • pt  nomlaki
  • pt  central wintu sin. compl.
  • pt  noamlakee sin. compl.

Wintu > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
El nomlaki es parlava al sud del territori de la llengua wintu, l'altra llengua septentrional de la família força propera al nomlaki. La denominació nomlaki deriva del terme nom- 'oest'.

Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue), i que els wintu es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.

Alguns autors distingeixen tres variants dialectals del nomlaki: hill nomlaki (que inclou les varietats d'Elder Creek, de Paskenta i de Grindstone; river nomlaki (amb les varietats de Red Bluff i de Tehama), i river wailaki o noema.

El nomlaki, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció: podria haver-hi un únic parlant de nomlaki o potser cap, segons les fonts. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per intentar revitalitzar les llengües wintus.
noni noni

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  noni
  • ca  din sin. compl.
  • ca  noone sin. compl.
  • ca  nóóni sin. compl.
  • ca  noori sin. compl.
  • cod  nooni
  • de  Noone
  • de  Noni sin. compl.
  • de  Nooni sin. compl.
  • en  Noni
  • en  Din sin. compl.
  • en  Noone sin. compl.
  • en  Nóóni sin. compl.
  • en  Noori sin. compl.
  • es  noni
  • es  din sin. compl.
  • es  noone sin. compl.
  • es  nóóni sin. compl.
  • es  noori sin. compl.
  • eu  noni
  • eu  din sin. compl.
  • eu  noone sin. compl.
  • eu  nóóni sin. compl.
  • eu  noori sin. compl.
  • fr  noone
  • fr  noni sin. compl.
  • fr  nooni sin. compl.
  • fr  noori sin. compl.
  • gl  noni
  • gl  din sin. compl.
  • gl  noone sin. compl.
  • gl  nóóni sin. compl.
  • gl  noori sin. compl.
  • it  noni
  • it  din sin. compl.
  • it  noone sin. compl.
  • it  nóóni sin. compl.
  • it  noori sin. compl.
  • nl  Noni
  • nl  Noone sin. compl.
  • nl  Nooni sin. compl.
  • nl  Noori sin. compl.
  • pt  noni
  • pt  din sin. compl.
  • pt  noone sin. compl.
  • pt  nóóni sin. compl.
  • pt  noori sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El noni s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el ncane; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.

Els grups veïns dels nonis són els bums a l'oest, els kakes al nord, els limbums i lamnsos a l'est, i els okus al sud. Tots ells pertanyen a d'altres grups lingüístics.

Sembla que entre el noni i el ncane hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; tot i admetre que comparteixen una cultura comuna, veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper.

El mungong (o djue mungong) és una varietat lingüística parlada al poble de Mungong per 1.200-1.500 persones. Segons diuen els mungongs, eren originalment membres del grup noni quan vivien a la selva. En van sortir tots junts, alguns van anar a Din, altres a Njottin i ells van ser ubicats a la localització actual per l'Administració. Consideren que formen un mateix grup, amb uns orígens i una llengua comuna, amb els nonis i el nsaris. Algunes fonts consideren el mungong com una variant dialectal del nsari.

S'han desenvolupat diversos materials en llengua noni des de la dècada de 1990.
nonuya nonuya

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

  • ca  nonuya
  • ar  نونويا
  • cy  Nonuya
  • de  Nonuya
  • en  Nonuya
  • es  nonuya
  • eu  nonuyera
  • fr  nonuya
  • gn  nonuja
  • it  nonuya
  • ja  ノヌヤ語
  • nl  Nonuya
  • pt  nonuya
  • ru  Нонуя
  • zh  诺努亚语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definició
Les comunitats nonuya són grups petits i dispersos.

El grup situat al curs baix del riu Caquetá (Colòmbia) ja no parla la llengua, tot i que estan fent esforços conscients per a recuperar-la. El 1991 l'americanista Jon Landaburu va localitzar un ancià que coneixia la llengua i en va poder recollir dades.

El nom nonuya significa 'gent de l'Achiote' en la llengua veïna huitoto. Els nonuyes mateixos s'autodenominen añonotha.
noone noone

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  noni
  • ca  din sin. compl.
  • ca  noone sin. compl.
  • ca  nóóni sin. compl.
  • ca  noori sin. compl.
  • cod  nooni
  • de  Noone
  • de  Noni sin. compl.
  • de  Nooni sin. compl.
  • en  Noni
  • en  Din sin. compl.
  • en  Noone sin. compl.
  • en  Nóóni sin. compl.
  • en  Noori sin. compl.
  • es  noni
  • es  din sin. compl.
  • es  noone sin. compl.
  • es  nóóni sin. compl.
  • es  noori sin. compl.
  • eu  noni
  • eu  din sin. compl.
  • eu  noone sin. compl.
  • eu  nóóni sin. compl.
  • eu  noori sin. compl.
  • fr  noone
  • fr  noni sin. compl.
  • fr  nooni sin. compl.
  • fr  noori sin. compl.
  • gl  noni
  • gl  din sin. compl.
  • gl  noone sin. compl.
  • gl  nóóni sin. compl.
  • gl  noori sin. compl.
  • it  noni
  • it  din sin. compl.
  • it  noone sin. compl.
  • it  nóóni sin. compl.
  • it  noori sin. compl.
  • nl  Noni
  • nl  Noone sin. compl.
  • nl  Nooni sin. compl.
  • nl  Noori sin. compl.
  • pt  noni
  • pt  din sin. compl.
  • pt  noone sin. compl.
  • pt  nóóni sin. compl.
  • pt  noori sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El noni s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el ncane; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.

Els grups veïns dels nonis són els bums a l'oest, els kakes al nord, els limbums i lamnsos a l'est, i els okus al sud. Tots ells pertanyen a d'altres grups lingüístics.

Sembla que entre el noni i el ncane hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; tot i admetre que comparteixen una cultura comuna, veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper.

El mungong (o djue mungong) és una varietat lingüística parlada al poble de Mungong per 1.200-1.500 persones. Segons diuen els mungongs, eren originalment membres del grup noni quan vivien a la selva. En van sortir tots junts, alguns van anar a Din, altres a Njottin i ells van ser ubicats a la localització actual per l'Administració. Consideren que formen un mateix grup, amb uns orígens i una llengua comuna, amb els nonis i el nsaris. Algunes fonts consideren el mungong com una variant dialectal del nsari.

S'han desenvolupat diversos materials en llengua noni des de la dècada de 1990.
nóóni nóóni

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  noni
  • ca  din sin. compl.
  • ca  noone sin. compl.
  • ca  nóóni sin. compl.
  • ca  noori sin. compl.
  • cod  nooni
  • de  Noone
  • de  Noni sin. compl.
  • de  Nooni sin. compl.
  • en  Noni
  • en  Din sin. compl.
  • en  Noone sin. compl.
  • en  Nóóni sin. compl.
  • en  Noori sin. compl.
  • es  noni
  • es  din sin. compl.
  • es  noone sin. compl.
  • es  nóóni sin. compl.
  • es  noori sin. compl.
  • eu  noni
  • eu  din sin. compl.
  • eu  noone sin. compl.
  • eu  nóóni sin. compl.
  • eu  noori sin. compl.
  • fr  noone
  • fr  noni sin. compl.
  • fr  nooni sin. compl.
  • fr  noori sin. compl.
  • gl  noni
  • gl  din sin. compl.
  • gl  noone sin. compl.
  • gl  nóóni sin. compl.
  • gl  noori sin. compl.
  • it  noni
  • it  din sin. compl.
  • it  noone sin. compl.
  • it  nóóni sin. compl.
  • it  noori sin. compl.
  • nl  Noni
  • nl  Noone sin. compl.
  • nl  Nooni sin. compl.
  • nl  Noori sin. compl.
  • pt  noni
  • pt  din sin. compl.
  • pt  noone sin. compl.
  • pt  nóóni sin. compl.
  • pt  noori sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El noni s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el ncane; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.

Els grups veïns dels nonis són els bums a l'oest, els kakes al nord, els limbums i lamnsos a l'est, i els okus al sud. Tots ells pertanyen a d'altres grups lingüístics.

Sembla que entre el noni i el ncane hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; tot i admetre que comparteixen una cultura comuna, veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper.

El mungong (o djue mungong) és una varietat lingüística parlada al poble de Mungong per 1.200-1.500 persones. Segons diuen els mungongs, eren originalment membres del grup noni quan vivien a la selva. En van sortir tots junts, alguns van anar a Din, altres a Njottin i ells van ser ubicats a la localització actual per l'Administració. Consideren que formen un mateix grup, amb uns orígens i una llengua comuna, amb els nonis i el nsaris. Algunes fonts consideren el mungong com una variant dialectal del nsari.

S'han desenvolupat diversos materials en llengua noni des de la dècada de 1990.
noori noori

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  noni
  • ca  din sin. compl.
  • ca  noone sin. compl.
  • ca  nóóni sin. compl.
  • ca  noori sin. compl.
  • cod  nooni
  • de  Noone
  • de  Noni sin. compl.
  • de  Nooni sin. compl.
  • en  Noni
  • en  Din sin. compl.
  • en  Noone sin. compl.
  • en  Nóóni sin. compl.
  • en  Noori sin. compl.
  • es  noni
  • es  din sin. compl.
  • es  noone sin. compl.
  • es  nóóni sin. compl.
  • es  noori sin. compl.
  • eu  noni
  • eu  din sin. compl.
  • eu  noone sin. compl.
  • eu  nóóni sin. compl.
  • eu  noori sin. compl.
  • fr  noone
  • fr  noni sin. compl.
  • fr  nooni sin. compl.
  • fr  noori sin. compl.
  • gl  noni
  • gl  din sin. compl.
  • gl  noone sin. compl.
  • gl  nóóni sin. compl.
  • gl  noori sin. compl.
  • it  noni
  • it  din sin. compl.
  • it  noone sin. compl.
  • it  nóóni sin. compl.
  • it  noori sin. compl.
  • nl  Noni
  • nl  Noone sin. compl.
  • nl  Nooni sin. compl.
  • nl  Noori sin. compl.
  • pt  noni
  • pt  din sin. compl.
  • pt  noone sin. compl.
  • pt  nóóni sin. compl.
  • pt  noori sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El noni s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el ncane; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.

Els grups veïns dels nonis són els bums a l'oest, els kakes al nord, els limbums i lamnsos a l'est, i els okus al sud. Tots ells pertanyen a d'altres grups lingüístics.

Sembla que entre el noni i el ncane hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; tot i admetre que comparteixen una cultura comuna, veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper.

El mungong (o djue mungong) és una varietat lingüística parlada al poble de Mungong per 1.200-1.500 persones. Segons diuen els mungongs, eren originalment membres del grup noni quan vivien a la selva. En van sortir tots junts, alguns van anar a Din, altres a Njottin i ells van ser ubicats a la localització actual per l'Administració. Consideren que formen un mateix grup, amb uns orígens i una llengua comuna, amb els nonis i el nsaris. Algunes fonts consideren el mungong com una variant dialectal del nsari.

S'han desenvolupat diversos materials en llengua noni des de la dècada de 1990.
nootka nootka

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

  • ca  nootka
  • ca  nutka sin. compl.
  • ca  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • ca  nuuchahnulth sin. compl.
  • ca  taat'aaqsapa sin. compl.
  • ca  west coast sin. compl.
  • cod  nuuchahnulth
  • de  Nootka
  • de  Nuuchahnulth sin. compl.
  • en  Nootka
  • en  Nutka sin. compl.
  • en  Nuu-chah-nulth sin. compl.
  • en  Nuuchahnulth sin. compl.
  • en  Taat'aaqsapa sin. compl.
  • en  West coast sin. compl.
  • es  nootka
  • es  nutka sin. compl.
  • es  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • es  nuuchahnulth sin. compl.
  • es  taat'aaqsapa sin. compl.
  • es  west coast sin. compl.
  • eu  nootka
  • eu  nutka sin. compl.
  • eu  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • eu  nuuchahnulth sin. compl.
  • eu  taat'aaqsapa sin. compl.
  • eu  west coast sin. compl.
  • fr  nootka
  • fr  nuuchahnulth sin. compl.
  • gl  nootka
  • gl  nutka sin. compl.
  • gl  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • gl  nuuchahnulth sin. compl.
  • gl  taat'aaqsapa sin. compl.
  • gl  west coast sin. compl.
  • it  nootka
  • it  nutka sin. compl.
  • it  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • it  nuuchahnulth sin. compl.
  • it  taat'aaqsapa sin. compl.
  • it  west coast sin. compl.
  • nl  Nootka
  • nl  Nuuchahnulth sin. compl.
  • pt  nootka
  • pt  nutka sin. compl.
  • pt  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • pt  nuuchahnulth sin. compl.
  • pt  taat'aaqsapa sin. compl.
  • pt  west coast sin. compl.

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

Definició
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.

Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.

Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.

Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.

El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.

El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.

El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.
nootka meridional nootka meridional

Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà

  • ca  nitinat
  • ca  didinaht sin. compl.
  • ca  ditidat sin. compl.
  • ca  nitinaht sin. compl.
  • ca  nootka meridional sin. compl.
  • de  Nitinat
  • de  Didinaht sin. compl.
  • de  Ditidat sin. compl.
  • de  Nitinaht sin. compl.
  • de  Süd-Nootka sin. compl.
  • en  Nitinat
  • en  Didinaht sin. compl.
  • en  Ditidat sin. compl.
  • en  Nitinaht sin. compl.
  • en  Nootka meridional sin. compl.
  • es  nitinat
  • es  didinaht sin. compl.
  • es  ditidat sin. compl.
  • es  nitinaht sin. compl.
  • es  nootka meridional sin. compl.
  • eu  nitinat
  • eu  didinaht sin. compl.
  • eu  ditidat sin. compl.
  • eu  nitinaht sin. compl.
  • eu  nootka Hegoaldekoa sin. compl.
  • fr  nitinaht
  • fr  didinaht sin. compl.
  • fr  ditidat sin. compl.
  • fr  nitinat sin. compl.
  • gl  nitinat
  • gl  didinaht sin. compl.
  • gl  ditidat sin. compl.
  • gl  nitinaht sin. compl.
  • gl  nootka meridional sin. compl.
  • it  nitinat
  • it  didinaht sin. compl.
  • it  ditidat sin. compl.
  • it  nitinaht sin. compl.
  • it  nootka meridionale sin. compl.
  • nl  Nitinat
  • nl  Didinaht sin. compl.
  • nl  Ditidat sin. compl.
  • nl  Nitinaht sin. compl.
  • pt  nitinat
  • pt  didinaht sin. compl.
  • pt  ditidat sin. compl.
  • pt  nitinaht sin. compl.
  • pt  nootka meridional sin. compl.

Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà

Definició
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.

Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.

Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.

Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.

Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.