embrancar-se
embrancar-se
- ca embrancar-se, v pron
- es enjabelgarse
Definició
Enrocar-se un ormeig, un ham o una corda.
embreament
embreament
- ca embreament, n m
- es embreamiento
Definició
Acció i efecte d'embrear.
embrear
embrear
- ca embrear, v tr
- ca enquitranar, v tr sin. compl.
- es embrear
Definició
Tirar una capa de brea fosa i calenta a les costures dels taulons de folre i taules de cobertes després de calafatar.
embrear a fet
embrear a fet
- ca embrear a fet, v intr
- es embrear a hecho
Definició
Embrear tot el costat o la coberta.
embrocar
embrocar
- ca embrocar, v tr
Definició
Rodejar les nanses d'algues per produir una ombra on s'amaguen les rascasses, que acaben ficant-se dins de la nansa, on queden agafades.
embrocar
embrocar
- ca embrocar, v tr
- es embrocar
Definició
Posar una broca, especialment a un trepant, a un torn o a una màquina eina.
embroll
embroll
- ca embroll, n m
Definició
Figura en la qual queda una vela del llagut, quan, per haver cobrat de la tira del senalet, el pujament de la vela queda hissat.
Nota
- Embroll és una denominació pròpia de Mallorca.
embroll
embroll
- ca embroll, n m
- es embrollo
Definició
Aparell de senal dels falutxos.
embrollar
embrollar
- ca embrollar, v tr
Definició
Hissar cap a l'antena el pujament de la vela mestra d'un llagut.
embrollar
embrollar
- ca embrollar, v tr
- es embrollar
Definició
Recollir una bandera o un tendal sense doblegar-lo, però formant una espècie de rotlle.
