muta
muta
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca meta'
- ca bameta sin. compl.
- ca chubo sin. compl.
- ca menemo-moghamo sin. compl.
- ca metta sin. compl.
- ca mitaa sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca muta sin. compl.
- de Meta'
- de Bameta sin. compl.
- de Chubo sin. compl.
- de Metta sin. compl.
- de Mitaa sin. compl.
- en Meta'
- en Bameta sin. compl.
- en Chubo sin. compl.
- en Menemo-moghamo sin. compl.
- en Metta/Mitaa sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Muta sin. compl.
- es meta'
- es bameta sin. compl.
- es chubo sin. compl.
- es menemo-moghamo sin. compl.
- es metta/Mitaa sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es muta sin. compl.
- eu meta'
- eu bameta sin. compl.
- eu chubo sin. compl.
- eu menemo-moghamo sin. compl.
- eu metta/Mitaa sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu muta sin. compl.
- fr meta'
- fr bameta sin. compl.
- fr chubo sin. compl.
- fr metta sin. compl.
- fr mitaa sin. compl.
- gl meta'
- gl bameta sin. compl.
- gl chubo sin. compl.
- gl menemo-moghamo sin. compl.
- gl metta/Mitaa sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl muta sin. compl.
- it meta'
- it bameta sin. compl.
- it chubo sin. compl.
- it menemo-moghamo sin. compl.
- it metta/Mitaa sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it muta sin. compl.
- nl Meta'
- nl Bameta sin. compl.
- nl Chubo sin. compl.
- nl Metta sin. compl.
- nl Mitaa sin. compl.
- pt meta'
- pt bameta sin. compl.
- pt chubo sin. compl.
- pt menemo-moghamo sin. compl.
- pt metta/Mitaa sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt muta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El meta' és una llengua parlada per unes 87.000 persones a l'àrea de Bamenda. Té com a grups veïns els ngies i els ngoshies, que parlen llengües del mateix grup lingüístic, el momo. Sembla que hi ha cert nivell d'intercomprensió entre les llengües d'aquests tres grups; en converses mixtes els participants poden fer servir les seves respectives llengües o bé el pidgin anglès del Camerun.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
mutú
mutú
Timote, Amèrica > Veneçuela
- ca mutús
- ca mutú sin. compl.
- ca mutu-chama sin. compl.
- ca timote sin. compl.
- ar موتوسية
- cy Mutús
- cy Mutú sin. compl.
- cy Mutu-chama sin. compl.
- cy Timote sin. compl.
- de Mutú
- de Mutu-Chama sin. compl.
- de Mutús sin. compl.
- de Timote sin. compl.
- en Mutús
- en Loco sin. compl.
- en Muku-Chama sin. compl.
- en Mutú sin. compl.
- en Timote sin. compl.
- es mutús
- es mutú sin. compl.
- es mutu-chama sin. compl.
- es timote sin. compl.
- eu mutusera
- eu mutú sin. compl.
- eu mutu-chama sin. compl.
- eu mutús sin. compl.
- eu timote sin. compl.
- fr timote
- fr mutú sin. compl.
- fr mutu-chama sin. compl.
- fr mutus sin. compl.
- gl mutús
- gl mutú sin. compl.
- gl mutu-chama sin. compl.
- gl timote sin. compl.
- it mutús
- it mutú sin. compl.
- it mutu-chama sin. compl.
- it timote sin. compl.
- ja ムトゥス語
- ja ティモテ語 sin. compl.
- nl Mutús
- nl Mutú sin. compl.
- nl Mutu-Chama sin. compl.
- nl Timote sin. compl.
- pt mutús
- pt loco sin. compl.
- pt mutú sin. compl.
- pt mutu-chama sin. compl.
- pt timote sin. compl.
- ru Мутус
- ru Тимоте sin. compl.
- zh 穆图斯语
Timote, Amèrica > Veneçuela
Definició
El mutús és l'únic integrant viu de la família timote, que incloïa llengües ja extingides com el timote i el cuica. El territori tradicional dels timotes comprenia la regió andina dels estats de Trujillo i Mérida, al sud i sud-est del llac Maracaibo.
No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
mutu-chama
mutu-chama
Timote, Amèrica > Veneçuela
- ca mutús
- ca mutú sin. compl.
- ca mutu-chama sin. compl.
- ca timote sin. compl.
- ar موتوسية
- cy Mutús
- cy Mutú sin. compl.
- cy Mutu-chama sin. compl.
- cy Timote sin. compl.
- de Mutú
- de Mutu-Chama sin. compl.
- de Mutús sin. compl.
- de Timote sin. compl.
- en Mutús
- en Loco sin. compl.
- en Muku-Chama sin. compl.
- en Mutú sin. compl.
- en Timote sin. compl.
- es mutús
- es mutú sin. compl.
- es mutu-chama sin. compl.
- es timote sin. compl.
- eu mutusera
- eu mutú sin. compl.
- eu mutu-chama sin. compl.
- eu mutús sin. compl.
- eu timote sin. compl.
- fr timote
- fr mutú sin. compl.
- fr mutu-chama sin. compl.
- fr mutus sin. compl.
- gl mutús
- gl mutú sin. compl.
- gl mutu-chama sin. compl.
- gl timote sin. compl.
- it mutús
- it mutú sin. compl.
- it mutu-chama sin. compl.
- it timote sin. compl.
- ja ムトゥス語
- ja ティモテ語 sin. compl.
- nl Mutús
- nl Mutú sin. compl.
- nl Mutu-Chama sin. compl.
- nl Timote sin. compl.
- pt mutús
- pt loco sin. compl.
- pt mutú sin. compl.
- pt mutu-chama sin. compl.
- pt timote sin. compl.
- ru Мутус
- ru Тимоте sin. compl.
- zh 穆图斯语
Timote, Amèrica > Veneçuela
Definició
El mutús és l'únic integrant viu de la família timote, que incloïa llengües ja extingides com el timote i el cuica. El territori tradicional dels timotes comprenia la regió andina dels estats de Trujillo i Mérida, al sud i sud-est del llac Maracaibo.
No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
mutús
mutús
Timote, Amèrica > Veneçuela
- ca mutús
- ca mutú sin. compl.
- ca mutu-chama sin. compl.
- ca timote sin. compl.
- ar موتوسية
- cy Mutús
- cy Mutú sin. compl.
- cy Mutu-chama sin. compl.
- cy Timote sin. compl.
- de Mutú
- de Mutu-Chama sin. compl.
- de Mutús sin. compl.
- de Timote sin. compl.
- en Mutús
- en Loco sin. compl.
- en Muku-Chama sin. compl.
- en Mutú sin. compl.
- en Timote sin. compl.
- es mutús
- es mutú sin. compl.
- es mutu-chama sin. compl.
- es timote sin. compl.
- eu mutusera
- eu mutú sin. compl.
- eu mutu-chama sin. compl.
- eu mutús sin. compl.
- eu timote sin. compl.
- fr timote
- fr mutú sin. compl.
- fr mutu-chama sin. compl.
- fr mutus sin. compl.
- gl mutús
- gl mutú sin. compl.
- gl mutu-chama sin. compl.
- gl timote sin. compl.
- it mutús
- it mutú sin. compl.
- it mutu-chama sin. compl.
- it timote sin. compl.
- ja ムトゥス語
- ja ティモテ語 sin. compl.
- nl Mutús
- nl Mutú sin. compl.
- nl Mutu-Chama sin. compl.
- nl Timote sin. compl.
- pt mutús
- pt loco sin. compl.
- pt mutú sin. compl.
- pt mutu-chama sin. compl.
- pt timote sin. compl.
- ru Мутус
- ru Тимоте sin. compl.
- zh 穆图斯语
Timote, Amèrica > Veneçuela
Definició
El mutús és l'únic integrant viu de la família timote, que incloïa llengües ja extingides com el timote i el cuica. El territori tradicional dels timotes comprenia la regió andina dels estats de Trujillo i Mérida, al sud i sud-est del llac Maracaibo.
No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
muyang
muyang
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca muyang
- ca mouyenge sin. compl.
- ca mouyengue sin. compl.
- ca muyenge sin. compl.
- ca myau sin. compl.
- ca myenge sin. compl.
- cod muyang
- de Muyang
- de Mouyenge sin. compl.
- de Mouyengue sin. compl.
- de Myenge sin. compl.
- en Muyang
- en Mouyenge sin. compl.
- en Mouyengue sin. compl.
- en Muyenge sin. compl.
- en Myau sin. compl.
- en Myenge sin. compl.
- es muyang
- es mouyenge sin. compl.
- es mouyengue sin. compl.
- es muyenge sin. compl.
- es myau sin. compl.
- es myenge sin. compl.
- eu muyang
- eu mouyenge sin. compl.
- eu mouyengue sin. compl.
- eu muyenge sin. compl.
- eu myau sin. compl.
- eu myenge sin. compl.
- fr mouyang
- fr mouyenge sin. compl.
- fr mouyengue sin. compl.
- fr muyang sin. compl.
- fr myenge sin. compl.
- gl muyang
- gl mouyenge sin. compl.
- gl mouyengue sin. compl.
- gl muyenge sin. compl.
- gl myau sin. compl.
- gl myenge sin. compl.
- it muyang
- it mouyenge sin. compl.
- it mouyengue sin. compl.
- it muyenge sin. compl.
- it myau sin. compl.
- it myenge sin. compl.
- nl Muyang
- nl Mouyenge sin. compl.
- nl Mouyengue sin. compl.
- nl Myenge sin. compl.
- pt muyang
- pt mouyenge sin. compl.
- pt mouyengue sin. compl.
- pt muyenge sin. compl.
- pt myau sin. compl.
- pt myenge sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al muyang, des del punt de vista lingüístic, són el moloko, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
muyenge
muyenge
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca muyang
- ca mouyenge sin. compl.
- ca mouyengue sin. compl.
- ca muyenge sin. compl.
- ca myau sin. compl.
- ca myenge sin. compl.
- cod muyang
- de Muyang
- de Mouyenge sin. compl.
- de Mouyengue sin. compl.
- de Myenge sin. compl.
- en Muyang
- en Mouyenge sin. compl.
- en Mouyengue sin. compl.
- en Muyenge sin. compl.
- en Myau sin. compl.
- en Myenge sin. compl.
- es muyang
- es mouyenge sin. compl.
- es mouyengue sin. compl.
- es muyenge sin. compl.
- es myau sin. compl.
- es myenge sin. compl.
- eu muyang
- eu mouyenge sin. compl.
- eu mouyengue sin. compl.
- eu muyenge sin. compl.
- eu myau sin. compl.
- eu myenge sin. compl.
- fr mouyang
- fr mouyenge sin. compl.
- fr mouyengue sin. compl.
- fr muyang sin. compl.
- fr myenge sin. compl.
- gl muyang
- gl mouyenge sin. compl.
- gl mouyengue sin. compl.
- gl muyenge sin. compl.
- gl myau sin. compl.
- gl myenge sin. compl.
- it muyang
- it mouyenge sin. compl.
- it mouyengue sin. compl.
- it muyenge sin. compl.
- it myau sin. compl.
- it myenge sin. compl.
- nl Muyang
- nl Mouyenge sin. compl.
- nl Mouyengue sin. compl.
- nl Myenge sin. compl.
- pt muyang
- pt mouyenge sin. compl.
- pt mouyengue sin. compl.
- pt muyenge sin. compl.
- pt myau sin. compl.
- pt myenge sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al muyang, des del punt de vista lingüístic, són el moloko, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
mvanip
mvanip
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca mvano
- ca magu sin. compl.
- ca mvanip sin. compl.
- ca mvanlip sin. compl.
- ca mvanon sin. compl.
- ca mvanöp sin. compl.
- de Mvano
- de Magu sin. compl.
- de Mvanip sin. compl.
- de Mvanlip sin. compl.
- de Mvanon sin. compl.
- en Mvano
- en Magu sin. compl.
- en Mvanip sin. compl.
- en Mvanlip sin. compl.
- en Mvanon sin. compl.
- en Mvanöp sin. compl.
- es mvano
- es magu sin. compl.
- es mvanip sin. compl.
- es mvanlip sin. compl.
- es mvanon sin. compl.
- es mvanöp sin. compl.
- eu mvano
- eu magu sin. compl.
- eu mvanip sin. compl.
- eu mvanlip sin. compl.
- eu mvanon sin. compl.
- eu mvanöp sin. compl.
- fr mvanip
- fr magu sin. compl.
- fr mvanlip sin. compl.
- fr mvano sin. compl.
- fr mvanon sin. compl.
- gl mvano
- gl magu sin. compl.
- gl mvanip sin. compl.
- gl mvanlip sin. compl.
- gl mvanon sin. compl.
- gl mvanöp sin. compl.
- it mvano
- it magu sin. compl.
- it mvanip sin. compl.
- it mvanlip sin. compl.
- it mvanon sin. compl.
- it mvanöp sin. compl.
- nl Mvano
- nl Magu sin. compl.
- nl Mvanip sin. compl.
- nl Mvanlip sin. compl.
- nl Mvanon sin. compl.
- pt mvano
- pt magu sin. compl.
- pt mvanip sin. compl.
- pt mvanlip sin. compl.
- pt mvanon sin. compl.
- pt mvanöp sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definició
El mvano és molt pròxim al mbongno, una llengua veïna parlada a Nigèria i al Camerun. Segons els parlants de mbongno hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües. El mvano està seriosament amenaçat.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
mvanlip
mvanlip
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca mvano
- ca magu sin. compl.
- ca mvanip sin. compl.
- ca mvanlip sin. compl.
- ca mvanon sin. compl.
- ca mvanöp sin. compl.
- de Mvano
- de Magu sin. compl.
- de Mvanip sin. compl.
- de Mvanlip sin. compl.
- de Mvanon sin. compl.
- en Mvano
- en Magu sin. compl.
- en Mvanip sin. compl.
- en Mvanlip sin. compl.
- en Mvanon sin. compl.
- en Mvanöp sin. compl.
- es mvano
- es magu sin. compl.
- es mvanip sin. compl.
- es mvanlip sin. compl.
- es mvanon sin. compl.
- es mvanöp sin. compl.
- eu mvano
- eu magu sin. compl.
- eu mvanip sin. compl.
- eu mvanlip sin. compl.
- eu mvanon sin. compl.
- eu mvanöp sin. compl.
- fr mvanip
- fr magu sin. compl.
- fr mvanlip sin. compl.
- fr mvano sin. compl.
- fr mvanon sin. compl.
- gl mvano
- gl magu sin. compl.
- gl mvanip sin. compl.
- gl mvanlip sin. compl.
- gl mvanon sin. compl.
- gl mvanöp sin. compl.
- it mvano
- it magu sin. compl.
- it mvanip sin. compl.
- it mvanlip sin. compl.
- it mvanon sin. compl.
- it mvanöp sin. compl.
- nl Mvano
- nl Magu sin. compl.
- nl Mvanip sin. compl.
- nl Mvanlip sin. compl.
- nl Mvanon sin. compl.
- pt mvano
- pt magu sin. compl.
- pt mvanip sin. compl.
- pt mvanlip sin. compl.
- pt mvanon sin. compl.
- pt mvanöp sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definició
El mvano és molt pròxim al mbongno, una llengua veïna parlada a Nigèria i al Camerun. Segons els parlants de mbongno hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües. El mvano està seriosament amenaçat.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
mvano
mvano
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca mvano
- ca magu sin. compl.
- ca mvanip sin. compl.
- ca mvanlip sin. compl.
- ca mvanon sin. compl.
- ca mvanöp sin. compl.
- de Mvano
- de Magu sin. compl.
- de Mvanip sin. compl.
- de Mvanlip sin. compl.
- de Mvanon sin. compl.
- en Mvano
- en Magu sin. compl.
- en Mvanip sin. compl.
- en Mvanlip sin. compl.
- en Mvanon sin. compl.
- en Mvanöp sin. compl.
- es mvano
- es magu sin. compl.
- es mvanip sin. compl.
- es mvanlip sin. compl.
- es mvanon sin. compl.
- es mvanöp sin. compl.
- eu mvano
- eu magu sin. compl.
- eu mvanip sin. compl.
- eu mvanlip sin. compl.
- eu mvanon sin. compl.
- eu mvanöp sin. compl.
- fr mvanip
- fr magu sin. compl.
- fr mvanlip sin. compl.
- fr mvano sin. compl.
- fr mvanon sin. compl.
- gl mvano
- gl magu sin. compl.
- gl mvanip sin. compl.
- gl mvanlip sin. compl.
- gl mvanon sin. compl.
- gl mvanöp sin. compl.
- it mvano
- it magu sin. compl.
- it mvanip sin. compl.
- it mvanlip sin. compl.
- it mvanon sin. compl.
- it mvanöp sin. compl.
- nl Mvano
- nl Magu sin. compl.
- nl Mvanip sin. compl.
- nl Mvanlip sin. compl.
- nl Mvanon sin. compl.
- pt mvano
- pt magu sin. compl.
- pt mvanip sin. compl.
- pt mvanlip sin. compl.
- pt mvanon sin. compl.
- pt mvanöp sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definició
El mvano és molt pròxim al mbongno, una llengua veïna parlada a Nigèria i al Camerun. Segons els parlants de mbongno hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües. El mvano està seriosament amenaçat.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
mvanon
mvanon
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca mvano
- ca magu sin. compl.
- ca mvanip sin. compl.
- ca mvanlip sin. compl.
- ca mvanon sin. compl.
- ca mvanöp sin. compl.
- de Mvano
- de Magu sin. compl.
- de Mvanip sin. compl.
- de Mvanlip sin. compl.
- de Mvanon sin. compl.
- en Mvano
- en Magu sin. compl.
- en Mvanip sin. compl.
- en Mvanlip sin. compl.
- en Mvanon sin. compl.
- en Mvanöp sin. compl.
- es mvano
- es magu sin. compl.
- es mvanip sin. compl.
- es mvanlip sin. compl.
- es mvanon sin. compl.
- es mvanöp sin. compl.
- eu mvano
- eu magu sin. compl.
- eu mvanip sin. compl.
- eu mvanlip sin. compl.
- eu mvanon sin. compl.
- eu mvanöp sin. compl.
- fr mvanip
- fr magu sin. compl.
- fr mvanlip sin. compl.
- fr mvano sin. compl.
- fr mvanon sin. compl.
- gl mvano
- gl magu sin. compl.
- gl mvanip sin. compl.
- gl mvanlip sin. compl.
- gl mvanon sin. compl.
- gl mvanöp sin. compl.
- it mvano
- it magu sin. compl.
- it mvanip sin. compl.
- it mvanlip sin. compl.
- it mvanon sin. compl.
- it mvanöp sin. compl.
- nl Mvano
- nl Magu sin. compl.
- nl Mvanip sin. compl.
- nl Mvanlip sin. compl.
- nl Mvanon sin. compl.
- pt mvano
- pt magu sin. compl.
- pt mvanip sin. compl.
- pt mvanlip sin. compl.
- pt mvanon sin. compl.
- pt mvanöp sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definició
El mvano és molt pròxim al mbongno, una llengua veïna parlada a Nigèria i al Camerun. Segons els parlants de mbongno hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües. El mvano està seriosament amenaçat.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
