vocal baixa
vocal baixa
- ca vocal baixa, n f
- es vocal baja
- fr voyelle basse
- en low vowel
Definición
Vocal que s'articula amb davallament de la llengua i, per tant, amb obertura bucal.
Nota
- La /a/ és la vocal més baixa i més oberta. Les vocals baixes són acústicament denses.
vocal breu
vocal breu
- ca vocal breu, n f
- es vocal breve
- fr voyelle brève
- en short vowel
Definición
Vocal que presenta una durada menor que una altra vocal amb la qual comparteix els mateixos trets acústics i articulatoris.
Nota
- En llatí, en què el tret de durada és distintiu, hi ha vocals breus i llargues. S'oposa a vocal llarga.
vocal cardinal
vocal cardinal
- ca vocal cardinal, n f
- es vocal cardinal
- fr voyelle cardinale
- en cardinal vowel
Definición
Vocal les característiques articulatòries i acústiques de la qual són ben definides.
Nota
- Les vocals cardinals serveixen com a referència per a la identificació, la descripció i la classificació de les vocals de totes les llengües naturals. En general, són cardinals les vocals palatals sense arredoniment de llavis /i, e, ɛ/, les velars amb arredoniment /u, o, ɔ/, i la vocal central /a/.
vocal central
vocal central
- ca vocal central, n f
- es vocal central
- fr voyelle centrale
- en central vowel
Definición
Vocal que s'articula amb l'elevació del centre de la llengua vers la regió del paladar.
Nota
- És central la vocal /a/.
vocal clara
vocal clara
- ca vocal clara, n f
- es vocal clara
- fr voyelle claire
- en clear vowel
Definición
En fonètica tradicional i per als primers fonòlegs estructuralistes, efecte auditiu de les realitzacions vocàliques deslabialitzades i anteriors; això és, les realitzacions dels fonemes [i, e, ɛ].
Nota
- S'oposa a vocal obscura.
vocal de suport
vocal de suport
- ca vocal de suport, n f
- es vocal de apoyo
- es vocal de sostén
- fr voyelle d'appui
- en epenthetic vowel
Definición
Vocal que no fa cap funció morfològica i que s'empra per a sil·labificar segments, normalment consonàntics, que, sense vocal, no resulten possibles d'acord amb els hàbits articulatoris d'una llengua.
Nota
- En català funciona com a vocal de suport la vocal e, que permet sil·labificar la seqüència ct de acte, bl de cable, xr de créixer o st de estop (de l'anglés stop).
vocal fosca
vocal fosca
- ca vocal obscura, n f
- ca vocal fosca, n f sin. compl.
- ca vocal sorda, n f sin. compl.
- es vocal oscura
- fr voyelle sombre
- en dark vowel
Definición
En fonètica tradicional i per als primers fonòlegs estructuralistes, efecte auditiu de les realitzacions vocàliques labialitzades i posteriors; això és, les realitzacions dels fonemes /u, o, ɔ/.
Nota
- S'oposa a vocal clara.
vocal labialitzada
vocal labialitzada
- ca vocal labiovelar, n f
- ca vocal labialitzada, n f sin. compl.
- es vocal labializada
- es vocal labiovelar
- fr voyelle labialisée
- fr voyelle labiovélaire
- en labialized vowel
- en labio-velar vowel
Definición
Vocal que s'articula amb una constricció de l'obertura interlabial i, alhora, amb el contacte del postdors de la llengua amb el vel del paladar.
Nota
- Són labiovelars les vocals de la sèrie velar /ɔ, o, u/.
vocal labiovelar
vocal labiovelar
- ca vocal labiovelar, n f
- ca vocal labialitzada, n f sin. compl.
- es vocal labializada
- es vocal labiovelar
- fr voyelle labialisée
- fr voyelle labiovélaire
- en labialized vowel
- en labio-velar vowel
Definición
Vocal que s'articula amb una constricció de l'obertura interlabial i, alhora, amb el contacte del postdors de la llengua amb el vel del paladar.
Nota
- Són labiovelars les vocals de la sèrie velar /ɔ, o, u/.
vocal llarga
vocal llarga
- ca vocal llarga, n f
- es vocal larga
- fr voyelle longue
- en long vowel
Definición
Vocal que presenta una durada major que una altra vocal amb la qual comparteix els mateixos trets acústics i articulatoris.
Nota
- En llatí, en què el tret de durada és distintiu, hi ha vocals breus i llargues. S'oposa a vocal breu.
