monimbó
monimbó
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
- ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
- ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
- ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definició
Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
mono
mono
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca mono
- ca monache sin. compl.
- ca monachi sin. compl.
- cy Mono
- cy Monache sin. compl.
- cy Monachi sin. compl.
- de Mono
- de Monache sin. compl.
- de Monachi sin. compl.
- en Mono
- en Monache sin. compl.
- en Monachi sin. compl.
- es mono
- es monache sin. compl.
- es monachi sin. compl.
- eu monoera
- eu monache sin. compl.
- eu monachi sin. compl.
- eu mono sin. compl.
- eu monoera sin. compl.
- fr mono
- fr monache sin. compl.
- fr monachi sin. compl.
- gl mono
- gl monache sin. compl.
- gl monachi sin. compl.
- gn mono
- gn monache sin. compl.
- gn monachi sin. compl.
- it mono
- it monache sin. compl.
- it monachi sin. compl.
- pt mono
- pt monache sin. compl.
- pt monachi sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
El mono es parla al sud del llac Mono, als dos vessants de la Sierra Nevada, a la zona centre-oriental de Califòrnia. Al vessant oriental, s'hi parla una variant dialectal coneguda com a mono oriental o paiute d'Owens Valley; a l'altre vessant, s'hi parla el mono occidental, també anomenat mono de Northfork o monachi. Malgrat la denominació paiute, que respon a una pertinença ètnica o cultural, el paiute d'Owens Valley és una variant de la llengua mono des d'un punt de vista lingüístic.
El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
El mono i el paiute del nord formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
En l'actualitat el mono té uns 70 parlants, tots persones grans, de la variant oriental majoritàriament. Des de fa uns anys s'estan duent a terme diverses accions per intentar revitalitzar la llengua mono.
monocho
monocho
Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil
- ca maxakalí
- ca caposho sin. compl.
- ca cumanasho sin. compl.
- ca macuni sin. compl.
- ca monaxo sin. compl.
- ca monocho sin. compl.
- ar الماكساكالية
- cy Maxakalí
- cy Caposho sin. compl.
- cy Cumanasho sin. compl.
- cy Macuni sin. compl.
- cy Monaxo sin. compl.
- cy Monocho sin. compl.
- de Maxakali
- de Caposho sin. compl.
- de Cumanasho sin. compl.
- de Macuni sin. compl.
- de Maxacali sin. compl.
- de Monaxo sin. compl.
- de Monocho sin. compl.
- en Maxakalí
- en Caposho sin. compl.
- en Cumanasho sin. compl.
- en Macuni sin. compl.
- en Monaxo sin. compl.
- en Monocho sin. compl.
- es maxakalí
- es caposho sin. compl.
- es cumanasho sin. compl.
- es macuni sin. compl.
- es monaxo sin. compl.
- es monocho sin. compl.
- eu maxakaliera
- eu caposho sin. compl.
- eu cumanasho sin. compl.
- eu macuni sin. compl.
- eu monaxo sin. compl.
- eu monocho sin. compl.
- fr maxacali
- fr caposho sin. compl.
- fr cumanasho sin. compl.
- fr macuni sin. compl.
- fr monaxo sin. compl.
- fr monocho sin. compl.
- gn maxakali
- gn caposho sin. compl.
- gn cumanasho sin. compl.
- gn macuni sin. compl.
- gn monaxo sin. compl.
- gn monocho sin. compl.
- it maxakali
- it caposho sin. compl.
- it cumanasho sin. compl.
- it macuni sin. compl.
- it monaxo sin. compl.
- it monocho sin. compl.
- ja マサカリ語
- ja マクニ語 sin. compl.
- ja モナソ語 sin. compl.
- ja カポショ語 sin. compl.
- ja モノチョ語 sin. compl.
- ja クマナショ語 sin. compl.
- nl Maxakalí
- nl Caposho sin. compl.
- nl Cumanasho sin. compl.
- nl Macuni sin. compl.
- nl Monaxo sin. compl.
- nl Monocho sin. compl.
- pt maxakali
- pt caposho sin. compl.
- pt cumanasho sin. compl.
- pt macuni sin. compl.
- pt monaxo sin. compl.
- pt monocho sin. compl.
- ru Машакали
- ru Капошо sin. compl.
- ru Макони sin. compl.
- ru Макуни sin. compl.
- ru Монашо sin. compl.
- ru Моночо sin. compl.
- ru Моношо sin. compl.
- ru Куманашо sin. compl.
- ru Максакали sin. compl.
- zh 马萨卡利语
- zh 卡波肖、库马那肖、马库尼、莫那索 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maxakalí > Occidental, Amèrica > Brasil
Definició
La família maxakalí comprèn actualment només dues llengües (o potser dialectes d'una sola llengua), el maxakalí i el pataxo hãhãhãe. Alguns lingüistes proposen un parentiu remot amb la família je.
Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.
Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
Des dels primers contactes amb missioners europeus (segle XVI), els maxakalí han estat sempre un poble molt resistent a la imposició de la cultura colonial. L'any 1980 es mantenien bàsicament monolingües i el govern va iniciar una campanya d'alfabetització en portuguès amb la intenció de reduir les barreres lingüístiques i "afavorir" el desenvolupament de la tribu.
Actualment la societat maxakalí es divideix entre aquells que lluiten per la preservació de la llengua i la cultura ancestrals i aquells que prefereixen l'assimilació en la societat dominant. En els poblats més assimilats, el maxakalí continua essent la llengua d'ús quotidià. En els més conservadors, només els homes saben portuguès.
monshoro
monshoro
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca zoró
- ca cabeça seca sin. compl.
- ca majur sin. compl.
- ca monshoro sin. compl.
- ca munxar sin. compl.
- ca shoro sin. compl.
- cod pangeyen
- cod pangyjej
- ar زورو
- cy Zoró
- cy Cabeça seca sin. compl.
- cy Majur sin. compl.
- cy Monshoro sin. compl.
- cy Munxar sin. compl.
- cy Shoro sin. compl.
- de Zoró
- de Cabeça Seca sin. compl.
- de Majur sin. compl.
- de Monshoro sin. compl.
- de Munxar sin. compl.
- de Shoro sin. compl.
- de Zoro sin. compl.
- en Zoró
- en Cabeça Seca sin. compl.
- en Majur sin. compl.
- en Monshoro sin. compl.
- en Munxar sin. compl.
- en Panginey sin. compl.
- es zoró
- es cabeça seca sin. compl.
- es majur sin. compl.
- es monshoro sin. compl.
- es munxar sin. compl.
- es shoro sin. compl.
- eu zoroera
- eu cabeça seca sin. compl.
- eu majur sin. compl.
- eu monshoro sin. compl.
- eu munxar sin. compl.
- eu shoro sin. compl.
- eu zoró sin. compl.
- fr zoró
- fr cabeça seca sin. compl.
- fr majur sin. compl.
- fr monshoro sin. compl.
- fr munxar sin. compl.
- fr shoro sin. compl.
- fr zoro sin. compl.
- gl zoró
- gl cabeça seca sin. compl.
- gl majur sin. compl.
- gl monshoro sin. compl.
- gl munxar sin. compl.
- gl shoro sin. compl.
- it zoró
- it cabeça seca sin. compl.
- it majur sin. compl.
- it monshoro sin. compl.
- it munxar sin. compl.
- it shoro sin. compl.
- it zoró sin. compl.
- ja ゾロ語
- nl Zoró
- nl Cabeça Seca sin. compl.
- nl Majur sin. compl.
- nl Monshoro sin. compl.
- nl Munxar sin. compl.
- nl Shoro sin. compl.
- nl Zoró sin. compl.
- pt zoró
- pt cabeça seca sin. compl.
- pt majur sin. compl.
- pt monshoro sin. compl.
- pt munxar sin. compl.
- pt shoro sin. compl.
- pt zoró sin. compl.
- ru Соро
- ru Зоро sin. compl.
- ru Кабеса сека sin. compl.
- ru Шоро sin. compl.
- ru Мажур sin. compl.
- ru Муншар sin. compl.
- ru Моншоро sin. compl.
- zh 索路语
- zh 索路、蒙梭罗、索罗、马祖尔、蒙查尔、卡贝萨赛卡 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
montagnais
montagnais
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca chipewyà
- ca chipewyan sin. compl.
- ca dene suline sin. compl.
- ca montagnais sin. compl.
- cod dene suline
- cy Chipewyeg
- cy Chipewyan sin. compl.
- cy Dene suline sin. compl.
- cy Montagnais sin. compl.
- de Chipewyan
- de Dene Suline sin. compl.
- de Montagnais sin. compl.
- en Chipewyan
- en Dene sin. compl.
- en Dene Soun'liné sin. compl.
- en Dene Suliné sin. compl.
- en Dëne Suliné sin. compl.
- en Dëne Súline sin. compl.
- en Montagnais sin. compl.
- es montañés
- es chipewyan sin. compl.
- es dene suline sin. compl.
- es montagnais sin. compl.
- eu chipewyera
- eu chipewyan sin. compl.
- eu dene suline sin. compl.
- eu montagnais sin. compl.
- fr chipewyan
- fr dene suline sin. compl.
- fr montagnais sin. compl.
- gl chipewyano
- gl chipewyan sin. compl.
- gl dene suline sin. compl.
- gl montagnais sin. compl.
- gn chipewya
- gn chipewyan sin. compl.
- gn dene suline sin. compl.
- gn montagnais sin. compl.
- it chipewyan
- it dene suline sin. compl.
- it dënesųlinè sin. compl.
- it denèsolinè sin. compl.
- it montagnais sin. compl.
- pt chipewyano
- pt chipewyan sin. compl.
- pt dene suline sin. compl.
- pt montagnais sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari dene
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
montero
montero
Aïllada, Amèrica > Veneçuela
- ca jodi
- ca chicano sin. compl.
- ca montero sin. compl.
- ca orechicano sin. compl.
- ca shikana sin. compl.
- ca waruwaru sin. compl.
- ca yuana sin. compl.
- cod ho (hu)
- cod hoti (tahutit)
- cod jo (ju)
- cod joti (tajutit)
- ar هوتية
- cy Jodi
- cy Chicano sin. compl.
- cy Montero sin. compl.
- cy Orechicano sin. compl.
- cy Shikana sin. compl.
- cy Waruwaru sin. compl.
- cy Yuana sin. compl.
- de Joti
- de Chicano sin. compl.
- de Hoti sin. compl.
- de Waruwaru sin. compl.
- de Yoana sin. compl.
- de Yuwana sin. compl.
- en Jodi
- en Chicano sin. compl.
- en Montero sin. compl.
- en Orechicano sin. compl.
- en Shikana sin. compl.
- en Waruwaru sin. compl.
- en Yuana sin. compl.
- es jodi
- es chicano sin. compl.
- es montero sin. compl.
- es orechicano sin. compl.
- es shikana sin. compl.
- es waruwaru sin. compl.
- es yuana sin. compl.
- eu hotiera
- eu chicano sin. compl.
- eu jodi sin. compl.
- eu montero sin. compl.
- eu orechicano sin. compl.
- eu shikana sin. compl.
- eu waruwaru sin. compl.
- eu yuana sin. compl.
- fr hoti
- fr chicano sin. compl.
- fr orechicano sin. compl.
- fr shikana sin. compl.
- fr waruwaru sin. compl.
- fr yuana sin. compl.
- fr yuwana sin. compl.
- gl jodi
- gl chicano sin. compl.
- gl montero sin. compl.
- gl orechicano sin. compl.
- gl shikana sin. compl.
- gl waruwaru sin. compl.
- gl yuana sin. compl.
- gn jodi
- gn chikano sin. compl.
- gn montero sin. compl.
- gn orechikano sin. compl.
- gn shikana sin. compl.
- gn waruwaru sin. compl.
- gn yuana sin. compl.
- it jodi
- it chicano sin. compl.
- it montero sin. compl.
- it orechicano sin. compl.
- it shikana sin. compl.
- it waruwaru sin. compl.
- it yuana sin. compl.
- ja ホティ語
- ja オレチカノ語、チカノ語、シカナ語、モンテロ語、ワルワル語、ユアナ語 sin. compl.
- nl Jodi
- nl Chicano sin. compl.
- nl Montero sin. compl.
- nl Orechicano sin. compl.
- nl Shikana sin. compl.
- nl Waruwaru sin. compl.
- nl Yuana sin. compl.
- pt jodi
- pt chicano sin. compl.
- pt montero sin. compl.
- pt orechicano sin. compl.
- pt shikana sin. compl.
- pt waruwaru sin. compl.
- pt yuana sin. compl.
- ru Ходи
- ru Оти sin. compl.
- ru Хоты sin. compl.
- ru Хоти sin. compl.
- ru Юана sin. compl.
- ru Чикано sin. compl.
- ru Шикана sin. compl.
- ru Монтеро sin. compl.
- ru Варувару sin. compl.
- ru Оречикано sin. compl.
- sw Jodi
- sw Chicano sin. compl.
- sw Montero sin. compl.
- sw Orechicano sin. compl.
- sw Shikana sin. compl.
- sw Waruwaru sin. compl.
- sw Yuana sin. compl.
- tmh Tajudit
- zh 卓迪
- zh 什卡纳 sin. compl.
- zh 其卡诺 sin. compl.
- zh 尤阿纳 sin. compl.
- zh 蒙特罗 sin. compl.
- zh 瓦鲁瓦鲁 sin. compl.
- zh 欧来其卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Veneçuela
Definició
Tot i que s'hi havia fet alguna referència anteriorment, els jodi van ser contactats el 1961. Actualment continuen força aïllats del món occidental. Els jodi del nord mantenen relacions amb els panare del riu Kaima; els del sud viuen a la zona del riu Iguana.
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
moore
moore
Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo
- ca moore
- ca mooré sin. compl.
- ca more sin. compl.
- ca moshe sin. compl.
- ca mossi sin. compl.
- cod mòoré
- ar مورية
- cy Moore
- cy Mooré sin. compl.
- cy More sin. compl.
- cy Moshe sin. compl.
- cy Mossi sin. compl.
- de Moore
- de Mole sin. compl.
- de Mooré sin. compl.
- de Moose sin. compl.
- de More sin. compl.
- de Moré sin. compl.
- de Moshi sin. compl.
- de Mossi sin. compl.
- en Moore
- en Mooré sin. compl.
- en Mòoré sin. compl.
- en More sin. compl.
- en Moré sin. compl.
- en Moshe sin. compl.
- en Moshi sin. compl.
- en Mossi sin. compl.
- es more
- es moore sin. compl.
- es mooré sin. compl.
- es moshe sin. compl.
- es mosi sin. compl.
- eu mosiera
- eu mooré sin. compl.
- eu more sin. compl.
- eu moshe sin. compl.
- eu mossi sin. compl.
- fr mooré
- fr moore sin. compl.
- fr more sin. compl.
- fr moshe sin. compl.
- fr mossi sin. compl.
- gl moore
- gl mooré sin. compl.
- gl more sin. compl.
- gl moshe sin. compl.
- gl mossi sin. compl.
- gn móre
- gn mooré sin. compl.
- gn more sin. compl.
- gn moshe sin. compl.
- gn mossi sin. compl.
- it more
- it moore sin. compl.
- it mooré sin. compl.
- it moshe sin. compl.
- it mossi sin. compl.
- ja モシ語
- ja モレ語 sin. compl.
- nl Moore
- nl Mooré sin. compl.
- nl More sin. compl.
- nl Moshe sin. compl.
- nl Mossi sin. compl.
- pt moore
- pt mooré sin. compl.
- pt more sin. compl.
- pt moshe sin. compl.
- pt mossi sin. compl.
- ru Мооре
- ru Море sin. compl.
- ru Моси sin. compl.
- ru Моши sin. compl.
- ru Мосси sin. compl.
- zh 莫雷语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo
Definició
El moore és la llengua dels mossis (en singular moaaga), el poble més nombrós de Burkina Fasso (més del 40% de la població). A més dels 5.300.000 mossis que parlen moore, molts altres ciutadans del país el parlen com a segona llengua. Els mossis que viatgen fora del seu territori lingüístic solen emprar el mandinga diula com a segona llengua. Hi ha, a més, comunitats lingüístiques reduïdes (uns 50.000 individus en total, aproximadament) escampades pels estats veïns (Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo).
El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.
Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.
Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
moosehide
moosehide
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca han
- ca dawson sin. compl.
- ca hän sin. compl.
- ca han-kutchin sin. compl.
- ca moosehide sin. compl.
- cy Han
- cy Dawson sin. compl.
- cy Hän sin. compl.
- cy Han-kutchin sin. compl.
- cy Moosehide sin. compl.
- de Han
- de Dawson sin. compl.
- de Hän sin. compl.
- de Han-Kutchin sin. compl.
- de Moosehide sin. compl.
- en Han
- en Dawson sin. compl.
- en Hän sin. compl.
- en Han-Kutchin sin. compl.
- en Hankutchin sin. compl.
- en Moosehide sin. compl.
- es haní
- es dawson sin. compl.
- es han sin. compl.
- es hän sin. compl.
- es han-kutchin sin. compl.
- es moosehide sin. compl.
- eu han
- eu dawson sin. compl.
- eu hän sin. compl.
- eu han-kutchin sin. compl.
- eu moosehide sin. compl.
- fr han
- fr dawson sin. compl.
- fr gens du fou sin. compl.
- fr hän sin. compl.
- fr han gwich-in sin. compl.
- fr han-kootchin sin. compl.
- fr hankutchin sin. compl.
- fr moosehide sin. compl.
- gl han
- gl dawson sin. compl.
- gl hän sin. compl.
- gl han-kutchin sin. compl.
- gl moosehide sin. compl.
- gn han
- gn dawson sin. compl.
- gn hän sin. compl.
- gn han-kutchin sin. compl.
- gn moosehide sin. compl.
- it han
- it dawson sin. compl.
- it hän sin. compl.
- it han-kutchin sin. compl.
- it moosehide sin. compl.
- pt han
- pt dawson sin. compl.
- pt hän sin. compl.
- pt han-kutchin sin. compl.
- pt moosehide sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, llengua que fins llavors no es coneixia i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit. Per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els escassos parlants de han són adults grans, per la qual cosa la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els escassos parlants de han són adults grans, per la qual cosa la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
mopan
mopan
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala
- ca mopan
- ca maya mopán sin. compl.
- ca mopane sin. compl.
- cy Mopan
- cy Maya mopán sin. compl.
- cy Mopane sin. compl.
- de Mopan
- de Mopan Maya sin. compl.
- de Mopane sin. compl.
- en Mopan
- en Maya Mopán sin. compl.
- en Mopán sin. compl.
- en Mopán Maya sin. compl.
- en Mopane sin. compl.
- es mopán
- es maya mopán sin. compl.
- es mopane sin. compl.
- eu mopanera
- eu maya mopan sin. compl.
- eu mopan sin. compl.
- eu mopane sin. compl.
- eu mopanera sin. compl.
- fr mopan
- fr maya mopan sin. compl.
- fr mopane sin. compl.
- gl mopán
- gl maia mopán sin. compl.
- gl mopane sin. compl.
- gn mopan
- gn mája mopan sin. compl.
- gn mopane sin. compl.
- it mopan
- it maya mopan sin. compl.
- it mopane sin. compl.
- pt mopan
- pt maya mopán sin. compl.
- pt mopane sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala
Definició
La llengua mopan es parla a diverses localitats del departament guatemalenc d'El Petén, les quals conformen dues petites illes dins el territori lingüístic del k'ekchi'. Aquest grup etnolingüístic es denomina mopan a partir del riu Mopan.
No hi ha dades sobre la vitalitat del mopan a Belize. Pel que fa a Guatemala, el mopan es considera greument amenaçat.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
No hi ha dades sobre la vitalitat del mopan a Belize. Pel que fa a Guatemala, el mopan es considera greument amenaçat.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
mopane
mopane
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala
- ca mopan
- ca maya mopán sin. compl.
- ca mopane sin. compl.
- cy Mopan
- cy Maya mopán sin. compl.
- cy Mopane sin. compl.
- de Mopan
- de Mopan Maya sin. compl.
- de Mopane sin. compl.
- en Mopan
- en Maya Mopán sin. compl.
- en Mopán sin. compl.
- en Mopán Maya sin. compl.
- en Mopane sin. compl.
- es mopán
- es maya mopán sin. compl.
- es mopane sin. compl.
- eu mopanera
- eu maya mopan sin. compl.
- eu mopan sin. compl.
- eu mopane sin. compl.
- eu mopanera sin. compl.
- fr mopan
- fr maya mopan sin. compl.
- fr mopane sin. compl.
- gl mopán
- gl maia mopán sin. compl.
- gl mopane sin. compl.
- gn mopan
- gn mája mopan sin. compl.
- gn mopane sin. compl.
- it mopan
- it maya mopan sin. compl.
- it mopane sin. compl.
- pt mopan
- pt maya mopán sin. compl.
- pt mopane sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala
Definició
La llengua mopan es parla a diverses localitats del departament guatemalenc d'El Petén, les quals conformen dues petites illes dins el territori lingüístic del k'ekchi'. Aquest grup etnolingüístic es denomina mopan a partir del riu Mopan.
No hi ha dades sobre la vitalitat del mopan a Belize. Pel que fa a Guatemala, el mopan es considera greument amenaçat.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
No hi ha dades sobre la vitalitat del mopan a Belize. Pel que fa a Guatemala, el mopan es considera greument amenaçat.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
