compatibilitat
compatibilitat
- ca compatibilitat, n f
- es compatibilidad
- fr compatibilité
- en compatibility
Definición
Concordança o congruència entre els trets semàntics o sintàctics de les diferents unitats de l'oració.
Nota
- El terme compatibilitat va ser utilitzat amb aquest sentit pel lingüista rus Iuri D. Apréssian.
competència
competència
- ca competència, n f
- es competencia
- fr compétence
- en competence
Definición
En gramàtica generativa, coneixement que tot parlant té del model abstracte de la llengua i, en particular, de les possibilitats de generar oracions d'acord amb les regles de la gramàtica.
Nota
- Es tracta d'un coneixement intuïtiu, inconscient, que el gramàtic ha de descobrir i explicitar. S'oposa a actuació. La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand Saussure de llengua/parla, però oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica saussureana.
competència comunicativa
competència comunicativa
- ca competència comunicativa, n f
- ca competència pragmàtica, n f sin. compl.
- es competencia comunicativa
- es competencia pragmática
- fr compétence communicative
- fr compétence pragmatique
- en communicative competence
- en pragmatic competence
Definición
Competència que inclou, a més del model abstracte de la llengua, la capacitat de dominar situacions de parla concretes en contextos apropiats.
Nota
- En general, la competència comunicativa s'identifica amb allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.
competència gramatical
competència gramatical
- ca competència gramatical, n f
- es competencia gramatical
- fr compétence grammaticale
- en grammatical competence
Definición
Competència que fa referència exclusivament al coneixement de la forma i del significat lingüístic.
competència panlectal
competència panlectal
- ca competència panlectal, n f
- es competencia panlectal
- fr compétence panlectale
- en panlectal competence
Definición
Competència en totes les varietats d'una llengua en diferents contextos.
competència polilectal
competència polilectal
- ca competència polilectal, n f
- es competencia polilectal
- fr compétence polylectale
- en polylectal competence
Definición
Competència en més d'una varietat d'una llengua en diferents contextos.
competència pragmàtica
competència pragmàtica
- ca competència comunicativa, n f
- ca competència pragmàtica, n f sin. compl.
- es competencia comunicativa
- es competencia pragmática
- fr compétence communicative
- fr compétence pragmatique
- en communicative competence
- en pragmatic competence
Definición
Competència que inclou, a més del model abstracte de la llengua, la capacitat de dominar situacions de parla concretes en contextos apropiats.
Nota
- En general, la competència comunicativa s'identifica amb allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.
complement
complement
- ca complement, n m
- ca objecte, n m sin. compl.
- ca C, n m sigla
- ca O, n m sigla
- es complemento
- es objeto
- fr complément
- fr complément d'objet
- en complement
- en object
Definición
Funció sintàctica del constituent que en completa un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
Nota
- Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
complement adjunt
complement adjunt
- ca adjunt, n m
- ca complement adjunt, n m sin. compl.
- es adjunto
- es complemento adjunto
- fr adjoint
- fr complément adjoint
- en adjunct
- en adjunct complement
Definición
Modificador que aporta una informació no exigida pel significat del nucli o element principal al qual s'afig.
Nota
- Els adjunts s'oposen, així, als complements, que són constituents exigits pel significat del nucli. En el sintagma nominal la fotografia del llac que vam fer ahir, l'oració de relatiu que van fer ahir funciona com a adjunt del nom fotografia, mentre que del llac funciona com a complement. Com que tradicionalment el terme complement s'ha usat tant per als modificadors exigits com per als no exigits, hi ha autors que anomenen complements seleccionats o argumentals els primers, i complements adjunts els segons. Des d'aquesta perspectiva, en l'exemple anterior, del llac seria un complement seleccionat o argumental i que vam fer ahir un complement adjunt.
complement agent
complement agent
- ca complement agent, n m
- ca ablatiu agent, n m sin. compl.
- ca agentiu, n m sin. compl.
- es ablativo agente
- es agentivo
- es complemento agente
- fr ablatif agent
- fr agentif
- fr complément d'agent
- en ablative of agent
- en agentive complement
Definición
En gramàtica tradicional, complement del verb en les oracions passives, que té un valor equivalent al subjecte de l'oració activa corresponent i va precedit de la preposició per.
Nota
- Per exemple, pels estudiants en La conferència fou organitzada pels estudiants.
