seqüència de temps
seqüència de temps
- ca correlació de temps, n f
- ca consecutio temporum [la], n f sin. compl.
- ca seqüència de temps, n f sin. compl.
- es concordancia temporal
- es consecutio temporum
- es correlación de tiempos
- es secuencia de tiempos
- fr concordance de temps
- fr consecutio temporum
- fr séquence de temps
- en consecutio temporum
- en sequence of tenses
Definición
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.
Nota
- Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
seqüència fònica
seqüència fònica
- ca cadena parlada, n f
- ca cadena fònica, n f sin. compl.
- ca seqüència fònica, n f sin. compl.
- es cadena fónica
- es cadena hablada
- es secuencia fónica
- fr chaîne parlée
- fr chaîne phonique
- fr séquence phonique
- en phonic sequence
- en sound sequence
- en speech chain
- en speech chain
Definición
Successió lineal d'unitats lingüístiques discretes associades a un sentit que l'oient concep com un tot organitzat semànticament.
Nota
- Fa referència tant a l'ordenació de sons com a les relacions sintagmàtiques dels elements en el contínuum fònic. Des d'aquesta perspectiva, Ferdinand de Saussure insisteix en el caràcter lineal del llenguatge.
SFlex
SFlex
- ca sintagma flexiu, n m
- ca sintagma flexió, n m sin. compl.
- ca SFlex, n m sigla
- es sintagma flexivo
- es SFlex sigla
- fr syntagme flexif
- fr SFlex sigla
- en inflectional phrase
- en InflP sigla
Definición
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli funcional els afixos de temps, mode, nombre i persona, com a complement el sintagma verbal i com a especificador el sintagma nominal subjecte.
Nota
- El sintagma flexiu resulta de l'aplicació dels principis de la teoria de la X amb barra a l'estructura oracional. El sintagma flexiu ha sigut analitzat posteriorment en un sintagma concordança, que conté la informació de nombre i persona, i un sintagma temps, que conté la informació temporal i aspectual.
sigla
sigla
- ca sigla, n f
- es sigla
- fr sigle
- en initialism
Definición
Mot format per les lletres inicials dels components o d'alguns dels components d'un sintagma o d'un compost, que manté les propietats sintàctiques i el significat del sintagma o del compost originals.
Nota
- Per exemple, PIB, de producte interior brut; IRPF, de Impost sobre la Renda de les Persones Físiques; ADN, de àcid desoxiribonucleic, etc.
sigmàtic -a
sigmàtic -a
- ca sigmàtic -a, adj
- es sigmático ‑ca
- fr sigmatique
- en sigmatic
Definición
Dit de la forma lingüística caracteritzada per la presència del morf ‑s-, com en llatí el perfet misi (de mittere) o en català medieval el perfet mes.
sigmatisme
sigmatisme
- ca sigmatisme, n m
- es sigmatismo
- fr sigmatisme
- en sigmatism
Definición
Patologia del llenguatge que es caracteritza per la dificultat d'articular els sons sibilants.
sigmatisme
sigmatisme
- ca sigmatisme, n m
- es sigmatismo
- fr sigmatisme
- en sigmatism
Definición
Fenomen de transformació d'una consonant dental o interdental en una consonant fricativa alveolar sorda [s] davant les vocals e i i.
signant
signant
- ca signant, n m, f
- es signante
- fr signeur | signeuse
- en signer
Definición
Persona que fa servir la llengua de signes.
signe
signe
- ca signe, n m
- es signo
- fr signe
- en sign
Definición
Element utilitzat per a representar una altra cosa.
Nota
- Tenint en compte el tipus de relació que el signe estableix amb la cosa representada, Charles S. Peirce diferencia tres tipus de signes: les icones (que mantenen algun tipus de relació de semblança), els indicis (que estableixen una relació de contigüitat) i els símbols (que mantenen una relació purament convencional).
signe asimètric
signe asimètric
- ca signe asimètric, n m
- es signo asimétrico
- fr signe asymétrique
- en asymmetrical sign
Definición
En gramàtica liminar, signe lingüístic entés com a unitat integrada per un significant i un significant-significat
