lectiu -iva
lectiu -iva
Pedagogia. Ensenyament
- ca lectiu -iva, adj
- es lectivo
- fr scolaire
- en school
Pedagogia. Ensenyament
Definición
Dit del dia en què hi ha classe en els centres docents.
lectoescriptura
lectoescriptura
Pedagogia. Ensenyament
- ca lectoescriptura, n f
- es lecto-escritura
- es lectoescritura
- fr lecture et écriture
- en literacy
- en reading and writing
Pedagogia. Ensenyament
Definición
Lectura i escriptura concebudes com un únic procés integrat d'aprenentatge.
lector
lector
Audiovisuals > Imatge. So
- ca videolector, n m
- ca lector, n m sin. compl.
- es reproductor de vídeo
- fr magnétoscope lecteur
- en video player
- en video tape player
Audiovisuals > Imatge. So
Definición
Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en un cinta de vídeo però que no n'hi pot enregistrar.
lector de missatges
lector de missatges
Informàtica > Programari
- ca lector de missatges, n m
- es lector de noticias
- fr lecteur de nouvelles
- en newsreader
- en newsreader software
Informàtica > Programari
Definición
Programa que permet d'accedir als missatges d'un grup de discussió, llegir-los, ordenar-los i, si escau, contestar-los.
lectura fàcil
lectura fàcil
Comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**
- ca lectura fàcil, n f
- ca LF, n f sigla
- es lectura fácil, n f
- es método de lectura fácil, n m
- fr facile à lire, n m
- fr facile à lire et à comprendre, n m
- fr FALC, n m sigla
- it facile da leggere, n m
- it lettura facile, n f
- pt fácil de ler e de perceber, n m
- pt leitura fácil, n f
- en easy read, n
- en easy reading, n
- en easy-to-read, n
- en E2R, n sigla
- en ETR, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**
Definición
Mètode de redacció i edició consistent a adaptar els textos escrits des del punt de vista del contingut, del llenguatge i de la forma per reduir-ne l'abstracció i fer-los accessibles a persones amb dificultats de comprensió lectora.
Nota
- 1. Són característiques pròpies de la lectura fàcil, per exemple, la descripció d'esdeveniments en ordre estrictament cronològic, la disposició clara i atractiva del text (marges amples, espaiat generós, etc.) i l'ús d'un llenguatge concís, de paràgrafs curts i d'un vocabulari poc especialitzat.
- 2. La lectura fàcil s'adreça a persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb problemes de memòria o problemes cognitius, gent gran, infants que comencen a llegir, persones que no dominen la llengua del text, etc.
- 3. Els textos elaborats amb el mètode de la lectura fàcil es distingeixen sovint amb un segell acreditatiu de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries i de l'associació Inclusion Europe.
- 4. Cal distingir la lectura fàcil, que s'aplica a textos escrits, del llenguatge simplificat (o llenguatge fàcil), que pot aplicar-se tant a textos escrits com orals o multimodals i és una de les eines de què se serveix la lectura fàcil.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lectura fàcil (sigla LF)
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma lectura fàcil, juntament amb la sigla corresponent, LF.
Criteris aplicats
Pel que fa a lectura fàcil:
·És una denominació lingüísticament adequada, creada per reducció d'un hipotètic sintagma mètode de la lectura fàcil.
·És una forma motivada semànticament: l'adjectiu fàcil aplicat a lectura indica la finalitat del mètode de facilitar la comprensió lectora als destinataris.
·És una forma ja consolidada, documentada en textos legals, especialitzats i dels mitjans de comunicació. També es recull en fonts enciclopèdiques.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
·En altres llengües s'utilitzen les formes paral·leles, que es recullen en textos especialitzats relacionats sovint amb institucions o normatives europees. La forma anglesa ja apareix també en alguns diccionaris generals.
Pel que fa a LF:
·És la sigla catalana corresponent a la denominació desenvolupada.
·Té ús en fonts especialitzades.
[Acta 734, 3 de març de 2025]
leg-bye [en]
leg-bye [en]
Esport > Esports de pilota > Criquet
- ca leg-bye [en], n m
- es leg bye
- fr ricochet
- en leg bye
Esport > Esports de pilota > Criquet
Definición
Correguda anotada a l'equip del batedor quan la pilota enviada pel llançador toca el batedor en qualsevol part del cos, excepte les mans, sense que ell hagi volgut tocar-la.
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:
·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);
·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;
·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);
·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);
·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.
El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).
[Acta 535, 27 d'octubre de 2011] -
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme leg-bye:
S'aprova la forma leg-bye amb guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans,(1) segons la qual duen guionet els compostos que són manlleus no adaptats.
(1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Documents de la Secció Filològica. Vol. III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996. 177 p. (Biblioteca filològica; 30)
[Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
legitimar
legitimar
Lingüística
- ca legitimar, v tr
- es autorizar
- es habilitar
- es legitimar
- en license, to
Lingüística
Definición
Permetre o justificar l'aparició d'un element en una frase ben formada.
leiotríquids
leiotríquids
Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**
- ca leiotríquids, n m pl
- nc Leiotrichidae
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**
Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
leitmotiv [de]
leitmotiv [de]
Literatura, Música
- ca leitmotiv [de], n m
- ca motiu conductor, n m sin. compl.
- es leitmotiv
- fr leitmotiv
- en leitmotif
- en leitmotiv
Literatura, Música
Definición
Tema central i recurrent d'una obra, especialment en literatura i música.
lenga
lenga
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca lenga, n f
- es cerezo de Chile, n m
- es lenga, n f
- es roble blanco, n m
- fr lenga, n
- en lenga, n
- de Lenga, n
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definición
Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i talles, fusteria interior i mobiliari.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:
S'aprova la denominació lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a través del castellà, pels motius següents:
·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;
·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;
·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;
·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;
·té el vistiplau dels especialistes.
Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.
Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer referència a qualsevol arbre del gènere Nothofagus (compost per trenta-cinc espècies distribuïdes per l'Amèrica del Sud i Oceania), perquè no és prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a genèric de la majoria d'altres espècies de Nothofagus, però no per a aquest cas.
Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.
Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.
[Acta 628, 15 de novembre de 2017]
