nogai
nogai
- ca nogai
- cod Ногай тили (Nogai tili)
- ar النوغانية
- cy Nogai
- de Nogaisch
- de Nogaiisch sin. compl.
- en Nogay
- es nogai
- eu nogaiera
- fr nogaï
- gn nogai
- it nogai
- ja ノガイ語
- nl Nogay
- pt nogai
- pt nogai tatar sin. compl.
- ru Ногайский язык
- zh 罗格语
- scr Alfabet ciríl·lic
Altaica > Turquesa > Comú > Nord-occidental, Àsia > Rússia
Definició
Originàriament, els nogais eren un poble nòmada de l'estepa entre el Danubi i la mar Càspia. Tenen una gran tradició guerrera. La formació de l'horda nogai (una síntesi de turcs kiptxaks i de mongols) al segle XIV n'és un dels millors exemples. La història dels nogais, plena de batalles, invasions i expulsions, explica la disgregació actual d'aquest poble en diferents assentaments aïllats entre si.
El nogai té tres blocs dialectals, resultat d'una separació geogràfica prolongada i d'influències diferents de les llengües de l'entorn:
-el nogai occidental (també anomenat nogai blanc, nogai de Kuban o aqnogai), que és el més divergent, parlat a la República dels Karatxais i dels Txerquessos,
-el nogai septentrional (també anomenat nogai negre o qaranogai), parlat al Daguestan, i
-el nogai central, parlat a Stavropol.
Els pobles habitats per nogais al Caucas estan poc modernitzats, amb males comunicacions i pocs serveis. Per això les famílies tendeixen a abandonar-los tot cercant millors condicions de vida a les ciutats, on la llengua de comunicació és el rus. A més, la separació geogràfica entre les diferents varietats de nogai també dificulta la comunicació entre els seus parlants.
Per la seva banda, els nogais de Crimea es continuen identificant com a poble diferenciat però no és clar si la llengua que parlen és un dialecte del nogai o bé si han adoptat el tàtar de Crimea. Tant els nogais de Crimea com els de la regió d'Astrakhan es troben en un procés d'assimilació lingüística.
El nogai no s'escrivia abans de la Revolució Russa (1917) i encara avui el seu ús és sobretot oral. El model de llengua estàndard es va formar en base al bloc dialectal occidental i la seva unificació encara no és completa. Aquest estàndard no és emprat per tots els parlants ni a tots els territoris. On més intensament s'utilitza és al Daguestan i a la República dels Karatxais i dels Txerquessos, on és llengua oficial. Les respectives capitals de les dues repúbliques, Makhatxkalà i Txerkesk, són els principals centres impressors de publicacions en nogai. Els nogai d'Astrakhan escriuen en llengua estàndard tàtara i alguns nogai del Daguestan ho fan en calmuc.
La llengua s'ensenya en algunes escoles de totes les divisions administratives amb població nogai, excepte a Txetxènia. També té presència a la Universitat. Actualment es publiquen alguns diaris en aquesta llengua.
La diàspora dels nogais va començar al segle XVIII, quan l'Imperi rus els va obligar a abandonar el nomadisme, i va arribar al punt àlgid el 1860, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 70% d'aquest poble va emigrar cap a l'Imperi otomà. Fruit d'aquelles migracions, actualment es troben nogais, sobretot, al Kazakhstan, Turquia i Romania.
El nogai té tres blocs dialectals, resultat d'una separació geogràfica prolongada i d'influències diferents de les llengües de l'entorn:
-el nogai occidental (també anomenat nogai blanc, nogai de Kuban o aqnogai), que és el més divergent, parlat a la República dels Karatxais i dels Txerquessos,
-el nogai septentrional (també anomenat nogai negre o qaranogai), parlat al Daguestan, i
-el nogai central, parlat a Stavropol.
Els pobles habitats per nogais al Caucas estan poc modernitzats, amb males comunicacions i pocs serveis. Per això les famílies tendeixen a abandonar-los tot cercant millors condicions de vida a les ciutats, on la llengua de comunicació és el rus. A més, la separació geogràfica entre les diferents varietats de nogai també dificulta la comunicació entre els seus parlants.
Per la seva banda, els nogais de Crimea es continuen identificant com a poble diferenciat però no és clar si la llengua que parlen és un dialecte del nogai o bé si han adoptat el tàtar de Crimea. Tant els nogais de Crimea com els de la regió d'Astrakhan es troben en un procés d'assimilació lingüística.
El nogai no s'escrivia abans de la Revolució Russa (1917) i encara avui el seu ús és sobretot oral. El model de llengua estàndard es va formar en base al bloc dialectal occidental i la seva unificació encara no és completa. Aquest estàndard no és emprat per tots els parlants ni a tots els territoris. On més intensament s'utilitza és al Daguestan i a la República dels Karatxais i dels Txerquessos, on és llengua oficial. Les respectives capitals de les dues repúbliques, Makhatxkalà i Txerkesk, són els principals centres impressors de publicacions en nogai. Els nogai d'Astrakhan escriuen en llengua estàndard tàtara i alguns nogai del Daguestan ho fan en calmuc.
La llengua s'ensenya en algunes escoles de totes les divisions administratives amb població nogai, excepte a Txetxènia. També té presència a la Universitat. Actualment es publiquen alguns diaris en aquesta llengua.
La diàspora dels nogais va començar al segle XVIII, quan l'Imperi rus els va obligar a abandonar el nomadisme, i va arribar al punt àlgid el 1860, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 70% d'aquest poble va emigrar cap a l'Imperi otomà. Fruit d'aquelles migracions, actualment es troben nogais, sobretot, al Kazakhstan, Turquia i Romania.
