color
color
- ca color, n m
- es color
- fr couleur
- en coloring
Definición
Correspondència poc precisa que s'estableix per associació entre les sensacions auditives i les sensacions visuals, per tal de designar una característica acústica principal o secundària que correspon, en general, a un tret d'altura o d'agudesa.
Nota
- Així, es diu que les consonants i vocals palatals (acústicament agudes) tenen un color clar o palatal.
coma
coma
- ca coma, n f
- es coma
- fr virgule
- en comma
Definición
Signe gràfic de puntuació (,) usat per a indicar pauses breus o membres curts dins del període o l'oració.
comandament
comandament
- ca comandament, n m
- es comando
- fr commande
- en command
Definición
En gramàtica generativa, relació de dependència estructural establida entre dos nodes d'una representació arbòria.
Nota
- Normalment es diferencia el comandament categorial del comandament màxim.
comandament c
comandament c
- ca comandament categorial, n m
- ca comandament c, n m sin. compl.
- es comando c
- es comando categorial
- fr commande catégorielle
- fr commande-c
- en c-command
Definición
Relació de dependència estructural delimitada com segueix: un constituent A comanda categorialment un constituent B si el primer node ramificat que domina A també domina B, i ni A domina B, ni B domina A.
Nota
- En la representació arbòria, FLEX comanda categorialment el SV.
comandament categorial
comandament categorial
- ca comandament categorial, n m
- ca comandament c, n m sin. compl.
- es comando c
- es comando categorial
- fr commande catégorielle
- fr commande-c
- en c-command
Definición
Relació de dependència estructural delimitada com segueix: un constituent A comanda categorialment un constituent B si el primer node ramificat que domina A també domina B, i ni A domina B, ni B domina A.
Nota
- En la representació arbòria, FLEX comanda categorialment el SV.
comandament m
comandament m
- ca comandament màxim, n m
- ca comandament m, n m sin. compl.
- es comando m
- es comando máximo
- fr commande maximale
- fr commande-m
- en m-command
Definición
Relació de dependència estructural delimitada com segueix: un constituent A comanda màximament un constituent B si la primera projecció màxima o sintagma que domina A també domina B, i ni A domina B ni B domina A.
Nota
- En la representació arbòria, FLEX comanda màximament el SN.
comandament màxim
comandament màxim
- ca comandament màxim, n m
- ca comandament m, n m sin. compl.
- es comando m
- es comando máximo
- fr commande maximale
- fr commande-m
- en m-command
Definición
Relació de dependència estructural delimitada com segueix: un constituent A comanda màximament un constituent B si la primera projecció màxima o sintagma que domina A també domina B, i ni A domina B ni B domina A.
Nota
- En la representació arbòria, FLEX comanda màximament el SN.
combinació
combinació
- ca combinació, n f
- es combinación
- fr combinaison
- en combination
Definición
Disposició per simultaneïtat o per contigüitat de dues o més articulacions.
Nota
- La combinació de dos fonemes contigus obeeix a regles que varien segons les llengües i depén de les modificacions produïdes per la influència recíproca que aquests fonemes exerceixen l'un sobre l'altre. Així, els fonemes complexos són el resultat de la combinació de dues articulacions (una oclusiva i una fricativa) per a les africades com la [ʧ] o la [ʤ] de cotxe o viatge, respectivament.
combinació
combinació
- ca combinació, n f
- es combinación
- fr combinaison
- en combination
Definición
En glossemàtica, procés d'unió de dues o més unitats lingüístiques compatibles que no presenten cap mena de dependència recíproca en el nivell sintagmàtic del decurs.
Nota
- Per exemple, l'ús de les preposicions per i a, que poden aparéixer o no juntes. La combinació és un tipus de constel·lació.
comentari
comentari
- ca comentari, n m
- ca predicat psicològic, n m sin. compl.
- ca rema, n m sin. compl.
- es comentario
- es predicado psicológico
- es rema
- fr commentaire
- fr prédicat psychologique
- fr rhème
- en comment
- en psychological predicate
- en rheme
Definición
Part de l'oració que aporta informació nova sobre l'element del qual es parla, el tòpic.
Nota
- En l'oració Manel ens abandona, Manel és el tòpic i ens abandona el comentari. En general, el tòpic tendeix a identificar-se amb el subjecte de l'oració i el comentari amb el predicat, però no necessàriament; en La carta, l'escrigué Màrius, per exemple, el subjecte forma part del comentari. El terme comentari ha estat utilitzat sobretot pels lingüistes nord-americans a partir de Charles F. Hockett, i és paral·lel al de rema de l'estructuralisme europeu i al de predicat psicològic de la gramàtica tradicional.
