pregunta confirmatòria
pregunta confirmatòria
- ca pregunta confirmatòria, n f
- ca oració interrogativa confirmatòria, n f sin. compl.
- es oración interrogativa confirmatoria
- es pregunta confirmatoria
- fr question tag
- en tag question
Definición
Pregunta que conté una asserció amb la qual el parlant pretén aconseguir la verificació explícita o implícita de l'interlocutor.
Nota
- Es tracta de preguntes que presenten marques de confirmació com ara no?, veritat?, veritat que sí?, veritat que no?, oi? (o oi…?, oi que…?, oi que sí?, oi que no?), eh? (o eh que…). Per exemple, Vingueren ahir, veritat?, Eh que no te n'aniràs?, No te n'aniràs, no? En les preguntes confirmatòries el parlant es decanta per una resposta positiva o per una de negativa. Si la interrogativa és afirmativa el parlant espera una resposta afirmativa de l'interlocutor, i si és negativa, aleshores espera una resposta negativa.
pregunta eco
pregunta eco
- ca pregunta eco, n f
- ca oració interrogativa eco, n f sin. compl.
- es oración interrogativa eco
- es pregunta eco
- fr question écho
- en echo question
Definición
Pregunta que repeteix totalment o parcialment la forma d'una oració emesa immediatament abans per una altra persona.
Nota
- Les preguntes eco es caracteritzen sintàcticament pel fet que no anteposen el pronom o l'adjectiu interrogatiu. Per exemple, Se n'anà on?, Escrigueres a qui?
pregunta exhortativa
pregunta exhortativa
- ca pregunta exhortativa, n f
- es pregunta exhortativa
- fr question imperative
- en imperative question
Definición
Pregunta que serveix per a amonestar o advertir l'interlocutor o per a forçar-lo a realitzar una determinada acció.
Nota
- Per exemple, Voleu fer el favor de dir-m'ho?
pregunta exploratòria
pregunta exploratòria
- ca pregunta exploratòria, n f
- es pregunta exploratoria
- fr question exploratoire
- en exploratory question
Definición
Pregunta que apareix introduïda per la conjunció i amb què s'insinua una proposta o s'expressa un retret.
Nota
- Per exemple, I si anem a prendre una cervesa? o I te n'aniràs sense explicar-m'ho?
pregunta retòrica
pregunta retòrica
- ca pregunta retòrica, n f
- es pregunta retórica
- fr question rhétorique
- en rhetorical question
Definición
Oració interrogativa que equival a una declaració, ja que l'interlocutor en coneix la resposta.
Nota
- Per exemple, Hem de permetre que es prenguen decisions que atempten contra els drets de la ciutadania?
prelingüística
prelingüística
- ca prelingüística, n f
- es prelingüística
- fr prélinguistique
- en prelinguistics
Definición
Estudi acústic i articulatori dels sons.
Nota
- La prelingüística s'oposa a la microlingüística, centrada en la fonologia i, en general, en les relacions estructurals del sistema lingüístic. El terme prelingüística, introduït per George L. Trager, ha estat emprat per diversos lingüistes nord-americans. La prelingüística s'integra en la macrolingüística i contrasta amb la metalingüística i la microlingüística. [V. macrolingüística]
premodificador
premodificador
- ca premodificador, n m
- es premodificador
- fr prémodificateur
- en premodifier
Definición
Modificador que precedeix el nucli d'una construcció endocèntrica.
Nota
- Per exemple vell és un premodificador de llibre en el sintagma un vell llibre de poemes. Contrasta amb postmodificador.
preposició
preposició
- ca preposició, n f
- ca P, n f sigla
- es preposición
- es P sigla
- fr préposition
- fr P sigla
- en preposition
- en P sigla
Definición
Categoria lèxica, o element de la categoria, integrada per partícules invariables que s'anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i assenyalen el tipus de relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre.
Nota
- La preposició forma sempre una unitat sintàctica inalterable amb el complement que selecciona, o terme de relació. La preposició pot anar sola (amb esforç), amb una altra preposició (per a dinar) o formar locucions prepositives (en lloc de). Contrasta amb la posposició. Les preposicions i les posposicions s'integren en la categoria de les adposicions.
preposició àtona
preposició àtona
- ca preposició àtona, n f
- es preposición átona
- fr préposition atone
- en unstressed preposition
Definición
Preposició que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de ser inaccentuada.
Nota
- Són àtones les preposicions simples a, amb, de, en i per, i la composta per a. Es tracta de preposicions molt gramaticalitzades que s'usen amb significats diversos i sovint amb un valor purament gramatical. S'oposa a preposició tònica.
preposició composta
preposició composta
- ca preposició composta, n f
- es preposición compuesta
- fr préposition composée
- en compound preposition
Definición
Preposició formada per dues preposicions que funcionen com una de sola.
Nota
- Per exemple, cap a, com a, des de, fins a, per a.