mundé
mundé
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca aikanã
- ca corumbiara sin. compl.
- ca huarí sin. compl.
- ca kasupà sin. compl.
- ca masakà sin. compl.
- ca mundé sin. compl.
- ca tubarão sin. compl.
- ar أيكانية
- cy Aikanã
- cy Corumbiara sin. compl.
- cy Huarí sin. compl.
- cy Kasupá sin. compl.
- cy Masaká sin. compl.
- cy Mundé sin. compl.
- cy Tubarão sin. compl.
- de Aikaná
- de Harí sin. compl.
- de Kasupa sin. compl.
- de Masaka sin. compl.
- de Munde sin. compl.
- de Tubarao sin. compl.
- en Aikanã
- en Corumbiara sin. compl.
- en Kasupá sin. compl.
- en Masaká sin. compl.
- en Mundé sin. compl.
- en Tubarão sin. compl.
- en Warí sin. compl.
- es aikaná
- es corumbiara sin. compl.
- es huarí sin. compl.
- es kasupá sin. compl.
- es masaká sin. compl.
- es mundé sin. compl.
- es tubarão sin. compl.
- eu aikanera
- eu corumbiara sin. compl.
- eu huarí sin. compl.
- eu kasupà sin. compl.
- eu masakà sin. compl.
- eu mundé sin. compl.
- eu tubarão sin. compl.
- fr aikana
- fr corumbiara sin. compl.
- fr huari sin. compl.
- fr kolumbiara sin. compl.
- fr masaka sin. compl.
- fr tubarão sin. compl.
- fr uari sin. compl.
- fr wari sin. compl.
- gl aikanã
- gl corumbiara sin. compl.
- gl huarí sin. compl.
- gl kasupá sin. compl.
- gl masaká sin. compl.
- gl mundé sin. compl.
- gl tubarão sin. compl.
- gn aikana
- gn huari sin. compl.
- gn kasupa sin. compl.
- gn korumbiara sin. compl.
- gn masaka sin. compl.
- gn munde sin. compl.
- gn tuvarão sin. compl.
- it aikanã
- it corumbiara sin. compl.
- it huarí sin. compl.
- it kasupà sin. compl.
- it masakà sin. compl.
- it mundé sin. compl.
- it tubarao sin. compl.
- ja アイカナ語
- ja トゥバラオ語、ウアリ語、マサカ語、カスパ語、ムンデ語、コルンビアラ語 sin. compl.
- nl Aikanã
- nl Corumbiara sin. compl.
- nl Huarí sin. compl.
- nl Kasupá sin. compl.
- nl Masaká sin. compl.
- nl Mundé sin. compl.
- nl Tubarão sin. compl.
- pt aikanã
- pt corumbiara sin. compl.
- pt huarí sin. compl.
- pt kasupá sin. compl.
- pt kolumbiara sin. compl.
- pt masaká sin. compl.
- pt mundé sin. compl.
- pt tubarão sin. compl.
- ru Айкана
- ru Уари sin. compl.
- ru Мунде sin. compl.
- ru Касупа sin. compl.
- ru Масака sin. compl.
- ru Тубаран sin. compl.
- ru Корумбиара sin. compl.
- sw Aikaná
- sw Corumbiara sin. compl.
- sw Huarí sin. compl.
- sw Kasupá sin. compl.
- sw Masaká sin. compl.
- sw Mundé sin. compl.
- sw Tubarão sin. compl.
- tmh Taykant
- zh 阿伊卡纳
- zh 瓦里 sin. compl.
- zh 卡苏帕 sin. compl.
- zh 图巴老 sin. compl.
- zh 姆恩德 sin. compl.
- zh 玛萨卡 sin. compl.
- zh 科鲁比亚拉 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
Els coneixements sobre aquesta llengua són molt reduïts, ja que se n'han fet molt pocs estudis.
Els aikanã viuen amb els kwaza, parlants d'una altra llengua aïllada.
Els aikanã viuen amb els kwaza, parlants d'una altra llengua aïllada.
mundum
mundum
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mundum
- de Mundum
- de Mbrerewi sin. compl.
- en Mundum
- es mundum
- eu mundum
- fr mundum
- fr bamundum sin. compl.
- fr mbrerewi sin. compl.
- gl mundum
- it mundum
- nl Mundum
- nl Bamundum sin. compl.
- nl Mbrerewi sin. compl.
- pt mundum
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El mundum forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també el bafut, el mankon (llengües lingüísticament pròximes al mundum), l'awing, el bambili, el nkwen i el pinyin. Alguns autors consideren que el mundum no és una llengua diferenciada sinó un dels onze dialectes que formarien la llengua ngemba.
Els parlants de mundum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que utilitzen amb normalitat a l'entorn familiar i les comunicacions amb persones del mateix grup lingüístic. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió) i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el mundum o el pidgin anglès a fora.
Els parlants de mundum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que utilitzen amb normalitat a l'entorn familiar i les comunicacions amb persones del mateix grup lingüístic. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió) i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el mundum o el pidgin anglès a fora.
mundurucú
mundurucú
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
- ca mundurucú
- ca mundurukú
- ar موندروكية
- cy Mundurucú
- de Munduruku
- de Mundurucu sin. compl.
- de Mundurucú sin. compl.
- de Mundurukú sin. compl.
- en Mundurukú
- en Monjoroku sin. compl.
- en Mundurucu sin. compl.
- en Munduruku sin. compl.
- es mundurucú
- es munurukú sin. compl.
- eu mundurukuera
- eu mundurukú sin. compl.
- fr mundurucu
- fr munduruku sin. compl.
- gn munduruku
- gn mundurucú sin. compl.
- it mundurucu
- it munduruku sin. compl.
- ja ムンドゥルク語
- nl Mundurucú
- nl Mundurukú sin. compl.
- pt mundurucu
- pt munduruku sin. compl.
- ru Мундуруку
- ru Мунжуруку sin. compl.
- zh 蒙都鲁库语
- zh 蒙都鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
Definició
La família mundurucú pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní i la tuparí.
El primer contacte amb els colonitzadors europeus es va produir el 1768. En aquell moment, els mundurucús ocupaven els marges del riu Maué, afluent de l'Amazones. Era un poble molt bel·ligerant, que a principi del segle XIX havia aconseguit escampar-se per tota la regió compresa entre els rius Madeira i Tapajós.
A la mateixa època es va iniciar una relació pacífica amb els blancs basada en l'intercanvi comercial (productes naturals com ara sal, sucre o cautxú a canvi de productes manufacturats com ara eines, armes i roba). Posteriorment el territori mundurucú ha anat disminuint progressivament a causa de l'explotació del cautxú i altres matèries primeres.
L'autodenominació wuyjuyu o weidyénye, referida al grup (no a la llengua), significa 'els nostres'. Van ser els veïns kagwahives qui els van posar el nom de mundurucús, 'formiga vermella', per la manera com tenien d'atacar en massa. També se'ls ha anomenat caras-pretas pel costum de tatuar-se la cara i el cos.
La situació actual de la llengua és força estable. Parlen portuguès només els mundurucús que viuen en pobles tocant a la ciutat i els joves que s'hi han instal·lat. La majoria de gent gran, dones, nens i habitants de pobles més aïllats són monolingües en la llengua autòctona.
El primer contacte amb els colonitzadors europeus es va produir el 1768. En aquell moment, els mundurucús ocupaven els marges del riu Maué, afluent de l'Amazones. Era un poble molt bel·ligerant, que a principi del segle XIX havia aconseguit escampar-se per tota la regió compresa entre els rius Madeira i Tapajós.
A la mateixa època es va iniciar una relació pacífica amb els blancs basada en l'intercanvi comercial (productes naturals com ara sal, sucre o cautxú a canvi de productes manufacturats com ara eines, armes i roba). Posteriorment el territori mundurucú ha anat disminuint progressivament a causa de l'explotació del cautxú i altres matèries primeres.
L'autodenominació wuyjuyu o weidyénye, referida al grup (no a la llengua), significa 'els nostres'. Van ser els veïns kagwahives qui els van posar el nom de mundurucús, 'formiga vermella', per la manera com tenien d'atacar en massa. També se'ls ha anomenat caras-pretas pel costum de tatuar-se la cara i el cos.
La situació actual de la llengua és força estable. Parlen portuguès només els mundurucús que viuen en pobles tocant a la ciutat i els joves que s'hi han instal·lat. La majoria de gent gran, dones, nens i habitants de pobles més aïllats són monolingües en la llengua autòctona.
mundurukú
mundurukú
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
- ca mundurucú
- ca mundurukú
- ar موندروكية
- cy Mundurucú
- de Munduruku
- de Mundurucu sin. compl.
- de Mundurucú sin. compl.
- de Mundurukú sin. compl.
- en Mundurukú
- en Monjoroku sin. compl.
- en Mundurucu sin. compl.
- en Munduruku sin. compl.
- es mundurucú
- es munurukú sin. compl.
- eu mundurukuera
- eu mundurukú sin. compl.
- fr mundurucu
- fr munduruku sin. compl.
- gn munduruku
- gn mundurucú sin. compl.
- it mundurucu
- it munduruku sin. compl.
- ja ムンドゥルク語
- nl Mundurucú
- nl Mundurukú sin. compl.
- pt mundurucu
- pt munduruku sin. compl.
- ru Мундуруку
- ru Мунжуруку sin. compl.
- zh 蒙都鲁库语
- zh 蒙都鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Mundurukú, Amèrica > Brasil
Definició
La família mundurucú pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní i la tuparí.
El primer contacte amb els colonitzadors europeus es va produir el 1768. En aquell moment, els mundurucús ocupaven els marges del riu Maué, afluent de l'Amazones. Era un poble molt bel·ligerant, que a principi del segle XIX havia aconseguit escampar-se per tota la regió compresa entre els rius Madeira i Tapajós.
A la mateixa època es va iniciar una relació pacífica amb els blancs basada en l'intercanvi comercial (productes naturals com ara sal, sucre o cautxú a canvi de productes manufacturats com ara eines, armes i roba). Posteriorment el territori mundurucú ha anat disminuint progressivament a causa de l'explotació del cautxú i altres matèries primeres.
L'autodenominació wuyjuyu o weidyénye, referida al grup (no a la llengua), significa 'els nostres'. Van ser els veïns kagwahives qui els van posar el nom de mundurucús, 'formiga vermella', per la manera com tenien d'atacar en massa. També se'ls ha anomenat caras-pretas pel costum de tatuar-se la cara i el cos.
La situació actual de la llengua és força estable. Parlen portuguès només els mundurucús que viuen en pobles tocant a la ciutat i els joves que s'hi han instal·lat. La majoria de gent gran, dones, nens i habitants de pobles més aïllats són monolingües en la llengua autòctona.
El primer contacte amb els colonitzadors europeus es va produir el 1768. En aquell moment, els mundurucús ocupaven els marges del riu Maué, afluent de l'Amazones. Era un poble molt bel·ligerant, que a principi del segle XIX havia aconseguit escampar-se per tota la regió compresa entre els rius Madeira i Tapajós.
A la mateixa època es va iniciar una relació pacífica amb els blancs basada en l'intercanvi comercial (productes naturals com ara sal, sucre o cautxú a canvi de productes manufacturats com ara eines, armes i roba). Posteriorment el territori mundurucú ha anat disminuint progressivament a causa de l'explotació del cautxú i altres matèries primeres.
L'autodenominació wuyjuyu o weidyénye, referida al grup (no a la llengua), significa 'els nostres'. Van ser els veïns kagwahives qui els van posar el nom de mundurucús, 'formiga vermella', per la manera com tenien d'atacar en massa. També se'ls ha anomenat caras-pretas pel costum de tatuar-se la cara i el cos.
La situació actual de la llengua és força estable. Parlen portuguès només els mundurucús que viuen en pobles tocant a la ciutat i els joves que s'hi han instal·lat. La majoria de gent gran, dones, nens i habitants de pobles més aïllats són monolingües en la llengua autòctona.
munga'ka
munga'ka
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mungaka
- ca bali sin. compl.
- ca munga'ka sin. compl.
- ca nga'ka sin. compl.
- ca ngaaka sin. compl.
- de Mungaka
- de Bali sin. compl.
- de Munga'ka sin. compl.
- de Nga'ka sin. compl.
- de Ngaaka sin. compl.
- en Mungaka
- en Bali sin. compl.
- en Munga'ka sin. compl.
- en Nga'ka sin. compl.
- en Ngaaka sin. compl.
- es mungaka
- es bali sin. compl.
- es munga'ka sin. compl.
- es nga'ka sin. compl.
- es ngaaka sin. compl.
- eu mungaka
- eu bali sin. compl.
- eu munga'ka sin. compl.
- eu nga'ka sin. compl.
- eu ngaaka sin. compl.
- fr mungaka
- fr bali sin. compl.
- fr mga'ka sin. compl.
- fr munga'ka sin. compl.
- fr ngaaka sin. compl.
- gl mungaka
- gl bali sin. compl.
- gl munga'ka sin. compl.
- gl nga'ka sin. compl.
- gl ngaaka sin. compl.
- it mungaka
- it bali sin. compl.
- it munga'ka sin. compl.
- it nga'ka sin. compl.
- it ngaaka sin. compl.
- nl Mungaka
- nl Bali sin. compl.
- nl Mga'ka sin. compl.
- nl Munga'ka sin. compl.
- nl Ngaaka sin. compl.
- pt mungaka
- pt bali sin. compl.
- pt munga'ka sin. compl.
- pt nga'ka sin. compl.
- pt ngaaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El mungaka (o bali) és parlat pel poble bali, que té el seu origen a Chamba (a la zona del riu Faro, a la frontera entre Nigèria i el Camerun) i es va establir a la plana de Benue al segle XVII.
Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.
Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.
mungaka
mungaka
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mungaka
- ca bali sin. compl.
- ca munga'ka sin. compl.
- ca nga'ka sin. compl.
- ca ngaaka sin. compl.
- de Mungaka
- de Bali sin. compl.
- de Munga'ka sin. compl.
- de Nga'ka sin. compl.
- de Ngaaka sin. compl.
- en Mungaka
- en Bali sin. compl.
- en Munga'ka sin. compl.
- en Nga'ka sin. compl.
- en Ngaaka sin. compl.
- es mungaka
- es bali sin. compl.
- es munga'ka sin. compl.
- es nga'ka sin. compl.
- es ngaaka sin. compl.
- eu mungaka
- eu bali sin. compl.
- eu munga'ka sin. compl.
- eu nga'ka sin. compl.
- eu ngaaka sin. compl.
- fr mungaka
- fr bali sin. compl.
- fr mga'ka sin. compl.
- fr munga'ka sin. compl.
- fr ngaaka sin. compl.
- gl mungaka
- gl bali sin. compl.
- gl munga'ka sin. compl.
- gl nga'ka sin. compl.
- gl ngaaka sin. compl.
- it mungaka
- it bali sin. compl.
- it munga'ka sin. compl.
- it nga'ka sin. compl.
- it ngaaka sin. compl.
- nl Mungaka
- nl Bali sin. compl.
- nl Mga'ka sin. compl.
- nl Munga'ka sin. compl.
- nl Ngaaka sin. compl.
- pt mungaka
- pt bali sin. compl.
- pt munga'ka sin. compl.
- pt nga'ka sin. compl.
- pt ngaaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El mungaka (o bali) és parlat pel poble bali, que té el seu origen a Chamba (a la zona del riu Faro, a la frontera entre Nigèria i el Camerun) i es va establir a la plana de Benue al segle XVII.
Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.
Al començament del segle XX, va arribar al Camerun un grup de missioners procedents de Suïssa i del sud d'Alemanya, els quals van adoptar el mungaka com a llengua de comunicació. Aquest fet va afavorir que el mungaka esdevingués llengua franca a bona part de la zona del nord-oest.
mungyen
mungyen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngamambu
- ca bafuchu sin. compl.
- ca banja sin. compl.
- ca mbu sin. compl.
- ca mungyen sin. compl.
- ca nga sin. compl.
- ca ngamambo sin. compl.
- ca ngembo sin. compl.
- de Ngamambu
- de Bafuchu sin. compl.
- de Banja sin. compl.
- de Nga sin. compl.
- de Ngembo sin. compl.
- en Ngamambu
- en Bafuchu sin. compl.
- en Banja sin. compl.
- en Mbu sin. compl.
- en Mungyen sin. compl.
- en Nga/Ngembo sin. compl.
- en Ngamambo sin. compl.
- es ngamambu
- es bafuchu sin. compl.
- es banja sin. compl.
- es mbu sin. compl.
- es mungyen sin. compl.
- es nga/Ngembo sin. compl.
- es ngamambo sin. compl.
- eu ngamambu
- eu bafuchu sin. compl.
- eu banja sin. compl.
- eu mbu sin. compl.
- eu mungyen sin. compl.
- eu nga/Ngembo sin. compl.
- eu ngamambo sin. compl.
- fr ngamambo
- fr bafuchu sin. compl.
- fr banja sin. compl.
- fr nga sin. compl.
- fr ngembo sin. compl.
- gl ngamambu
- gl bafuchu sin. compl.
- gl banja sin. compl.
- gl mbu sin. compl.
- gl mungyen sin. compl.
- gl nga/Ngembo sin. compl.
- gl ngamambo sin. compl.
- it ngamambu
- it bafuchu sin. compl.
- it banja sin. compl.
- it mbu sin. compl.
- it mungyen sin. compl.
- it nga/Ngembo sin. compl.
- it ngamambo sin. compl.
- nl Ngamambu
- nl Bafuchu sin. compl.
- nl Banja sin. compl.
- nl Nga sin. compl.
- nl Ngembo sin. compl.
- pt ngamambu
- pt bafuchu sin. compl.
- pt banja sin. compl.
- pt mbu sin. compl.
- pt mungyen sin. compl.
- pt nga/Ngembo sin. compl.
- pt ngamambo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
muniche
muniche
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca munichi
- ca muniche sin. compl.
- ca munichino sin. compl.
- ca otanabe sin. compl.
- ca otanave sin. compl.
- cod munichi
- ar مونيشية
- cy Munichi
- cy Muniche sin. compl.
- de Munichi
- de Muniche sin. compl.
- de Munichino sin. compl.
- de Otanabe sin. compl.
- de Otanave sin. compl.
- en Munichi
- en Muniche sin. compl.
- en Munichino sin. compl.
- en Otanabe sin. compl.
- en Otanave sin. compl.
- es munichi
- es muniche sin. compl.
- es munichino sin. compl.
- es otanabe sin. compl.
- es otanave sin. compl.
- eu munichiera
- eu muniche sin. compl.
- eu munichino sin. compl.
- eu otanabe sin. compl.
- eu otanave sin. compl.
- fr munichi
- fr muniche sin. compl.
- fr munichino sin. compl.
- fr otanabe sin. compl.
- fr otanave sin. compl.
- gn munichi
- gn muniche sin. compl.
- gn munichino sin. compl.
- gn otanabe sin. compl.
- gn otanave sin. compl.
- it munichi
- it muniche sin. compl.
- it munichino sin. compl.
- it otanabe sin. compl.
- it otanave sin. compl.
- ja ムニチ語
- ja オタナベ語 sin. compl.
- ja ムニチェ語 sin. compl.
- ja ムニチノ語 sin. compl.
- nl Munichi
- nl Muniche sin. compl.
- nl Munichino sin. compl.
- nl Otanabe sin. compl.
- nl Otanave sin. compl.
- pt munichi
- pt muniche sin. compl.
- pt munichino sin. compl.
- pt otanabe sin. compl.
- pt otanave sin. compl.
- ru Муничи
- ru Муниче sin. compl.
- ru Отанабе sin. compl.
- ru Отанаве sin. compl.
- ru Муничино sin. compl.
- zh 穆尼奇语
- zh 穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.
El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).
Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.
Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.
L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.
Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).
Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.
Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.
L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.
Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
munichi
munichi
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca munichi
- ca muniche sin. compl.
- ca munichino sin. compl.
- ca otanabe sin. compl.
- ca otanave sin. compl.
- cod munichi
- ar مونيشية
- cy Munichi
- cy Muniche sin. compl.
- de Munichi
- de Muniche sin. compl.
- de Munichino sin. compl.
- de Otanabe sin. compl.
- de Otanave sin. compl.
- en Munichi
- en Muniche sin. compl.
- en Munichino sin. compl.
- en Otanabe sin. compl.
- en Otanave sin. compl.
- es munichi
- es muniche sin. compl.
- es munichino sin. compl.
- es otanabe sin. compl.
- es otanave sin. compl.
- eu munichiera
- eu muniche sin. compl.
- eu munichino sin. compl.
- eu otanabe sin. compl.
- eu otanave sin. compl.
- fr munichi
- fr muniche sin. compl.
- fr munichino sin. compl.
- fr otanabe sin. compl.
- fr otanave sin. compl.
- gn munichi
- gn muniche sin. compl.
- gn munichino sin. compl.
- gn otanabe sin. compl.
- gn otanave sin. compl.
- it munichi
- it muniche sin. compl.
- it munichino sin. compl.
- it otanabe sin. compl.
- it otanave sin. compl.
- ja ムニチ語
- ja オタナベ語 sin. compl.
- ja ムニチェ語 sin. compl.
- ja ムニチノ語 sin. compl.
- nl Munichi
- nl Muniche sin. compl.
- nl Munichino sin. compl.
- nl Otanabe sin. compl.
- nl Otanave sin. compl.
- pt munichi
- pt muniche sin. compl.
- pt munichino sin. compl.
- pt otanabe sin. compl.
- pt otanave sin. compl.
- ru Муничи
- ru Муниче sin. compl.
- ru Отанабе sin. compl.
- ru Отанаве sin. compl.
- ru Муничино sin. compl.
- zh 穆尼奇语
- zh 穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.
El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).
Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.
Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.
L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.
Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).
Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.
Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.
L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.
Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
munichino
munichino
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca munichi
- ca muniche sin. compl.
- ca munichino sin. compl.
- ca otanabe sin. compl.
- ca otanave sin. compl.
- cod munichi
- ar مونيشية
- cy Munichi
- cy Muniche sin. compl.
- de Munichi
- de Muniche sin. compl.
- de Munichino sin. compl.
- de Otanabe sin. compl.
- de Otanave sin. compl.
- en Munichi
- en Muniche sin. compl.
- en Munichino sin. compl.
- en Otanabe sin. compl.
- en Otanave sin. compl.
- es munichi
- es muniche sin. compl.
- es munichino sin. compl.
- es otanabe sin. compl.
- es otanave sin. compl.
- eu munichiera
- eu muniche sin. compl.
- eu munichino sin. compl.
- eu otanabe sin. compl.
- eu otanave sin. compl.
- fr munichi
- fr muniche sin. compl.
- fr munichino sin. compl.
- fr otanabe sin. compl.
- fr otanave sin. compl.
- gn munichi
- gn muniche sin. compl.
- gn munichino sin. compl.
- gn otanabe sin. compl.
- gn otanave sin. compl.
- it munichi
- it muniche sin. compl.
- it munichino sin. compl.
- it otanabe sin. compl.
- it otanave sin. compl.
- ja ムニチ語
- ja オタナベ語 sin. compl.
- ja ムニチェ語 sin. compl.
- ja ムニチノ語 sin. compl.
- nl Munichi
- nl Muniche sin. compl.
- nl Munichino sin. compl.
- nl Otanabe sin. compl.
- nl Otanave sin. compl.
- pt munichi
- pt muniche sin. compl.
- pt munichino sin. compl.
- pt otanabe sin. compl.
- pt otanave sin. compl.
- ru Муничи
- ru Муниче sin. compl.
- ru Отанабе sin. compl.
- ru Отанаве sin. compl.
- ru Муничино sin. compl.
- zh 穆尼奇语
- zh 穆尼切、穆尼奇诺、奥塔纳维 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
Els estudis que tenim ara per ara no permeten incloure el munichi dins de cap família lingüística. S'observa alguna semblança amb llengües de les famílies arauac (en el sistema pronominal) i tukano.
El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).
Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.
Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.
L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.
Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
El 1975 hi havia uns deu parlants de munichi. El 1988 només quedaven tres dones d'edat avançada que recordaven la llengua, però que ja no la parlaven gairebé mai, ja que l'edat i la distància no els permetia ni relacionar-se entre elles (Gibson 1996).
Històricament, la comunitat munichi sempre ha estat poc nombrosa: se'n fa esment per primera vegada en textos dels jesuïtes al segle XVII, quan eren uns 300 individus.
Els munichis són veïns dels chayawites i han rebut molta immigració quítxua. Actualment estan envoltats de nuclis urbans castellanoparlants.
L'escola de Munichis, on l'ensenyança és exclusivament en castellà, es va obrir el 1930.
Les influències externes han estat, doncs, molt intenses. A Munichis bona part de la població adulta és bilingüe castellà-quítxua, mentre que els joves ja només parlen castellà.
