mirativitat
mirativitat
- ca mirativitat, n f
- es miratividad
- fr mirativité
- en mirativity
Definición
Propietat semanticopragmàtica de determinades marques gramaticals que en un enunciat expressen que la informació aportada és nova o inesperada per al parlant.
Nota
- La mirativitat pot venir codificada per partícules, per afixos, per usos de temps verbals, per l'entonació, etc. Per exemple, l'entonació en les exclamatives parcials: Com plou! El terme fou introduït inicialment per Scott DeLancey.
missatge
missatge
- ca missatge, n m
- es mensaje
- fr message
- en message
Definición
Seqüència de senyals organitzada segons unes regles determinades que un emissor transmet a un receptor a través d'un canal.
Nota
- Tot missatge pressuposa les operacions de codificació, transmissió, recepció i descodificació.
moció
moció
- ca moció, n f
- ca moció de gènere, n f sin. compl.
- es moción
- fr motion
- en motion
Definición
Expressió del gènere per mitjà de canvis en la terminació d'un mot.
Nota
- Per exemple, afegint un sufix a la forma del masculí per a obtenir la del femení (com en alt-alta) o utilitzant sufixos diferents en la forma del masculí i en la del femení (com en ateu-atea o flonjo-flonja).
moció de gènere
moció de gènere
- ca moció, n f
- ca moció de gènere, n f sin. compl.
- es moción
- fr motion
- en motion
Definición
Expressió del gènere per mitjà de canvis en la terminació d'un mot.
Nota
- Per exemple, afegint un sufix a la forma del masculí per a obtenir la del femení (com en alt-alta) o utilitzant sufixos diferents en la forma del masculí i en la del femení (com en ateu-atea o flonjo-flonja).
modal
modal
- ca modal, adj
- es modal
- fr modal -ale
- en modal
Definición
Relatiu o pertanyent al mode verbal.
modal
modal
- ca verb modal, n m
- ca modal, n m sin. compl.
- es modal
- es verbo modal
- fr modal
- fr verbe modal
- en modal
- en modal verb
Definición
Verb auxiliar que, en determinades perífrasis, introdueix un valor de modalitat subjectiva de l'esdeveniment.
Nota
- És modal el verb poder en l'oració Podries fer les coses amb més calma. Des del punt de vista semàntic, els verbs modals es caracteritzen molt sovint pel caràcter polisèmic. El modal poder, per exemple, té un valor deòntic o radical en l'oració No pots anar al cinema i un valor epistèmic en l'oració Pot estar dormint. El mateix tipus de polisèmia es troba també en els modals haver i deure.
modalitat
modalitat
- ca modalitat, n f
- es modalidad
- fr modalité
- en modality
Definición
En la terminologia d'André Martinet, monema gramatical que no pot servir per a marcar la funció d'un altre monema, però l'actualitza, especifica o completa.
Nota
- Per exemple, la marca de gènere.
modalitat
modalitat
- ca modalitat, n f
- es modalidad
- fr modalité
- en modality
Definición
Expressió de l'actitud del parlant respecte al contingut de l'oració o contingut proposicional.
Nota
- Dins de la modalitat és habitual diferenciar la modalitat de l'enunciació de la modalitat de l'enunciat. La primera fa referència al tipus d'acte verbal que el parlant realitza (declarar o asseverar, preguntar, exclamar, ordenar, etc.) i permet establir diferents modalitats oracionals (la modalitat declarativa, la interrogativa, l'exclamativa, la imperativa, etc.). S'expressa fonamentalment per mitjà de l'entonació i l'ordre de mots i en certs casos del mode verbal. La modalitat de l'enunciat fa referència al contingut proposicional mateix, desvinculat de l'acte de parla, i s'expressa mitjançant certes perífrasis verbals («haver de + infinitiu», «deure + infinitiu», etc.) i certs adverbis (necessàriament, potser, dissortadament, etc). Fa referència tant a les modalitats lògiques (que indiquen si el contingut és necessari, possible, probable, etc.) com a les modalitats avaluatives (que indiquen l'actitud de tristesa, alegria, rebuig, etc., del parlant). Són modalitats lògiques la modalitat deòntica, la modalitat alètica, la modalitat epistèmica i la modalitat bulomaica. En els estudis sobre perífrasis verbals, es diferencien dos grans tipus de modalitats lògiques: la modalitat radical i la modalitat epistèmica.
modalitat alètica
modalitat alètica
- ca modalitat alètica, n f
- es modalidad alética
- fr modalité aléthique
- en alethic modality
Definición
Modalitat lògica referida a la possibilitat.
Nota
- Aquesta modalitat permet distingir entre el caràcter necessari, possible o impossible de la proposició. Aquests conceptes alètics es defineixen, generalment, a partir de la noció de món possible. Així, una proposició és necessària si és vertadera en tots els mons possibles; és possible si hi ha almenys un món possible en el qual és vertadera, i és impossible si no hi ha cap món possible en el qual siga vertadera.
modalitat bulomaica
modalitat bulomaica
- ca modalitat bulomaica, n f
- es modalidad bulomaica
- fr modalité boulomaïque
- en boulomaic modality
Definición
Modalitat lògica referida al desig.
