Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  significat procedimental, n m
  • es  significado procedimental
  • fr  encodage procédural
  • en  procedural meaning

Definición
En la teoria de la rellevància, significat que ajuda a processar i interpretar un enunciat, ja que dona pistes sobre les operacions inferencials que ha de fer l'interlocutor en la interpretació d'un enunciat, especialment els supòsits contextuals requerits per a interpretar-lo.

Nota

  • La conjunció però, per exemple, indica que el constituent que segueix expressa un contingut proposicional que contrasta amb el del constituent precedent. S'oposa a significat conceptual.
  • ca  contingut proposicional, n m
  • ca  significat proposicional, n m sin. compl.
  • es  contenido proposicional
  • es  significado proposicional
  • fr  contenu propositionnel
  • fr  encodage propositionnel
  • en  propositional content
  • en  propositional meaning

Definición
Contingut expressat per una oració amb independència de la modalitat que presente.

Nota

  • Les oracions El pare ha arribat, Ha arribat el pare? El pare ha arribat! Presenten el mateix contingut proposicional però diferent modalitat.
  • ca  significatum [la], n m
  • es  significatum
  • fr  significatum
  • en  significatum

Definición
En la terminologia de John Lyons, allò que és representat per un signe.

Nota

  • Per exemple, l'objecte taula representat pel mot taula.
  • ca  síl·laba, n f
  • es  sílaba
  • fr  syllabe
  • en  syllable

Definición
Unitat fonètica i fonològica que consta d'un nucli, que s'identifica amb el segment de més sonicitat (normalment una vocal), i d'uns marges opcionals formats per segments amb un menor grau de sonicitat (generalment consonants).

Nota

  • Els marges sil·làbics reben el nom de obertura, si precedeixen el nucli, i de coda, si el segueixen. Per exemple, en la síl·laba trans de transport, la vocal a s'identifica amb el nucli, el grup consonàntic tr amb l'obertura i el grup consonàntic ns amb la coda. Les realitzacions concretes de l'estructura sil·làbica estan determinades per un conjunt de regles que poden variar en les diverses llengües. L'únic tipus de síl·laba present en totes les llengües és la síl·laba lliure. Les síl·labes es poden classificar, segons l'accent d'intensitat, en tòniques i àtones, i, segons els constituents, en lliures, travades i mixtes, i en lleugeres i pesants. [V. estructura sil·làbica]
  • ca  síl·laba àtona, n f
  • es  sílaba átona
  • fr  syllabe atone
  • en  unstressed syllable

Definición
Síl·laba la vocal de la qual no porta accent d'intensitat.

Nota

  • Per exemple, la síl·laba ma del mot cama.
  • ca  síl·laba canònica, n f
  • es  sílaba canónica
  • fr  syllabe canonique
  • en  canonical syllable

Definición
Síl·laba que posseeix una estructura normal o estàndard per comparació al conjunt de síl·labes d'una llengua.

Nota

  • Les síl·labes constituïdes per CV o CVC són, per exemple, canòniques enfront de les síl·labes constituïdes per CVCC.
  • ca  síl·laba contratònica, n f
  • es  contratónica
  • fr  contre-tonique
  • en  counter-stressed syllable

Definición
Síl·laba que precedeix en una o dues síl·labes la síl·laba tònica i que està dotada d'un accent secundari.
  • ca  síl·laba lleugera, n f
  • es  sílaba no pesada
  • fr  syllabe brève
  • en  light syllable

Definición
Síl·laba que conté una rima simple, això és, una rima amb una única vocal.
  • ca  síl·laba lliure, n f
  • ca  síl·laba oberta, n f sin. compl.
  • es  sílaba libre
  • fr  syllabe ouverte
  • en  open syllable

Definición
Síl·laba que acaba en vocal.

Nota

  • Per exemple, la síl·laba ma del mot calma. S'oposa a síl·laba travada.
  • ca  síl·laba mixta, n f
  • es  sílaba mixta
  • fr  syllabe mixte
  • en  mixed syllable

Definición
En gramàtica tradicional, síl·laba començada i acabada amb consonants.