Back to top
  • ca  suro vena-sec, n m
  • ca  esberlat, n m sin. compl.
  • ca  suro esberlat, n m sin. compl.
  • ca  vena-sec, n m sin. compl.
  • es  corcho vena seca
  • es  vena seca

Indústria > Indústria surera

Definición
Suro que té una vena imperfecta, que es torna llenyosa i que té tendència a esberlar-se.
  • ca  suro venablanc, n m
  • ca  venablanc, n m sin. compl.
  • es  corcho vena blanca
  • es  vena blanca

Indústria > Indústria surera

Definición
Suro que té una vena molt més clara que les altres.
  • ca  suro venaincomplet, n m
  • ca  venaincomplet, n m sin. compl.
  • es  corcho vena incompleta
  • es  vena incompleta

Indústria > Indústria surera

Definición
Suro les venes del qual presenten interrupcions.
  • ca  venda associada, n f
  • es  venta cruzada
  • fr  vente croisée
  • fr  vente de productes associées
  • fr  vente parallele
  • en  cross-selling

Economia > Comerç

Definición
Venda en què una entitat ofereix a un client productes o serveis complementaris o similars a d'altres que ha adquirit, a fi d'estalviar-se el cost de buscar nous clients.

Nota

  • Per exemple, el cost addicional que suposa a una entitat bancària vendre altres productes o serveis a un client que ja té un compte corrent en l'entitat sol ser menor que el cost de captació inicial.
  • ca  venda en línia sense estoc, n f
  • es  dropshipping, n m
  • es  envío directo, n m
  • es  triangulación de envíos, n f
  • es  venta directa, n f
  • fr  expédition directe, n f
  • fr  livraison directe, n f
  • fr  parachutage, n m
  • fr  vente en ligne sans stock, n f
  • fr  vente sans stock, n f
  • it  dropshipping, n m
  • it  spedizione diretta, n f
  • pt  dropshipping, n m
  • pt  envio direto, n m
  • pt  intermediação de vendas, n f
  • en  drop shipment, n
  • en  dropshipping, n
  • en  drop shipping, n var. ling.
  • en  drop-shipping, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Model de comerç electrònic en què el minorista no disposa d'estoc propi, sinó que trasllada les comandes a un proveïdor que s'encarrega de l'emmagatzematge i de l'enviament dels productes directament al client final.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme venda en línia sense estoc

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma venda en línia sense estoc.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació descriptiva lingüísticament adequada, formada per sintagmació a partir del nucli nominal venda en línia (perquè és una venda que es fa per internet) i el sintagma sense estoc, en referència al fet que el venedor no necessita disposar de mercaderies emmagatzemades per a poder fer la venda. Semànticament, recull els trets distintius principals d'aquesta pràctica comercial.

    ·Tot i que no té ús, té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·És una forma basada en la denominació normalitzada en francès, vente en ligne sans stock.

    Formes desestimades

    - comerç electrònic sense estoc: La forma comerç es refereix tant a l'acció de vendre com a la de comprar i en aquest cas es fa referència, específicament, a una manera de procedir del venedor, de manera que es considera preferible el nucli venda, el qual, en cas necessari, es pot complementar amb l'específic venda en línia.

    - comerç triangular: Aquesta forma es documenta per a referir-se a un altre concepte i també es podria confondre amb compravenda triangular («Operació comercial consistent a comprar mercaderia en un país estranger per revendre-la en un altre sense importar-la al país intermediari»).

    - triangulació d'enviaments: Tot i que se'n documenten algunes ocurrències, semànticament sembla una forma poc suggeridora del concepte, especialment pel fet de referir-se únicament als enviaments.

    - enviament directe: És una solució poc precisa, perquè pot fer referència tant als casos en què el fabricant ven directament al client final (sense intermediaris) com als casos en què hi ha un intermediari però és el fabricant qui envia el producte.

    - venda sense estoc: Malgrat que, segons el context, el segment en línia pot resultar prescindible, en general aquesta denominació no és prou precisa, ja que pot associar-se a la venda convencional sense estoc, en què és el mateix minorista qui proveeix el comprador de la mercaderia, un cop sol·licitada al majorista.

    [Acta 736, 28 d'abril de 2025]
  • ca  venda millorada, n f
  • es  upselling, n m
  • es  venta adicional, n f
  • es  venta sugerida, n f
  • fr  montée en gamme, n f
  • fr  vente incitative, n f
  • fr  vente poussée, n f
  • en  upsell, n
  • en  upselling, n
  • de  Upselling, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Tècnica de venda que consisteix a oferir a un client un servei de qualitat i preu superiors als del servei que ha sol·licitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme venda millorada

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma venda millorada.

    Criteris aplicats

    ·És una solució alternativa al manlleu anglès upselling creada amb recursos del català.

    ·És una denominació lingüísticament adequada: l'adjectiu millorada recull el tret semàntic que aporta el formant up de la forma original anglesa, que indica que la venda és de preu més elevat.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Formes desestimades

    -venda addicional: Tot i que és l'alternativa catalana al manlleu més documentada, no es considera adequada semànticament, ja que remet a una venda afegida a una altra i no, com és el cas aquí, a una sola venda però de preu superior.

    -venda suggerida: Es desestima perquè, malgrat que recull el tret semàntic que el venedor incita a fer la compra (la suggereix), no indica que la compra tingui una qualitat i un preu superiors a la sol·licitada inicialment.

    -augment de les vendes: No s'adequa al concepte.

    [Acta 703, 27 de febrer de 2023]
  • ca  vent fluix, n m
  • es  brisa débil
  • es  flojo
  • fr  petite brise
  • it  brezza tesa
  • en  gentle breeze

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 3 segons l'escala de Beaufort, entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s).
  • ca  vent fluixet, n m
  • es  brisa muy débil
  • es  flojito
  • fr  légère brise
  • it  brezza leggera
  • en  light breeze

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 2 segons l'escala de Beaufort, entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s).
  • ca  vent fort, n m
  • es  frescachón
  • es  viento fuerte
  • fr  grand frais
  • it  vento forte
  • en  near gale

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 7 segons l'escala de Beaufort, entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s).
  • ca  vent fresc, n m
  • es  brisa fuerte
  • es  fresco
  • fr  vent frais
  • it  vento fresco
  • en  strong breeze

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 6 segons l'escala de Beaufort, entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s).