lomavren
lomavren
Indoeuropea > Mixta armènia-romaní, Europa > Armènia
- ca lomavren
- ca bosha sin. compl.
- ar اللومافرينية
- cy Lomavren
- cy Bosha sin. compl.
- de Lomavren
- en Lomavren
- en Bosha sin. compl.
- es lomavren
- es bosha sin. compl.
- eu lomavren
- fr lomavren
- fr bosa sin. compl.
- gn lomavren
- gn vocha sin. compl.
- it lomavren
- it bosha sin. compl.
- ja ロマヴレン語
- ja ボシャ語 sin. compl.
- nl Lomavren
- pt lomavren
- pt bosha sin. compl.
- ru Ломаврен
- ru Боша sin. compl.
- zh 洛马乌雷恩语
- zh 波沙语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Indoeuropea > Mixta armènia-romaní, Europa > Armènia
Definició
El lomavren és la llengua dels boshes (o poble lom), un dels molts grups en què està subdividit el poble gitano. L'origen dels gitanos es troba al subcontinent indi, des d'on van sortir probablement cap al segle XI dC. Els bosha han estat tradicionalment un grup nòmada que vivia entre les actuals Armènia, Geòrgia, Turquia, Azerbaidjan i l'Iran, territori on es van assentar probablement entre els segles XI i XIII.
Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.
Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.
L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.
La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.
Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.
Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.
L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.
La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.
loretano
loretano
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo, Amèrica
- ca trinitario
- ca javeriano sin. compl.
- ca loretano sin. compl.
- ca mojo sin. compl.
- ca moxo sin. compl.
- ar ترينيتارية
- cy Trinitario
- cy Javeriano sin. compl.
- cy Loretano sin. compl.
- cy Mojo sin. compl.
- cy Moxo sin. compl.
- de Trinitario
- de Loretano sin. compl.
- de Trinitario-Mojo sin. compl.
- en Trinitario
- en Javeriano sin. compl.
- en Loretano sin. compl.
- en Mojo sin. compl.
- en Moxo sin. compl.
- es trinitario
- es javeriano sin. compl.
- es loretano sin. compl.
- es mojo sin. compl.
- es moxo sin. compl.
- eu trinitario
- eu javeriano sin. compl.
- eu loretano sin. compl.
- eu mojo sin. compl.
- eu moxo sin. compl.
- fr trinitario
- fr javeriano sin. compl.
- fr loretano sin. compl.
- fr mojo sin. compl.
- fr moxo sin. compl.
- gl trinitario
- gl javeriano sin. compl.
- gl loretano sin. compl.
- gl mojo sin. compl.
- gl moxo sin. compl.
- gn trinitário
- gn javeriáno sin. compl.
- gn loretáno sin. compl.
- gn mojo sin. compl.
- gn moxo sin. compl.
- it trinitario
- it javeriano sin. compl.
- it loretano sin. compl.
- it mojo sin. compl.
- it moxo sin. compl.
- ja トリニタリオ語
- ja モホ語 sin. compl.
- ja ロレタノ語 sin. compl.
- ja ハベリアノ語 sin. compl.
- nl Trinitario
- nl Javeriano sin. compl.
- nl Loretano sin. compl.
- nl Mojo sin. compl.
- nl Moxo sin. compl.
- pt trinitario
- pt javeriano sin. compl.
- pt loretano sin. compl.
- pt mojo sin. compl.
- pt moxo sin. compl.
- ru Тринитарио
- ru Мохо sin. compl.
- ru Лоретано sin. compl.
- ru Хавериано sin. compl.
- ru Хаверьяно sin. compl.
- sw Trinitario
- sw Javeriano sin. compl.
- sw Loretano sin. compl.
- sw Mojo sin. compl.
- sw Moxo sin. compl.
- tmh Tatrinitart
- zh 特里尼塔里奥
- zh 莫霍 sin. compl.
- zh 莫克索 sin. compl.
- zh 洛雷塔诺 sin. compl.
- zh 哈维利亚诺 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo, Amèrica
Definició
El trinitario, que inclou les varietats loretano i javeriano, forma juntament amb l'ignaciano el grup mojo de la família maipure o arawak. De fet, no és gaire clar si es tracta de dues llengües o de dues variants d'una mateixa llengua.
Sembla que els darrers anys els joves estan abandonant dràsticament la llengua.
Sembla que els darrers anys els joves estan abandonant dràsticament la llengua.
loucheux
loucheux
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca gwich'in
- ca kutchin sin. compl.
- ca loucheux sin. compl.
- ca takudh sin. compl.
- ca tukudh sin. compl.
- cy Gwich'in
- cy Kutchin sin. compl.
- cy Loucheux sin. compl.
- cy Takudh sin. compl.
- cy Tukudh sin. compl.
- de Gwich'in
- de Gwitchin sin. compl.
- de Kutchin sin. compl.
- de Loucheux sin. compl.
- de Takudh sin. compl.
- de Tukudh sin. compl.
- en Gwich'in
- en Gwichin sin. compl.
- en Gwitchin sin. compl.
- en Kutchin sin. compl.
- en Loucheux sin. compl.
- en Takudh sin. compl.
- en Tukudh sin. compl.
- es cuchín
- es gwich'in sin. compl.
- es kutchin sin. compl.
- es loucheux sin. compl.
- es takudh sin. compl.
- es tukudh sin. compl.
- eu gwich'inera
- eu gwich'ine sin. compl.
- eu kutchin sin. compl.
- eu loucheux sin. compl.
- eu takudh sin. compl.
- eu tukudh sin. compl.
- fr gwichʾin
- fr kutchin sin. compl.
- fr kutchin de la rivière crow sin. compl.
- fr loucheaux sin. compl.
- fr loucheux sin. compl.
- fr takudh sin. compl.
- fr tukudh sin. compl.
- gl gwich'in
- gl kutchin sin. compl.
- gl loucheux sin. compl.
- gl takudh sin. compl.
- gl tukudh sin. compl.
- gn gwichin
- gn kutchin sin. compl.
- gn loucheux sin. compl.
- gn takudh sin. compl.
- gn tukudh sin. compl.
- it gwich'in
- it kutchin sin. compl.
- it loucheux sin. compl.
- it takudh sin. compl.
- it tukudh sin. compl.
- pt gwich'in
- pt kutchin sin. compl.
- pt loucheux sin. compl.
- pt takudh sin. compl.
- pt tukudh sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.
El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).
En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.
El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.
El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).
En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.
El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
lower lake pomo
lower lake pomo
Pomo > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca pomo sud-oriental
- ca lower lake pomo sin. compl.
- de Südöstliches Pomo
- de Lower lake Pomo sin. compl.
- de Southeastern Pomo sin. compl.
- en Southeastern Pomo
- en Southern Pomo
- en Lower lake pomo sin. compl.
- es pomo sud-oriental
- es lower lake pomo sin. compl.
- eu pomo sud-Ekialdekoa
- eu lower lake pomo sin. compl.
- fr pomo du Sud-Est
- fr lower lake Pomo sin. compl.
- fr pomo sud-oriental sin. compl.
- gl pomo sud-oriental
- gl lower lake pomo sin. compl.
- it pomo sud-Orientale
- it lower lake pomo sin. compl.
- nl Zuidoostelijk Pomo
- nl Lower lake Pomo sin. compl.
- pt pomo sud-oriental
- pt lower lake pomo sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pomo > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les set llengües de la família pomo (o kulanapana) són originàries de la regió del llac Clear, des d'on es van expandir pel nord de Califòrnia, concretament entre la costa del Pacífic i la vall de Sacramento. Tot i que els noms que reben fan pensar en varietats regionals d'una mateixa llengua, en realitat són molt diferents entre elles: són tan diferents com ho puguin ser el portuguès i el francès. El pomo nord-oriental és una llengua morta i totes les altres llengües estan pràcticament extingides.
La pèrdua de llengües a Califòrnia d'ençà de la colonització europea ha estat especialment greu. La febre de l'or va provocar massacres de comunitats indígenes i un esclavatge massiu.
No sabem amb certesa si els 5 parlants registrats l'any 1994 encara són vius. En qualsevol cas, la llengua viu un procés d'extinció gairebé consolidat.
La pèrdua de llengües a Califòrnia d'ençà de la colonització europea ha estat especialment greu. La febre de l'or va provocar massacres de comunitats indígenes i un esclavatge massiu.
No sabem amb certesa si els 5 parlants registrats l'any 1994 encara són vius. En qualsevol cas, la llengua viu un procés d'extinció gairebé consolidat.
lower tanana
lower tanana
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca baix tanana
- ca lower tanana sin. compl.
- ca minto sin. compl.
- ca tanana sin. compl.
- cy Isel Tanana
- cy Lower tanana sin. compl.
- cy Minto sin. compl.
- cy Tanana sin. compl.
- de Lower Tanana
- de Minto sin. compl.
- de Tanana sin. compl.
- de Unteres Tanana sin. compl.
- en Lower Tanana
- en Minto sin. compl.
- en Tanana sin. compl.
- es tanana bajo
- eu behe tananera
- eu lower tanana sin. compl.
- eu minto sin. compl.
- eu tanana sin. compl.
- fr lower tanana
- fr bas tanana sin. compl.
- fr minto sin. compl.
- fr tanana sin. compl.
- gl baixo tanana
- gl lower tanana sin. compl.
- gl minto sin. compl.
- gl tanana sin. compl.
- gn vájo tanana
- gn lower tanana sin. compl.
- gn minto sin. compl.
- gn tanana sin. compl.
- it basso tanana
- it lower tanana sin. compl.
- it minto sin. compl.
- it tanana sin. compl.
- pt tanana inferior
- pt lower tanana sin. compl.
- pt minto sin. compl.
- pt tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
ludià
ludià
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
- ca carelià
- ca ingrià sin. compl.
- ca livià sin. compl.
- ca ludià sin. compl.
- cod karjala
- ar الكرجلية
- cy Careleg
- de Karelisch
- de Ischorisch sin. compl.
- de Livisch sin. compl.
- de Lüdisch sin. compl.
- en Karelian
- en Ingrian sin. compl.
- en Livvi sin. compl.
- en Ludic sin. compl.
- es careliano
- eu kareliera
- fr carélien
- fr ingrien sin. compl.
- fr livwi sin. compl.
- fr lude sin. compl.
- gl careliano
- gl ingriano sin. compl.
- gl liviano sin. compl.
- gl ludiano sin. compl.
- gn kareliáno
- gn íngrio sin. compl.
- gn liviáno sin. compl.
- gn ludiáno sin. compl.
- it careliano
- it ingrico sin. compl.
- it livoniano sin. compl.
- it ludico sin. compl.
- ja カレリア語
- ja リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
- nl Karelisch
- nl Ingrisch sin. compl.
- nl Lijfs sin. compl.
- nl Lydisch sin. compl.
- oc carelian
- oc ingrian sin. compl.
- oc livian sin. compl.
- oc ludian sin. compl.
- pt carélio
- pt ingriano sin. compl.
- pt liviano sin. compl.
- pt ludiano sin. compl.
- ru Карельский язык
- ru Ижорский sin. compl.
- ru Людиковский sin. compl.
- ru Ливвиковский sin. compl.
- sw Karelian
- sw Ingrian sin. compl.
- sw Livvi sin. compl.
- sw Ludic sin. compl.
- tmh Takarelyat
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludyta sin. compl.
- zh 卡雷利亚诺语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
Definició
Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
lugha ya alama
lugha ya alama
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Àfrica > Tanzània
- ca llengua de signes de Tanzània
- ca lugha ya alama sin. compl.
- ca lugha ya bubu sin. compl.
- ar لغة الإشارات (تانزانيا)
- cy Iaith arwyddion Tansanïa
- cy Lugha ya alama sin. compl.
- cy Lugha ya bubu sin. compl.
- de Tansanische Gebärdensprache
- de Lugha Ya Alama sin. compl.
- de Lugha Ya Bubu sin. compl.
- en Tanzanian Sign Language
- en Lugha Ya Alama sin. compl.
- en Lugha Ya Bubu sin. compl.
- es lengua de signos de Tanzania
- es lugha ya alama sin. compl.
- es lugha ya bubu sin. compl.
- eu tanzaniako zeinu hizkuntza
- eu lugha ya alama sin. compl.
- eu lugha ya bubu sin. compl.
- fr langue des signes tanzanienne
- fr lugha ya alama sin. compl.
- fr lugha ya bubu sin. compl.
- gl lingua de signos de Tanzania
- gl lugha ya alama sin. compl.
- gl lugha ya bubu sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha Tansánia-gua
- gn lugha ya alama sin. compl.
- gn lugha ya bubu sin. compl.
- it lingua dei segni della Tanzania
- it lugha ya alama sin. compl.
- it lugha ya bubu sin. compl.
- pt língua gestual da Tanzânia
- pt lugha ya alama sin. compl.
- pt lugha ya bubu sin. compl.
- tmh Iles n iẓiẓunenn Tanẓanya
- tmh Lugha ya alama sin. compl.
- tmh lugha ya bubu sin. compl.
- zh 坦桑尼亚手语
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Àfrica > Tanzània
Definició
A Tanzània, hi ha centres educatius d'ensenyament primari per a infants sords des de l'any 1963. Actualment s'estan fent esforços per a la promoció i la utilització de la llengua de signes en l'àmbit educatiu, però encara no té una gran presència en els centres escolars.
En aquest país hi ha diverses institucions dedicades a l'atenció de sords, entre les quals s'hi troba l'associació Chavita (associació nacional de Tanzània de persones sordes), que va dur a terme l'estandarització d'aquesta llengua.
En aquest país hi ha diverses institucions dedicades a l'atenció de sords, entre les quals s'hi troba l'associació Chavita (associació nacional de Tanzània de persones sordes), que va dur a terme l'estandarització d'aquesta llengua.
lugha ya bubu
lugha ya bubu
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Àfrica > Tanzània
- ca llengua de signes de Tanzània
- ca lugha ya alama sin. compl.
- ca lugha ya bubu sin. compl.
- ar لغة الإشارات (تانزانيا)
- cy Iaith arwyddion Tansanïa
- cy Lugha ya alama sin. compl.
- cy Lugha ya bubu sin. compl.
- de Tansanische Gebärdensprache
- de Lugha Ya Alama sin. compl.
- de Lugha Ya Bubu sin. compl.
- en Tanzanian Sign Language
- en Lugha Ya Alama sin. compl.
- en Lugha Ya Bubu sin. compl.
- es lengua de signos de Tanzania
- es lugha ya alama sin. compl.
- es lugha ya bubu sin. compl.
- eu tanzaniako zeinu hizkuntza
- eu lugha ya alama sin. compl.
- eu lugha ya bubu sin. compl.
- fr langue des signes tanzanienne
- fr lugha ya alama sin. compl.
- fr lugha ya bubu sin. compl.
- gl lingua de signos de Tanzania
- gl lugha ya alama sin. compl.
- gl lugha ya bubu sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha Tansánia-gua
- gn lugha ya alama sin. compl.
- gn lugha ya bubu sin. compl.
- it lingua dei segni della Tanzania
- it lugha ya alama sin. compl.
- it lugha ya bubu sin. compl.
- pt língua gestual da Tanzânia
- pt lugha ya alama sin. compl.
- pt lugha ya bubu sin. compl.
- tmh Iles n iẓiẓunenn Tanẓanya
- tmh Lugha ya alama sin. compl.
- tmh lugha ya bubu sin. compl.
- zh 坦桑尼亚手语
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Àfrica > Tanzània
Definició
A Tanzània, hi ha centres educatius d'ensenyament primari per a infants sords des de l'any 1963. Actualment s'estan fent esforços per a la promoció i la utilització de la llengua de signes en l'àmbit educatiu, però encara no té una gran presència en els centres escolars.
En aquest país hi ha diverses institucions dedicades a l'atenció de sords, entre les quals s'hi troba l'associació Chavita (associació nacional de Tanzània de persones sordes), que va dur a terme l'estandarització d'aquesta llengua.
En aquest país hi ha diverses institucions dedicades a l'atenció de sords, entre les quals s'hi troba l'associació Chavita (associació nacional de Tanzània de persones sordes), que va dur a terme l'estandarització d'aquesta llengua.
lughuru
lughuru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
lugulu
lugulu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
