principi d'adjacència
principi d'adjacència
- ca principi d'adjacència, n m
- es principio de adyacencia
- fr principe d'adjacence
- en adjacency principle
Definición
Tendència de les llengües naturals a situar en posicions adjacents els elements relacionats sintagmàticament.
principi d'adjacència
principi d'adjacència
- ca condició d'adjacència, n f
- ca principi d'adjacència, n m sin. compl.
- es condición de adyacencia
- es principio de adyacencia
- fr condition d'adjacence
- fr principe d'adjacence
- en adjacency condition
- en adjacency principle
Definición
En la teoria del règim i del lligam, condició que exigeix que un complement aparega al costat mateix del nucli per tal de rebre cas.
Nota
- En anglés, per exemple, el complement directe requereix adjacència estricta amb el verb, com demostra el fet que no es puga interposar cap element entre el verb i el complement directe: John read the novel in the bed però *John read in the bed the novel. L'agramaticalitat de la segona oració, des d'aquesta perspectiva, es deu al fet que el verb no pot assignar cas al complement directe.
principi d'economia del paradigma
principi d'economia del paradigma
- ca principi d'economia del paradigma, n m
- es principio de economía del paradigma
- fr principe d'économie du paradigme
- en paradigm economy principle
Definición
Principi formulat per A. Carstairs segons el qual els recursos d'una classe flexiva s'han d'organitzar en el menor nombre de paradigmes matemàticament possible.
Nota
- D'acord amb aquest principi, una llengua no tindrà un nombre de paradigmes superior al nombre d'afixos de la combinació de trets amb major variació.
principi d'estabilitat de les classes flexives
principi d'estabilitat de les classes flexives
- ca principi d'estabilitat de les classes flexives, n m
- es principio de estabilidad de las clases flexivas
- fr principe de stabilité des classes fléchies
- en inflectional class stability principle
Definición
En morfologia natural, principi dependent del sistema que afavoreix les classes flexives motivades independentment i els paradigmes organitzats a partir de sistemes implicatius generals (el fet, per exemple, que una propietat morfofonològica d'un element reaparega en uns altres elements de la mateixa classe).
principi d'iconicitat construccional
principi d'iconicitat construccional
- ca principi d'iconicitat construccional, n m
- es principio de iconicidad construccional
- fr principe d'icônicité constructionnelle
- en constructional iconicity principle
Definición
En morfologia natural, principi de naturalitat morfològica independent del sistema que afavoreix els paradigmes en els quals els elements marcats formalment s'identifiquen amb els marcats morfosintàcticament.
Nota
- El plural, per exemple, és més marcat que el singular, i en moltes llengües aquell presenta afixos flexius, i aquest, no.
principi d'immanència
principi d'immanència
- ca principi d'immanència, n m
- es principio de inmanencia
- fr principe d'immanence
- en immanence principle
Definición
Principi abstracte de la teoria del llenguatge postulat per Ferdinand de Saussure i reformulat per Louis Hjelmslev segons el qual l'objecte d'estudi de la lingüística són les relacions internes dels elements de la llengua considerada com a estructura, independentment d'altres factors extralingüístics de tipus psicològic, sociològic, antropològic, etc.
Nota
- Aquest principi és considerat el punt de partença de la glossemàtica.
principi d'uniformitat
principi d'uniformitat
- ca principi d'uniformitat, n m
- es principio de uniformidad
- fr principe d'uniformité
- en uniformity principle
Definición
En morfologia natural, principi de naturalitat morfològica independent del sistema que afavoreix els paradigmes sense variants al·lomòrfiques.
principi de bivalència
principi de bivalència
- ca principi de bivalència, n m
- es principio de bivalencia
- fr principe de bivalence
- en bivalence principle
Definición
En lògica, principi que postula que una proposició és o bé vertadera o bé falsa, i que no hi ha valors de veritat intermedis.
Nota
- L'existència d'un tercer valor de veritat dona lloc a la lògica trivalent, enfront de la lògica bivalent o de dos valors.
principi de composicionalitat
principi de composicionalitat
- ca principi de composicionalitat, n m
- es principio de composicionalidad
- fr principe de compositionnalité
- en principle of compositionality
Definición
Principi formulat per primera vegada per Gottlob Frege, segons el qual el significat d'una expressió complexa és una funció del significat de les parts que la constitueixen.
Nota
- Aquest principi resulta adequat per als llenguatges formals; en les llengües naturals, però, la composicionalitat no sempre resulta adequada, com es pot comprovar en moltes frases fetes o mots derivats el significat dels quals no es pot deduir del significat dels elements que els integren. Aquest principi juga un paper important en alguns models semàntics, com ara la semàntica teòrica del model, la semàntica de situacions o la teoria de la representació del discurs.
principi de congruència del sistema
principi de congruència del sistema
- ca principi de congruència del sistema, n m
- es principio de congruencia del sistema
- fr principe de congruence du système
- en system congruity principle
Definición
En morfologia natural, principi de naturalitat morfològica dependent del sistema que afavoreix els paradigmes organitzats d'una manera uniforme i sistemàtica d'acord amb els paràmetres morfològics de cada llengua: el tipus d'oposicions temporals, aspectuals, modals, etc., que existeixen en cada llengua.
