Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  janyana-ioga, n m
  • ca  ioga del coneixement, n m sin. compl.
  • es  gñana yoga, n m
  • es  jnana yoga, n m
  • es  jñana yoga, n m
  • es  yoga del conocimiento, n m
  • en  yoga of knowledge, n
  • sa  jñāna-yoga, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Ioga que es fonamenta en el coneixement profund de la realitat interior, més enllà del coneixement de les escriptures, i que indaga la relació entre naturalesa material i naturalesa espiritual.

Nota

  • La forma janyana-ioga prové del sànscrit jñāna, que significa 'coneixement', i yoga 'ioga'.
  • ca  nada-ioga, n m
  • ca  ioga del so, n m sin. compl.
  • es  nada yoga, n m
  • es  yoga del sonido, n m
  • en  nada yoga, n
  • en  yoga of sound, n
  • sa  nāda-yoga, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Ioga que es fonamenta en el poder del so, especialment de les vibracions procedents de la recitació reiterada d'un mantra o d'una fórmula sagrada, com a via per a reduir el pes de les fluctuacions mentals i aconseguir una ment lliure d'impureses.

Nota

  • La forma nada-ioga prové del sànscrit nāda, que significa 'so', i yoga 'ioga'.
  • ca  raja-ioga, n m
  • ca  ioga reial, n m sin. compl.
  • es  raja yoga, n m
  • es  yoga real, n m
  • es  yoga regio, n m
  • en  raja-yoga, n
  • en  royal yoga, n
  • sa  rāja-yoga, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Ioga que es fonamenta en el control de la pròpia ment, mitjançant l'austeritat, els preceptes ètics i la pràctica de la concentració i la meditació, com a via per a dominar els diferents aspectes físics, psíquics i espirituals de l'individu i assolir un elevat autoconeixement.

Nota

  • 1. En el raja-ioga la ment es considera com un rei (rājan) que ho governa tot.
  • 2. La forma raja-ioga prové del sànscrit rājan, que significa 'rei', i yoga 'ioga'.
  • Observacions del Consell Supervisor

    D'acord amb els criteris d'adaptació de l'accent dels mots sànscrits al català, l'adaptació catalana del primer component de rāja-yoga és raja, atès que la primera vocal és llarga i la segona curta. Per aquest motiu s'aprova la forma raja-ioga. El fet que el diccionari normatiu hagi optat per rajà, i no per raja, en l'adaptació de la forma etimològicament relacionada rājā (nominatiu singular de rājan), respon a criteris de tipus morfològic (sobretot, per l'estranyesa que podria causar el plural rages) i d'ús d'aquesta forma concreta. En el cas del compost rāja-yoga, però, ni la morfologia ni l'ús (la pronúncia habitual en aquest cas és raja, plana) fan necessari contravenir el criteri accentual habitual.

    [Acta 651, 5 de juny de 2019]
  • ca  iòguic -a, adj
  • es  yóguico -ca, adj
  • en  yogic, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definición
Relatiu al ioga.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iòguic -a

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova l'adjectiu iòguic -a.


    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació mitjançant l'adjunció del sufix -ic -ica (sufix àton, del llatí -icus, -a, -um, que significa 'relatiu o pertanyent a') a la base ioga, substantiu d'origen sànscrit ja recollit al diccionari normatiu.

    ·És una forma ja documentada en català en textos especialitzats.

    ·En altres llengües s'utilitza l'adjectiu anàleg.

    [Acta 651, 5 de juny de 2019]
  • ca  internet de les coses, n f
  • ca  IdC, n f sigla
  • ca  IoT, n f sigla
  • es  internet de las cosas, n m/f
  • es  IdC, n m/f sigla
  • es  IoT, n m/f sigla
  • fr  internet des objets, n m
  • fr  IDO, n m sigla
  • fr  IoT, n m sigla
  • it  Internet delle cose, n m/f
  • it  IoT, n m/f sigla
  • pt  Internet das coisas, n f
  • pt  IdC, n f sigla
  • pt  IoT, n f sigla
  • en  Internet of things, n
  • en  internet of things, n var. ling.
  • en  IoT, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Sigla que inclou inicials de mots gramaticals**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definición
Interconnexió d'objectes, dispositius electrònics, màquines o espais entre si i amb sistemes informàtics mitjançant internet o altres xarxes de comunicació per a transmetre o rebre dades amb finalitats de monitorització, control i activació de funcions o accionament de processos.

Nota

  • 1. Formen part de la internet de les coses, per exemple, els objectes dotats d'etiquetes NFC/RFID, els sensors, les balises de posicionament, els microcontroladors, els aparells d'il·luminació i de domòtica, els vehicles intel·ligents i els edificis intel·ligents.

    De vegades, els dispositius de la internet de les coses tenen una certa capacitat de processament i poden transmetre dades semielaborades en comptes de dades en brut, fet que alleugereix el trànsit de dades i permet reduir l'amplada de banda necessària per a la comunicació. Amb la informàtica a la boira i la informàtica a la perifèria, el processament també es pot produir en els dispositius de xarxa als quals estan connectats els dispositius de la internet de les coses, fet que permet descarregar de feina els sistemes centrals.
  • 2. L'arquitectura que integra els objectes, els dispositius i altres elements de la internet de les coses dins el sistema web i els fa accessibles a través de pàgines i aplicacions web és el web de les coses.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme internet de les coses (sigles IdC i IoT)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma internet de les coses, juntament amb les sigles IdC i IoT.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a internet de les coses:

    ·És un calc de l'anglès, però és una forma adequada en català, descriptiva del concepte. Està formada sobre el nucli internet ("Xarxa informàtica mundial que connecta altres xarxes i ordinadors i permet als usuaris comunicar-se entre ells i compartir informació", segons el diccionari normatiu) i el sintagma preposicional de les coses ("Objecte inanimat").

    ·És una forma motivada i transparent.

    ·És una forma ja utilitzada amb normalitat i es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres terminològiques.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    S'aprova com a forma femenina d'acord amb el gènere de internet recollit al diccionari normatiu. Si bé l'ús és vacil·lant, la forma femenina està força consolidada, probablement perquè xarxa, que és el referent conceptual de internet, és un mot femení.

    Quant a les sigles:

    ·La forma IoT correspon a la denominació anglesa i té un ús molt important, tant en català com en altres llengües.

    ·La forma IdC correspon a la denominació catalana desenvolupada i, si bé té menys ús que la forma anglesa, també es documenta.

    Formes desestimades

    -internet dels objectes: Té força menys ús que la forma proposada.

    [Acta 732, 20 de gener de 2025]
  • ca  índex de preus de consum, n m
  • ca  IPC, n m sigla
  • es  índice de precios al consumo
  • es  índice de precios de consumo
  • es  IPC sigla
  • fr  indice des prix à la consommation
  • fr  IPC sigla
  • en  consumer price index
  • en  CPI sigla

Economia

Definición
Índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.
  • ca  ipé, n m
  • es  ipé, n m
  • es  lapacho, n m
  • fr  ipé, n m
  • pt  ipê, n m
  • en  Brazilian walnut, n
  • en  ipe, n
  • en  lapacho, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'ipé (Tabebuia sp, família de les bignoniàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró olivaci i l'albeca de color blanc grogós, amb vetes fines de color marró, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de talles i peces tornejades.

Nota

  • 1. L'ipé s'obté especialment de les espècies Tabebuia ipe, Tabebuia guayacan i Tabebuia serratifolia.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ipé:

    S'aprova la denominació ipé (adaptació del manlleu d'origen tupí ipê, vehiculat a través del portuguès), com a nom genèric dels arbres del gènere Tabebuia i de la fusta que s'obté d'alguns d'aquests arbres, pels motius següents:

    ·és una forma coneguda internacionalment per a designar aquests conceptes;

    ·lingüísticament, el manlleu s'adapta sense gaire dificultats al sistema fònic i gràfic del català;

    ·es documenta ja en nombroses fonts catalanes especialitzades i fins i tot en diccionaris generals en altres llengües (castellà, francès, anglès, etc.);

    ·té el vistiplau dels experts del sector, tant dels botànics com dels experts en fusta, que asseguren que la fusta d'ipé (amb aquest nom) és coneguda ja als Països Catalans des de fa anys i és molt apreciada en ebenisteria.

    Les formes lapatxo (adaptació del castellà lapacho), pau d'arc o pau d'arco (del portuguès pau d'arco) i tabebuia (adaptació del nom científic del gènere, Tabebuia), que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè la designació més internacional és ipé.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  ipé, n m
  • es  ipé, n m
  • es  lapacho, n m
  • fr  ipé, n m
  • fr  pau d'arco, n m
  • pt  ipê, n m
  • pt  pau-d'arco, n m
  • en  ipé, n
  • en  lapacho, n
  • en  pau d'arco, n
  • de  Ipé, n m
  • nc  Tabebuia sp.

Botànica

Definición
Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l'Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d'alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.

Nota

  • 1. L'ipé és apreciat especialment per la fusta, anomenada també ipé, que s'utilitza en ebenisteria.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ipé:

    S'aprova la denominació ipé (adaptació del manlleu d'origen tupí ipê, vehiculat a través del portuguès), com a nom genèric dels arbres del gènere Tabebuia i de la fusta que s'obté d'alguns d'aquests arbres, pels motius següents:

    ·és una forma coneguda internacionalment per a designar aquests conceptes;

    ·lingüísticament, el manlleu s'adapta sense gaire dificultats al sistema fònic i gràfic del català;

    ·es documenta ja en nombroses fonts catalanes especialitzades i fins i tot en diccionaris generals en altres llengües (castellà, francès, anglès, etc.);

    ·té el vistiplau dels experts del sector, tant dels botànics com dels experts en fusta, que asseguren que la fusta d'ipé (amb aquest nom) és coneguda ja als Països Catalans des de fa anys i és molt apreciada en ebenisteria.

    Les formes lapatxo (adaptació del castellà lapacho), pau d'arc o pau d'arco (del portuguès pau d'arco) i tabebuia (adaptació del nom científic del gènere, Tabebuia), que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè la designació més internacional és ipé.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]
  • ca  irènids, n m pl
  • nc  Irenidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  irenisme, n m
  • es  irenismo, n m
  • fr  irénisme, n m
  • pt  irenismo, n m
  • en  eirenicism, n
  • en  irenicism, n

Resolució alternativa de conflictes, Política

Definición
Corrent de pensament que considera la pau com a estat normal de la societat i propugna per damunt de tot conciliar les discrepàncies.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme irenisme:

    S'aprova la denominació irenisme pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada: es tracta, segons diverses fonts, d'un cultisme d'origen llatí, del baix llatí irenismus, i aquest del grec eirḗnē 'pau';

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·en altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 640, 12 de setembre de 2018]