munsee
munsee
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
- ca munsi
- ca delaware sin. compl.
- ca munsee sin. compl.
- cy Munsi
- cy Delaware sin. compl.
- cy Munsee sin. compl.
- de Munsee
- de Munsee-Delaware sin. compl.
- en Munsee
- en Delaware sin. compl.
- en Munsee Delaware sin. compl.
- en Munsi sin. compl.
- en Ontario Delaware sin. compl.
- es munsí
- es delaware sin. compl.
- es munsee sin. compl.
- eu munsiera
- eu delaware sin. compl.
- eu munsee sin. compl.
- eu munsi sin. compl.
- eu munsiera sin. compl.
- fr munsee
- fr delaware sin. compl.
- fr delaware de l'ontario sin. compl.
- fr munsi sin. compl.
- gl munsi
- gl delaware sin. compl.
- gl munsee sin. compl.
- gn munsi
- gn delaware sin. compl.
- gn munsee sin. compl.
- it munsee
- it delaware sin. compl.
- pt munsi
- pt delaware sin. compl.
- pt munsee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
Sembla que, en el moment del contacte amb els europeus, els munsis habitaven a l'oest de Long Island, a la vall del Hudson (al sud-est de Nova York) i a la vall del Delaware (al nord de Nova Jersey). Durant el segle XIX, vivien confinats a les reserves de Moraviantown, de Munceytown i de Six Nations (a Ontario).
El munsi i l'unami formen un petit grup lingüístic que s'anomena delaware. La llengua munsee estava formada per dos dialectes: el munsee i el wappinger.
Actualment hi ha intents de revitalització de la llengua que volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
Sembla que, en el moment del contacte amb els europeus, els munsis habitaven a l'oest de Long Island, a la vall del Hudson (al sud-est de Nova York) i a la vall del Delaware (al nord de Nova Jersey). Durant el segle XIX, vivien confinats a les reserves de Moraviantown, de Munceytown i de Six Nations (a Ontario).
El munsi i l'unami formen un petit grup lingüístic que s'anomena delaware. La llengua munsee estava formada per dos dialectes: el munsee i el wappinger.
Actualment hi ha intents de revitalització de la llengua que volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
munshi
munshi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca tiv
- ca munshi sin. compl.
- de Tiv
- en Tiv
- en Munshi sin. compl.
- es tiv
- es munshi sin. compl.
- eu tiv
- eu munshi sin. compl.
- fr tiv
- fr munshi sin. compl.
- gl tiv
- gl munshi sin. compl.
- it tiv
- it munshi sin. compl.
- nl Tiv
- nl Munshi sin. compl.
- pt tiv
- pt munshi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El tiv és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda nigeriana; d'altres inclouen també una petita zona del Camerun. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre Nigèria, on hi hauria més de dos milions de parlants; tan sols n'hi hauria uns quants al Camerun.
El grup tivoide, al qual pertany el tiv, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el tiv formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El tiv ha estat, tanmateix, la llengua del grup que ha rebut major atenció. Ha estat subjecte de debat, ja que és una de les poques llengües nigerocongoleses que presenten alhora prefixos i sufixos. També s'han fet estudis sobre la seva expansió, probablement esdevinguda al segle XVIII.
A Nigèria, el tiv és emprat com a llengua regional a la zona i té certa presència a l'educació primària. Hi ha una proposta d'ortografia, que està sent revisada per una comissió governamental. Malgrat tot, la llengua tiv es considera amenaçada.
El grup tivoide, al qual pertany el tiv, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el tiv formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El tiv ha estat, tanmateix, la llengua del grup que ha rebut major atenció. Ha estat subjecte de debat, ja que és una de les poques llengües nigerocongoleses que presenten alhora prefixos i sufixos. També s'han fet estudis sobre la seva expansió, probablement esdevinguda al segle XVIII.
A Nigèria, el tiv és emprat com a llengua regional a la zona i té certa presència a l'educació primària. Hi ha una proposta d'ortografia, que està sent revisada per una comissió governamental. Malgrat tot, la llengua tiv es considera amenaçada.
munsi
munsi
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
- ca munsi
- ca delaware sin. compl.
- ca munsee sin. compl.
- cy Munsi
- cy Delaware sin. compl.
- cy Munsee sin. compl.
- de Munsee
- de Munsee-Delaware sin. compl.
- en Munsee
- en Delaware sin. compl.
- en Munsee Delaware sin. compl.
- en Munsi sin. compl.
- en Ontario Delaware sin. compl.
- es munsí
- es delaware sin. compl.
- es munsee sin. compl.
- eu munsiera
- eu delaware sin. compl.
- eu munsee sin. compl.
- eu munsi sin. compl.
- eu munsiera sin. compl.
- fr munsee
- fr delaware sin. compl.
- fr delaware de l'ontario sin. compl.
- fr munsi sin. compl.
- gl munsi
- gl delaware sin. compl.
- gl munsee sin. compl.
- gn munsi
- gn delaware sin. compl.
- gn munsee sin. compl.
- it munsee
- it delaware sin. compl.
- pt munsi
- pt delaware sin. compl.
- pt munsee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
Sembla que, en el moment del contacte amb els europeus, els munsis habitaven a l'oest de Long Island, a la vall del Hudson (al sud-est de Nova York) i a la vall del Delaware (al nord de Nova Jersey). Durant el segle XIX, vivien confinats a les reserves de Moraviantown, de Munceytown i de Six Nations (a Ontario).
El munsi i l'unami formen un petit grup lingüístic que s'anomena delaware. La llengua munsee estava formada per dos dialectes: el munsee i el wappinger.
Actualment hi ha intents de revitalització de la llengua que volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
Sembla que, en el moment del contacte amb els europeus, els munsis habitaven a l'oest de Long Island, a la vall del Hudson (al sud-est de Nova York) i a la vall del Delaware (al nord de Nova Jersey). Durant el segle XIX, vivien confinats a les reserves de Moraviantown, de Munceytown i de Six Nations (a Ontario).
El munsi i l'unami formen un petit grup lingüístic que s'anomena delaware. La llengua munsee estava formada per dos dialectes: el munsee i el wappinger.
Actualment hi ha intents de revitalització de la llengua que volen unificar l'unami i el munsi per tal de tenir una comunitat més gran i augmentar, així, les possibilitats d'èxit del procés de revitalització.
munxar
munxar
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca zoró
- ca cabeça seca sin. compl.
- ca majur sin. compl.
- ca monshoro sin. compl.
- ca munxar sin. compl.
- ca shoro sin. compl.
- cod pangeyen
- cod pangyjej
- ar زورو
- cy Zoró
- cy Cabeça seca sin. compl.
- cy Majur sin. compl.
- cy Monshoro sin. compl.
- cy Munxar sin. compl.
- cy Shoro sin. compl.
- de Zoró
- de Cabeça Seca sin. compl.
- de Majur sin. compl.
- de Monshoro sin. compl.
- de Munxar sin. compl.
- de Shoro sin. compl.
- de Zoro sin. compl.
- en Zoró
- en Cabeça Seca sin. compl.
- en Majur sin. compl.
- en Monshoro sin. compl.
- en Munxar sin. compl.
- en Panginey sin. compl.
- es zoró
- es cabeça seca sin. compl.
- es majur sin. compl.
- es monshoro sin. compl.
- es munxar sin. compl.
- es shoro sin. compl.
- eu zoroera
- eu cabeça seca sin. compl.
- eu majur sin. compl.
- eu monshoro sin. compl.
- eu munxar sin. compl.
- eu shoro sin. compl.
- eu zoró sin. compl.
- fr zoró
- fr cabeça seca sin. compl.
- fr majur sin. compl.
- fr monshoro sin. compl.
- fr munxar sin. compl.
- fr shoro sin. compl.
- fr zoro sin. compl.
- gl zoró
- gl cabeça seca sin. compl.
- gl majur sin. compl.
- gl monshoro sin. compl.
- gl munxar sin. compl.
- gl shoro sin. compl.
- it zoró
- it cabeça seca sin. compl.
- it majur sin. compl.
- it monshoro sin. compl.
- it munxar sin. compl.
- it shoro sin. compl.
- it zoró sin. compl.
- ja ゾロ語
- nl Zoró
- nl Cabeça Seca sin. compl.
- nl Majur sin. compl.
- nl Monshoro sin. compl.
- nl Munxar sin. compl.
- nl Shoro sin. compl.
- nl Zoró sin. compl.
- pt zoró
- pt cabeça seca sin. compl.
- pt majur sin. compl.
- pt monshoro sin. compl.
- pt munxar sin. compl.
- pt shoro sin. compl.
- pt zoró sin. compl.
- ru Соро
- ru Зоро sin. compl.
- ru Кабеса сека sin. compl.
- ru Шоро sin. compl.
- ru Мажур sin. compl.
- ru Муншар sin. compl.
- ru Моншоро sin. compl.
- zh 索路语
- zh 索路、蒙梭罗、索罗、马祖尔、蒙查尔、卡贝萨赛卡 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
mura
mura
Mura, Amèrica > Brasil
- ca mura
- cod bucwaray
- cod buhura
- cod buhuran
- ar مورية
- cy Mura
- de Mura
- en Mura
- es mura
- eu murera
- fr mura
- gl mura
- gn mura
- it mura
- ja ムーラ語
- nl Mura
- pt mura
- ru Мура
- sw Mura
- tmh Tamurat
- zh 穆拉
Mura, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors inclouen quatre llengües dins la família mura: mura, pirahã, bohurà i yahahí (les dues darreres sembla que estan extingides). D'altres parlen de la família mura-pirahã, composta únicament per aquestes dues llengües o varietats d'una mateixa llengua.
Algunes fonts afirmen que els mures eren originaris dels Andes, al Perú, i que van viatjar Amazones avall fugint potser del inques, potser dels espanyols. Van tenir una forta expansió als segles XVII i XVIII. Eren un grup amb fama de ferotge que terroritzava altres ètnies veïnes i també els colons portuguesos, amb els quals van signar un tractat de pau el 1784.
Algunes fonts afirmen que els mures eren originaris dels Andes, al Perú, i que van viatjar Amazones avall fugint potser del inques, potser dels espanyols. Van tenir una forta expansió als segles XVII i XVIII. Eren un grup amb fama de ferotge que terroritzava altres ètnies veïnes i també els colons portuguesos, amb els quals van signar un tractat de pau el 1784.
murai
murai
Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca huitoto murui
- ca bue sin. compl.
- ca murai sin. compl.
- ca murui sin. compl.
- cod murui
- ar هويتوتو مورواي
- cy Huitoto murui
- cy Bue sin. compl.
- cy Murai sin. compl.
- cy Murui sin. compl.
- de Huitoto Murui
- de Bue sin. compl.
- de Murai sin. compl.
- de Murui sin. compl.
- en Murui Witoto
- en Bue sin. compl.
- en Murai sin. compl.
- en Murui sin. compl.
- en Murui Huitoto sin. compl.
- es huitoto murui
- es bue sin. compl.
- es murai sin. compl.
- es murui sin. compl.
- eu murui huitotera
- eu bue sin. compl.
- eu murai sin. compl.
- eu murui sin. compl.
- fr huitoto murui
- fr bue sin. compl.
- fr murai sin. compl.
- fr murui sin. compl.
- gn huitoto murui
- gn bue sin. compl.
- gn murai sin. compl.
- gn murui sin. compl.
- it huitoto murui
- it bue sin. compl.
- it murai sin. compl.
- it murui sin. compl.
- ja ウィトト・ ムルイ語
- ja ムライ語、ブエ語 sin. compl.
- nl Huitoto Murui
- nl Bue sin. compl.
- nl Murai sin. compl.
- nl Murui sin. compl.
- pt huitoto murui
- pt bue sin. compl.
- pt murai sin. compl.
- pt murui sin. compl.
- ru Уитото-муруи
- ru Буэ sin. compl.
- ru Буи sin. compl.
- ru Мураи sin. compl.
- zh 胡伊托托－穆鲁伊语
- zh 布艾 sin. compl.
- zh 穆拉伊 sin. compl.
- zh 穆鲁伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Els huitoto muinane, huitoto murui i huitoto meneca del Perú viuen integrats en una sola comunitat. Gràcies a la convivència, els huitoto murui entenen la llengua huitoto muinane. És possible que al Brasil ja no hi quedin parlants.
Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.
Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.
Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.
Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.
Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
murato
murato
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca candoshi-shapra
- ca candoshi sin. compl.
- ca candoxi sin. compl.
- ca kandoshi sin. compl.
- ca murato sin. compl.
- cod candoshi-shapra
- ar كاندوشي - شابارية
- cy Candoshi-shapra
- cy Candoshi sin. compl.
- cy Candoxi sin. compl.
- cy Kandoshi sin. compl.
- de Candoshi-Shapra
- de Candoshi sin. compl.
- de Candoxi sin. compl.
- de Kandoshi sin. compl.
- de Murato sin. compl.
- en Candoshi-Shapra
- en Candoshi sin. compl.
- en Candoxi sin. compl.
- en Kandoshi sin. compl.
- en Murato sin. compl.
- es candoshi-shapra
- es candoshi sin. compl.
- es candoxi sin. compl.
- es kandoshi sin. compl.
- es murato sin. compl.
- eu candoshi-shapra
- eu candoshi sin. compl.
- eu candoxi sin. compl.
- eu kandoshi sin. compl.
- eu murato sin. compl.
- fr candoshi-shapra
- fr candoshi sin. compl.
- fr candoxi sin. compl.
- fr kandoshi sin. compl.
- fr murato sin. compl.
- gn kandoshi-shapra
- gn candoshi sin. compl.
- gn candoxi sin. compl.
- gn kandoshi sin. compl.
- gn murato sin. compl.
- it candoshi-shapra
- it candoshi sin. compl.
- it candoxi sin. compl.
- it kandoshi sin. compl.
- it murato sin. compl.
- ja カンドシ語
- ja ムラト語 sin. compl.
- ja カンドシ・シャプラ語 sin. compl.
- nl Candoshi-Shapra
- nl Candoshi sin. compl.
- nl Candoxi sin. compl.
- nl Kandoshi sin. compl.
- nl Murato sin. compl.
- pt candoshi-shapra
- pt candoshi sin. compl.
- pt candoxi sin. compl.
- pt kandoshi sin. compl.
- pt murato sin. compl.
- ru Кандоши-шапра
- ru Мурато sin. compl.
- ru Кандоши sin. compl.
- zh 坎多西－沙普拉语
- zh 坎多西 sin. compl.
- zh 坎都西 sin. compl.
- zh 康多西 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
El candoshi no ha estat classificat dins de cap família lingüística. Les comparacions més rigoroses l'emparentarien amb la família jívaro. Geogràficament és veïna de l'achuar i l'aguaruna (jívaro), i de l'urarina (aïllada).
Els candoshis se'ls coneix des del segle XVIII, però van tenir escassa relació amb els missioners europeus. Originalment estaven situats més cap a la frontera equatoriana, però els achuar els van empènyer cap al sud a final del segle XIX. Durant l'època d'explotació del cautxú, no van permetre mai l'entrada de treballadors blancs al seu territori i feien ells mateixos l'extracció de la resina. Tot i així, van patir epidèmies greus.
La comunitat compta amb diverses escoles primàries i secundàries on la llengua principal és el castellà. Hi ha nivells molt alts d'analfabetisme i molts joves que no segueixen l'educació secundària.
Els candoshis se'ls coneix des del segle XVIII, però van tenir escassa relació amb els missioners europeus. Originalment estaven situats més cap a la frontera equatoriana, però els achuar els van empènyer cap al sud a final del segle XIX. Durant l'època d'explotació del cautxú, no van permetre mai l'entrada de treballadors blancs al seu territori i feien ells mateixos l'extracció de la resina. Tot i així, van patir epidèmies greus.
La comunitat compta amb diverses escoles primàries i secundàries on la llengua principal és el castellà. Hi ha nivells molt alts d'analfabetisme i molts joves que no segueixen l'educació secundària.
murire
murire
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca bocotà
- ca bocotà de chiriquí sin. compl.
- ca bogotà sin. compl.
- ca bokotà sin. compl.
- ca buglere sin. compl.
- ca guaymí sabanero sin. compl.
- ca murire sin. compl.
- ca sabanero sin. compl.
- cod buglé
- ar بوكوتا
- cy Bocotá
- cy Bocotá de chiriquí sin. compl.
- cy Bogotá sin. compl.
- cy Bokotá sin. compl.
- cy Buglere sin. compl.
- cy Guaymí sabanero sin. compl.
- cy Murire sin. compl.
- cy Sabanero sin. compl.
- de Bocota
- de Bocota de Chiriquí sin. compl.
- de Bogota sin. compl.
- de Bokota sin. compl.
- de Buglere sin. compl.
- de Guaymí Sabanero sin. compl.
- de Murire sin. compl.
- en Bocota
- en Bocota de Chiriqui sin. compl.
- en Bogota sin. compl.
- en Bokota sin. compl.
- en Buglere sin. compl.
- en Guaymí Sabanero sin. compl.
- en Murire sin. compl.
- en Sabanero sin. compl.
- en Veraguas Sabanero sin. compl.
- es bocotá
- es bocotá de chiriquí sin. compl.
- es bogiotá sin. compl.
- es bokotá sin. compl.
- es buglere sin. compl.
- es guaimí sabanero sin. compl.
- es murire sin. compl.
- es sabanero sin. compl.
- eu bocotera
- eu bogota sin. compl.
- eu bokota sin. compl.
- eu buglere sin. compl.
- eu buglerera sin. compl.
- eu chiriquiko bocotera sin. compl.
- eu murire sin. compl.
- eu sabanero sin. compl.
- eu sabanero guaymiera sin. compl.
- fr bogota
- fr bocota sin. compl.
- fr bocota de chiriqui sin. compl.
- fr bokota sin. compl.
- fr buglere sin. compl.
- fr guaimi sabanero sin. compl.
- fr murire sin. compl.
- fr sabanero sin. compl.
- gn vokota
- gn guaymi savanéro sin. compl.
- gn murire sin. compl.
- gn savanéro sin. compl.
- gn vogota sin. compl.
- gn vokota chiriki-gua sin. compl.
- it bocotà
- it bocotà de chiriquí sin. compl.
- it bogotà sin. compl.
- it bokotà sin. compl.
- it buglere sin. compl.
- it guaymí sabanero sin. compl.
- it murire sin. compl.
- it sabanero sin. compl.
- ja ボコタ語
- ja ボゴタ語 sin. compl.
- ja ムリレ語 sin. compl.
- ja グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
- ja サバネロ語 sin. compl.
- ja ブグレレ語 sin. compl.
- ja チリｷのボコタ語 sin. compl.
- nl Bocotá
- nl Bocotá de Chiriquí sin. compl.
- nl Bogotá sin. compl.
- nl Bokotá sin. compl.
- nl Buglere sin. compl.
- nl Guaymí Sabanero sin. compl.
- nl Murire sin. compl.
- nl Sabanero sin. compl.
- pt bocotá
- pt bocotá de chiriquí sin. compl.
- pt bogotá sin. compl.
- pt bokotá sin. compl.
- pt buglere sin. compl.
- pt guaymí sabanero sin. compl.
- pt murire sin. compl.
- pt sabanero sin. compl.
- ru Бокота
- ru Бугле sin. compl.
- ru Богота sin. compl.
- ru Мурире sin. compl.
- ru Буглере sin. compl.
- ru Верагуас сабанеро sin. compl.
- ru Сабанеро sin. compl.
- ru Бокота-де-чирики sin. compl.
- ru Гуайми сабанерo sin. compl.
- zh 波克塔语
- zh 波克达语 sin. compl.
- zh 波哥大语 sin. compl.
- zh 穆利热语 sin. compl.
- zh 布格勒热语 sin. compl.
- zh 萨巴内罗语 sin. compl.
- zh 萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
- zh 波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
- scr Alfabet de creació independent
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.
El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.
Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.
Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.
Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.
Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
murui
murui
Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca huitoto murui
- ca bue sin. compl.
- ca murai sin. compl.
- ca murui sin. compl.
- cod murui
- ar هويتوتو مورواي
- cy Huitoto murui
- cy Bue sin. compl.
- cy Murai sin. compl.
- cy Murui sin. compl.
- de Huitoto Murui
- de Bue sin. compl.
- de Murai sin. compl.
- de Murui sin. compl.
- en Murui Witoto
- en Bue sin. compl.
- en Murai sin. compl.
- en Murui sin. compl.
- en Murui Huitoto sin. compl.
- es huitoto murui
- es bue sin. compl.
- es murai sin. compl.
- es murui sin. compl.
- eu murui huitotera
- eu bue sin. compl.
- eu murai sin. compl.
- eu murui sin. compl.
- fr huitoto murui
- fr bue sin. compl.
- fr murai sin. compl.
- fr murui sin. compl.
- gn huitoto murui
- gn bue sin. compl.
- gn murai sin. compl.
- gn murui sin. compl.
- it huitoto murui
- it bue sin. compl.
- it murai sin. compl.
- it murui sin. compl.
- ja ウィトト・ ムルイ語
- ja ムライ語、ブエ語 sin. compl.
- nl Huitoto Murui
- nl Bue sin. compl.
- nl Murai sin. compl.
- nl Murui sin. compl.
- pt huitoto murui
- pt bue sin. compl.
- pt murai sin. compl.
- pt murui sin. compl.
- ru Уитото-муруи
- ru Буэ sin. compl.
- ru Буи sin. compl.
- ru Мураи sin. compl.
- zh 胡伊托托－穆鲁伊语
- zh 布艾 sin. compl.
- zh 穆拉伊 sin. compl.
- zh 穆鲁伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Els huitoto muinane, huitoto murui i huitoto meneca del Perú viuen integrats en una sola comunitat. Gràcies a la convivència, els huitoto murui entenen la llengua huitoto muinane. És possible que al Brasil ja no hi quedin parlants.
Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.
Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.
Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.
Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.
Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
muskogee
muskogee
Muskogi > Oriental > Creek-seminole, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca creek
- ca muskogee sin. compl.
- cy Creek
- cy Maskoke sin. compl.
- cy Muskogee sin. compl.
- de Creek
- de Maskoki sin. compl.
- de Muskogee sin. compl.
- en Creek
- en Maskoke sin. compl.
- en Muscogee sin. compl.
- en Muskogee sin. compl.
- en Muskogi sin. compl.
- en Mvskoke sin. compl.
- es creek
- es maskoke sin. compl.
- es muscoguí sin. compl.
- fr creek
- fr maskoke sin. compl.
- fr muskogee sin. compl.
- gl creek
- gl maskoke sin. compl.
- gl muskogee sin. compl.
- gn kreek
- gn maskoke sin. compl.
- gn muskogee sin. compl.
- it creek
- it maskoke sin. compl.
- it muskogee sin. compl.
- it mvskoke sin. compl.
- pt creek
- pt maskoke sin. compl.
- pt muskogee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Muskogi > Oriental > Creek-seminole, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població que parlava llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.
La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.
La llengua creek o muskogi (terme que deriva de maskoki, autodenominació dels creek), es parlava originàriament al nord d'Alabama i al sud de Geòrgia. Era la llengua dominant dins la confederació de tribus muskogis, i alguns membres dels altres grups eren bilingües en creek.
El seminole és un dels dialectes del creek. El terme seminole (del creek simaloni o simanoli, manllevat de l'espanyol cimarrón 'esclau evadit') fa referència a una unitat etnicopolítica que es va originar a mitjan segle XVIII, quan un cert nombre de creeks, de hitchitis i de mikasukis va abandonar la confederació muskogi i es va establir a Florida. Allà, es va relacionar amb indis d'altres grups i amb esclaus afroamericans evadits. Cap a 1840 la major part dels seminoles va ser traslladada forçadament a Oklahoma. En l'actualitat, la major part dels seminoles parla mikasuki, i la resta parla aquesta variant del creek.
Actualment, el creek és parlat per unes 4.000 o 5.000 persones pertanyents a la Muscogee (Creek) Nation d'Oklahoma, la Seminole Nation d'Oklahoma i la Seminole Tribe de Florida.
La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.
La llengua creek o muskogi (terme que deriva de maskoki, autodenominació dels creek), es parlava originàriament al nord d'Alabama i al sud de Geòrgia. Era la llengua dominant dins la confederació de tribus muskogis, i alguns membres dels altres grups eren bilingües en creek.
El seminole és un dels dialectes del creek. El terme seminole (del creek simaloni o simanoli, manllevat de l'espanyol cimarrón 'esclau evadit') fa referència a una unitat etnicopolítica que es va originar a mitjan segle XVIII, quan un cert nombre de creeks, de hitchitis i de mikasukis va abandonar la confederació muskogi i es va establir a Florida. Allà, es va relacionar amb indis d'altres grups i amb esclaus afroamericans evadits. Cap a 1840 la major part dels seminoles va ser traslladada forçadament a Oklahoma. En l'actualitat, la major part dels seminoles parla mikasuki, i la resta parla aquesta variant del creek.
Actualment, el creek és parlat per unes 4.000 o 5.000 persones pertanyents a la Muscogee (Creek) Nation d'Oklahoma, la Seminole Nation d'Oklahoma i la Seminole Tribe de Florida.
